Resultats de la cerca

Fundat el 2007, fou el primer club de Catalunya especialitzat en minimotos Centrat en la promoció i formació de pilots, organitza Campionats provincials i de Catalunya de l’especialitat juntament amb la Federació Catalana de Motociclisme Les seves installacions també serveixen d’entrenament per als pilots del Club de Kàrting Roses

Fou campió de Catalunya de minimotos 1995 i d’escúters de 50 cc 1997 i subcampió d’escúters F1 1999 i de la Copa Rieju de supermotard 50 cc 2002 Guanyà la Copa Master Honda Supermotard Cup de 450 cc 2004 Disputà el Mundial de supersport 2006-10 i de superbike 2011, 2012 El 2 d’abril de 2012 patí una greu lesió al circuit d’Imola que l’obligà a abandonar el motociclisme

Fundat el 1981 amb l’objectiu de promocionar el motociclisme Han organitzat concentracions per a motos de carretera, motos d’època i trials Del 1986 al 1994 organitzaren competicions puntuables per al Campionat de Catalunya de motocròs al Circuit de Motocròs del Joncar i des del 2002 ho fan al Circuit Pallars Jussà de Motocròs

Corredor de proves de resistència Formant equip amb Mauricio Aschl, quedà setè en la cinquena edició de les 24 Hores Motociclistes de Montjuïc 1959, i amb Manuel Traver, es proclamà campió d’Espanya de resistència en guanyar la setena edició de les 24 Hores de Montjuïc de Resistència en 125 cc 1961 Es retirà el 1971, però continuà vinculat al trial com a director de l’equip Bultaco Fundà 1971 el concessionari Motos Bordoy , que amb el temps es convertí amb un grup empresarial amb més d’un centenar de concessionaris i un miler de tallers i serveis oficials que fabricà la seva…

S’inicià en el motociclisme de competició a dinou anys, en proclamar-se subcampió d’Espanya d’enduro júnior en la categoria de 125 cc Des d’aleshores la seva trajectòria ascendent l’ha convertit en un dels millors pilots de motos del món dels darrers anys Ha guanyat les proves Baixa Itàlia 1999, 2000, Baja Aragón 1997, 1998, 1999, 2002, 2005, els rallis d’Egipte 2003, de Sardenya 2003, de Tunísia 2002 i del Marroc, i ha estat campió d’Espanya i d’Europa 1994 d’enduro, a més d’aconseguir diverses victòries en competicions de resistència, els anomenats ISDE International Six Days Enduro, als…

Les proves es realitzen amb motocicletes preparades de diferents cilindrades, de dos i quatre temps, enquadrades en tres categories a partir dels anys vuitanta Enduro 1 motos de dos temps, de 100 a 125 cc, o motos de quatre temps, de 175 a 250 cc Enduro 2 motos de dos temps, de 175 a 250 cc, o motos de quatre temps, de 290 a 450 cc Enduro 3 motos de dos temps, de 290 a 500 cc, o motos de quatre temps, de 475 a 650 cc Les competicions solen estar dividides en etapes, en què es combinen trams cronometrats, punts de…

Es forjà com a pilot professional amb les motocicletes, però durant la seva carrera professional competí amb motos, cotxes o camions, en especialitats de velocitat, tot terreny o rallis En motos, fou pilot oficial de Derbi i de Montesa entre els anys 1965 i 1967, en què feu les primeres incursions al Mundial de velocitat Amb l’equip oficial Bultaco aconseguí el primer triomf d’un pilot català i estatal en aquest campionat, en guanyar la cursa dels 125 cc a Montjuïc l’any 1968, on repetí triomf el 1970, amb una Derbi S’imposà també en les 24 Hores Motociclistes de…

Fou segon en el Premi Reial Moto Club de Catalunya en la categoria Motos Sport Nacional 1963 Fou campió d’Espanya de resistència 1965

Germà de Toni Elías, guanyà el Campionat d’Espanya de motocròs de 125 cc 1984 amb l’escuderia Moto Club Manresa pilotant una KTM Fou subcampió d’Espanya de motocròs en 125 cc 1990 Treballa en el patrocini de joves pilots de motocròs a través de Jordi Elías 100% Motos

Construït per l’arquitecte Jaume Mestres i inaugurat el 1923, fou impulsat per Frederic Frick Armangué, membre del Reial Automòbil Club de Catalunya, el Reial Moto Club de Catalunya i la Penya Rhin La pista feia 2 km exactes i l’amplada variava entre els 12 i els 18 m El radi interior de les corbes, peraltades, era de 110 m, i les rectes –que en realitat eren corbes molt suaus– sumaven 1500 m Hi corregueren cotxes des de 750 fins a 2000 cc Albert Divo, amb un Sunbeam, guanyà la cursa inaugural a una mitjana de 142,8 km/h Malgrat la seva espectacularitat, la pista aviat quedà superada pel…