Resultats de la cerca

El 1963 assolí el títol italià de velocitat en 250 cc El 1965 fitxà per MV Augusta i començà una gran carrera que el dugué a la conquesta de tretze títols mundials en 350 cc 1968-73 i 500 cc 1966-72 El 1974, amb Yamaha, fou campió del món de velocitat en 350 cc i l’any següent en 500 cc Al desembre del 1977 anuncià la retirada de la competició

Membre del Reial Moto Club de Catalunya, pilotà motocicletes Norton i BMW Fou dotze vegades campió d’Espanya de velocitat en 500 cc i 350 cc entre el 1941 i el 1950 Disputà vint curses a Montjuïc, amb cinc victòries i tretze podis, la qual cosa el situa com el tercer millor pilot del circuit Destaquen els triomfs al Campionat de Catalunya de motociclisme 1934, el Campionat d’Espanya de velocitat 1946 i el Gran Premi Montjuïc 1950, així com les segones posicions al I Gran Premi Penya Motorista Barcelona 1948 i al Gran Premi internacional de Barcelona 1946

Constituït el 1997, ha organitzat més d’una seixantena de proves del Campionat de Catalunya de diferents modalitats L’any 2008, conjuntament amb el MAC Reus i el Moto Club Tarragona, organitzà el Campionat d’Espanya d’enduro Els seus pilots han aconseguit cinc títols de campions d’Espanya i trenta-nou de Catalunya i entre ells hi ha el campió del món d’enduro Iván Cervantes Des de la seva fundació, el president és Manel Aymar Fins el 2004 tingué diferents circuits situats en terrenys cedits per l’Ajuntament L’any 2012 tenia 137 socis Ha rebut el guardó de millor club de Catalunya en l’…

Debutà en el Mundial el 2003, i des de llavors ha obtingut tretze victòries en grans premis i trenta-quatre podis El 2011 aconseguí el Campionat del Món de motociclisme en la cilindrada de 125 cc, després d’haver quedat en tercera posició el 2009 i en segona el 2010 L’any 2012 passà a competir en categoria de Moto2, en la qual assolí 3 victòries fins el 2014, any en què abandonà aquest esport per competir en el Campionat Mundial de Superbikes 2015, i posteriorment, el Campionat Mundial de Supersport 2015 i 2016 Després d’una aturada en totes les competicions 2017-19, l’any 2019 participà en…

Net del pilot i fundador de Montesa i Bultaco Francesc Bultó Començà competint en trial i motocròs Debutà en la competició de velocitat l’any 1990 amb un tercer lloc a la Copa Gilera Un any més tard guanyà el Campionat d’Espanya de 125 cc júnior Debutà en el Mundial de motociclisme en 250 cc el 1996, després de participar en el Campionat d’Europa i en el Campionat Obert espanyol El 1997 saltà a 500 cc de la mà de Yamaha i tornà al cap d’un any a Honda, equip amb el qual quedà cinquè del Mundial i aconseguí el seu primer podi al circuit del Jarama L’any 2001 aconseguí la seva primera victòria…

S’inicià en el món de la competició amb la bicicleta de trial Fou quatre vegades campió del món de bicitrial en diferents categories amb l’equip Megamo El 1998, sota la tutela de Jordi Tarrés i, posteriorment, de Marc Colomer, començà a competir en motociclisme amb l’equip Gas Gas Guanyà el Campionat de Catalunya i d’Espanya júnior 2000 i el d’Europa juvenil 2001 en 250 cc El 2001 debutà en el Campionat d’Europa absolut, que guanyà el 2002 Assolí la tercera posició del Campionat del Món en pista coberta 2005, 2017, 2020 i a l’aire lliure 2012, 2013, 2015, i en aquesta darrera especialitat es…

S’inicià en el món de la competició a través de l’enduro, i aconseguí el títol estatal júnior de 80 cc 1990 i el Campionat d’Espanya absolut de 80 cc 1992 El 1993 quedà només a 17 s de guanyar el Mundial de les Nacions Fou subcampió d’Europa d’enduro 1995 i campió d’Espanya de la mateixa especialitat en 125 cc 1999 Participà deu vegades en el Ralli Dakar, en el qual assolí la quarta posició 2001, 2005 Fou, a més, el primer pilot privat a guanyar una etapa del ralli 2000 En el seu palmarès també consta el rècord de victòries del Ralli Baja Aragón 1998, 2000, 2001, 2003, 2005 i…

Conegut com Polyccio , és germà del també pilot Aleix Espargaró L’any 2000 fou campió de la Copa Rieju Supermotard i de la Catalunya Conti de velocitat Fou campió de Catalunya de 125 cc 2004 i d’Espanya 2006 Debutà en el Campionat del Món pilotant una Derbi l’any 2006 i finalitzà tretzè en el Gran Premi de Catalunya disputat al Circuit de Montmeló, per la qual cosa es convertí en el pilot més jove de la història a puntuar en el Mundial i el segon més jove, després del seu germà, a aconseguir el Campionat d’Espanya de 125 cc El seu primer podi internacional fou al Gran Premi d’Estoril, on…

Es traslladà a Barcelona a treballar de mecànic a Bultaco Abandonà la marca i aconseguí el seu primer contracte professional amb Derbi , on s’acabà de formar com a pilot El 1967 guanyà els seus primers Campionats d’Espanya de velocitat, en 50 cc i 125 cc Guanyà vint-i-un Campionats d’Espanya més en diferents cilindrades, quatre en 50 cc 1970, 1971, 1972, 1976, nou en 125 cc 1968, 1971-78 i vuit en 250 cc 1969, 1971-75, 1980, 1981 Fou campió del món tretze vegades, sis en 50 cc 1969, 1970, 1972, 1975, 1977 i set en 125 cc 1971, 1972, 1979, 1981, 1984, i quatre cops subcampió mundial tres en…

S’inicià en  enduro i motocròs al final de la dècada de 1990, però aviat passà a la velocitat amb les copes de promoció del Reial Automòbil Club de Catalunya Participà en nombroses competicions en categories juvenils i, de la mà d’Emili Alzamora, el 2005 i 2006 fou campió de Catalunya de 125 cc A quinze anys aconseguí la primera victòria en el Campionat d’Espanya L’any 2008 debutà en el Mundial de velocitat al Gran Premi de Portugal, i poc després fou tercer, el seu primer podi, en el Gran Premi de la Gran Bretanya de 125 cc, i amb quinze anys es convertí en el pilot més jove de l’Estat…