Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
monstre
Religions de Grècia i Roma
Ésser fabulós o real que presenta una conformació contrària a l’ordre natural, com és ara una combinació d’home i bèstia, o de dues o més bèsties diferents (centaure, minotaure, drac, esfinx, etc).
minotaure
El minotaure en el laberint, en una còpia del 1460 del Liber Floridus (segles XI-XII)
Religions de Grècia i Roma
Monstre mític de cos humà i cap de toro, nascut de la unió de Pasífae, muller de Minos, amb el toro que el déu Posidó, a precs del rei, li havia enviat.
Horroritzat per l’existència d’un tal monstre, Minos féu construir el laberint i l’hi empresonà, oferint-li, cada nou anys, com a tribut expiatori, set donzelles i set joves atenesos, fins que Teseu, ajudat per Ariadna, l’occí i, d’aquesta manera, alliberà Atenes L’art grec arcaic representa el minotaure lluitant amb Teseu, o en fuga davant l’heroi, mentre que al segle V aC sol ésser representada l’escena de la seva mort Així mateix el tema es repeteix sovint en les diverses varietats escultura, pintura en ceràmiques i en frescs, etc En heràldica és representat passant
semideu | semideessa
Religions de Grècia i Roma
Ésser immortal —àngel o monstre— que participa de la natura dels déus.
hidra
Religions de Grècia i Roma
Monstre mitològic de molts caps, tallat un dels quals li’n naixien dos o més.
Criat per Hera a les zones pantanoses de Lerna, a l’Argòlida, la seva mort constituí un dels treballs d’Hèracles En heràldica és representada per una serp de set caps, ales de ratapinyada i potes d’àguila, posada de perfil
quimera
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
Monstre de la mitologia grega, fill de l’hidra i del lleó de Nemea i germana de l’esfinx, que, segons Homer, tenia el cap i la cua de drac i el cos de cabra, i fou occit per Bel·lerofontes.
Hom sol representar-lo lluitant amb l’heroi o tot sol, vomitant flames, ja sia amb tres caps ceràmica de Rodes, o només amb cap de lleó ceràmica coríntia o de cabra ceràmica àtica i itàlica És famosa la Quimera d’Arezzo , bronze grec del segle V aC, actualment al Museo Archeologico de Florència Ja de temps antic hom la considerava com l’encarnació de forces físiques destructives, volcans, tempestes, etc