Resultats de la cerca

Originari dels Estats Units d’Amèrica, és l’evolució natural dels tricicles o trikes 1970-88, als quals s’afegí una roda més per guanyar fiabilitat i resistència S’utilitzaren inicialment en tasques agrícoles com a vehicles de càrrega o de remolc, però l’èxit comercial als EUA i al Japó facilità que s’acabés imposant com a vehicle recreatiu i de competició, caracteritzat per un potent motor, una caixa de canvis automàtica i la resistència a tot tipus de terrenys i de climes El Campionat del Món se celebra a la localitat de Pont-de-Vaux França, on el 2012 se’n disputà la XXVI edició El pilot…

Conegut com Charly , el 1967 fou campió, amb Luis Yglesias, de les 24 Hores Internacionals de Montjuïc i del X Campionat d’Espanya de resistència, en què instaurà el rècord de velocitat amb una Ossa 230 Sport Guanyà el Trofeu Centauro, el Trofeu Joan Antoni Samaranch i el Trofeu Conrado Cadirat 1967 Fou campió d’Espanya de tot terreny 1965 i de velocitat en 250 cc amb el Moto Club Castelló 1969

Fundà i presidí 1905-69 el Reial Moto Club de Catalunya RMCC Participà també en diverses proves com a pilot Feu possible l’organització del Gran Premi d’Espanya, única prova estatal puntuable per als Campionats del Món de pilots i marques 1961, i collaborà en l’organització del Gran Premi d’Europa de l’Ametlla, la Gran Prova Barcelona-Madrid-Barcelona i el Trofeu Armangué En honor seu, el RMCC instituí el trofeu Joaquim Dalfau Abella el 1962

Formà part de l’equip del Reial Moto Club de Catalunya RMCC format pels germans Rivière, amb el qual disputà diverses edicions de la Prova d’Hivern del RMCC els anys cinquanta Fou quart en la prova de les Quatre Capitals Catalanes en categoria experts 1954 Participà en el Trofeu José María Valón del RMCC 1954 pilotant una Montesa i fou segon en la categoria experts 1955 Guanyà una medalla de bronze en el VI Trofeu Nacional Motociclista Copa Jaime Hugas del 1956 Fou campió d’Espanya de resistència amb una Ducati en les 24 Hores Motociclistes Internacionals, disputades…

Estudià dret S’inicià en l’esquí nàutic a Arenys de Mar el 1959, especialitat en la qual aconseguí diversos premis des del 1962 i es proclamà campió d’Europa infantil 1963 i júnior 1964 El 1969 aconseguí el Campionat del Món d’eslàlom en categoria absoluta i el tercer lloc en salts El mateix any guanyà la medalla de plata en eslàlom i la de bronze en salts en el Campionat d’Europa Fou després el primer europeu del Match Amèrica-Europa de Rouen i el guanyador absolut del trofeu Inter de Sió el 1969, any en què li fou concedit l’esquí de plata a Arona Itàlia El 1971 abandonà l’…

Guanyà el Trofeu Nacional d’Enduro en categoria 2 temps sènior C 1998 Fou segon en l’edició del 2006 en categoria 4 temps sènior C Pilot de l’equip Zenit, participà en dues edicions del París-Dakar 2004, 2005

Guanyà el Gran Premi de la Penya Motorista Barcelona 1949 en categoria 100 cc i 125 cc Amb l’equip RMC Catalunya disputà la Prova de les Quatre Capitals 1951, la Prova de Regularitat per equips 1952 i el Trofeu Nacional Motociclista del Moto Club Catalunya 1954 Fou enginyer director de Montesa la dècada dels cinquanta

Guanyà dues vegades les 24 Hores Internacionals de Montjuïc 1983, 1985 i en fou segon en dues edicions 1973, 1981 Compartí equip amb pilots com S Cañellas, J Alguersuari, B Grau, JC Doret, A Pons o C Cardús Guanyà el Trofeu Yankee 1977, organitzat per OSSA i la Penya Motorista Barcelona per a promocionar aquestes motocicletes

Guanyà el Trofeu Nacional de Velocitat en categoria F-2 TT amb Yamaha 1986 i la primera prova del mateix campionat en categoria superbikes amb l’equip Suzuki-Nadal 1987 Participà en les 24 Hores de Montjuïc dins l’equip Ducati 1995 Fou responsable esportiu de l’equip Yamaha i mànager del pilot Albert Puig Fou director d’operacions del RACE 1992-2002

Quedà quart en el V Gran Premi d’Espanya-XI Internacional de Barcelona de 125 cc, organitzat pel Reial Moto Club de Catalunya 1954 Morí en un accident, participant en un campionat El 1957 es creà, en les 24 Hores Motociclistes de Montjuïc, el Trofeu Joan Bertrand, que s’atorgava a l’equip més ràpid en les dues primeres voltes