Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
deessa triforme
Religions de Grècia i Roma
Nom donat a Diana o Àrtemis perquè hom la venerava sovint en el triple aspecte de Diana, Lluna i Hècate.
cereal
Religions de Grècia i Roma
Agronomia
Alimentació
Propi de la deessa Ceres.
pal·ladi
Religions de Grècia i Roma
Representació de Pal·les Atena, venerada com a protectora de la casa i de la ciutat.
Era famós el que existia al temple de la deessa a Atenes, i més encara el de Troia, el qual mantenia la ciutat inexpugnable Probablement es tractava d’una escultura semblant a la d’Atena armada
festes panatenees
Relleu que representa els jocs hípics que se celebraven durant les festes Panatenees a l’antiga Atenes (British Museum, Londres)
© Corel Professional Photos
Religions de Grècia i Roma
Celebracions religioses i civils de l’antiga Atenes en honor d’Atena Pòlies.
Instituïdes, segons la tradició, per Teseu, s’efectuaven el mes hecatombeó juliol-agost i finien el dia vint-i-vuitè del mes, aniversari de la deessa, amb una processó que pujava a l’Acròpolis per oferir-li el peple teixit per les donzelles ateneses Els dies anteriors, havien estat celebrats jocs gimnàstics i hípics, competicions poètiques i musicals i una festa nocturna amb una cursa amb làmpades Cada quatre anys les festes adquirien un relleu més especial i hom en deia Grans Panatenees en oposició a les altres Petites Panatenees que se celebraven anualment
Terra
Religions de Grècia i Roma
Divinitat mitològica, personificació de la Terra.
La Terra ocupa un lloc important en la mentalitat religiosa de nombroses civilitzacions Primer de tot, pel fet d’ésser el lloc on habita l’home i d’ésser coberta pel cel, la Terra és centre de nombrosos mites cosmogònics que pressuposen una unió primordial de la Terra i del Cel, així com una ulterior separació deguda a una gesta d’un heroi o un “pecat original” La separació del Cel i la Terra representa l’inici de l’existència normal, la cessació de les condicions paradisíaques, l’allunyament culpable o no del món dels déus, que fins aleshores convivien amb l’home En un altre cicle mitològic…
semideu | semideessa
Religions de Grècia i Roma
Fill d’un déu i d’una dona, o fill d’un home i una deessa; heroi, gegant.
Zeus
Cap de Zeus (Museu d’Olímpia)
© Corel Professional Photos
Mitologia
Religions de Grècia i Roma
Déu de la mitologia grega.
Portat pels indoeuropeus que s’establiren a l’Hèllade i documentat en els texts micènics, tant en els poemes homèrics com en Hesíode ja té una posició preeminent entre els déus al llarg de la cultura grega conserva aquesta posició, contrastable tant en la literatura com en l’abundància de llocs destinats al seu culte A l’època hellenística hom troba, vinculada a ell, una tendència intellectual vers el monoteisme, perceptible sobretot en ambient estoic per exemple Cleantes Fill de Cronos i de Rea, el seu pare solia empassar-se tots els fills que tenia, en néixer Rea li estalvià Zeus, quan…
Cíbele
Religions de Grècia i Roma
Deessa frígia de la fertilitat de la terra, anomenada també Gran Mare, i venerada conjuntament amb el seu jove amant (o fill) Atis.
El seu culte, de tipus orgíac, fou acceptat per Roma el 204 aC, bé que els seus aspectes externs emasculació dels gallus o iniciats durant el furor místic, acció que el dret romà castigava feren que el senat el limités, i restà en mans dels immigrats orientals fins que fou reinstaurat per Claudi La festa era celebrada a l’equinocci de primavera començava amb planys fúnebres i s’acabava amb l’alegria de la resurrecció Cíbele era representada asseguda, damunt un carro tirat per lleons, i amb el corn de l’abundància
tauroboli
Religions de Grècia i Roma
Ritu propi del culte de la deessa Cíbele, d’origen oriental però molt difós a Occident, especialment a les Gàllies, a partir del s. II.
Consistia a aspergir amb la sang d’un toro sacrificat el cos del devot que hi participava, i per això s’anomenava també “baptisme de sang”, del qual hom esperava un renovellament de la vida i fins i tot la vida eterna
ambarvals
Religions de Grècia i Roma
Processó propiciatòria de la fecunditat de la terra, celebrada pels romans en honor de la deessa Dia, divinitat agrícola; hom portava una víctima al voltant dels camps, i després els sacerdots li feien fer la volta a un terreny sagrat.
Els germans arvals sacerdots cantaven un himne, que hom conserva, en un llatí molt arcaic que encara presenta dificultats d’interpretació