Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
oracle
El santuari d’Apol·lo, a Delfos, seu de l’oracle de més renom de l’antiga Grècia
© B. Llebaria
Religions de Grècia i Roma
Forma d’endevinació practicada pels pobles antics, consistent en una resposta que —sota formes diverses i en alguns llocs determinats— era donada per la divinitat a la demanda sobre coses ignotes del passat, del present o del futur, o sobre la manera justa d’actuar en determinades circumstàncies.
L’oracle reuneix en ell els grans temes religiosos de l’endevinació i del lloc sagrat És un fet la creença —encara viva entre els pobles primitius— que, en determinats llocs, hom pot obtenir respostes divines Pròpia de totes les religions orientals antigues, aquesta creença atenyé la seva importància màxima a Grècia Ultra l’oracle de Zeus a Dodona, existiren altres centres d’endevinació, pel damunt dels quals sobresortí el de Delfos Aquest, que gaudí d’una autoritat religiosa sobrenatural, determinà fins i tot la línia d’actuació política de les ciutats estat gregues…
oracle
Religions de Grècia i Roma
Lloc on eren donades les respostes de la divinitat.
serp
Religions de Grècia i Roma
Etnologia
Representació, sovint fantàstica, de la serp, pròpia de la mentalitat mítica, basada en les singulars característiques del rèptil, que hom troba a l’origen de nombroses reaccions miticoreligioses ambivalents enfront de l’animal.
El seu verí i tellurisme, que representen la força demoníaca, és a l’origen dels mites cosmogònics del Leviatan, del drac El canvi de la pell i l’astúcia la relacionen amb la immortalitat i amb l'oracle Barreja d’ambdós aspectes és la serp del Paradís, relacionada amb la serp de la immortalitat de l’epopeia de Gilgameš i, doncs, amb la saviesa o “ciència del bé i del mal” pròpia dels déus i, per altra banda, amb Satanàs o el drac Per la seva forma s’integra en els cultes fàllics i adquireix un simbolisme regenerador i medicinal Aquesta idea domina en la narració etiològica sobre…
sibil·la
Religions de Grècia i Roma
Dona, generalment anciana, que hom suposava que tenia el do de predir l’esdevenidor.
El nom fou aplicat especialment a diverses profetesses, sempre verges, de temperament esquerp i apassionat, en les quals els antics reconeixien una inspiració divina, procedent d’Apollo, i, per tant, la virtut d’emetre oracles Llur història és una de les més obscures i complexes de l’antiguitat hom no en parla fins a les acaballes del segle VI aC, però gaudiren aviat, gairebé arreu, d’un gran predicament social i polític Hom en coneix fins a deu, localitzades en diversos indrets Al món oriental i grec, les més famoses eren la de Marpessos, a l’Àsia Menor, al SE de Troia la d’Eritres, a Jònia…
pítia
Religions de Grècia i Roma
A la Grècia antiga, sacerdotessa que anunciava les respostes de l’oracle d’Apol·lo Piti a Delfos.
Per acomplir la seva funció, era imprescindible que hagués servat la virginitat Un cop rebuda la pregunta, penetrava a l’interior del temple i, asseguda damunt un trípode auri i en situació d’èxtasi, pronunciava paraules més o menys inconnexes que els sacerdots interpretaven i que lliuraven posteriorment per escriten versos hexàmetres o en altres metres al sollicitant