Resultats de la cerca

Professional des del 2005, l'any següent aconseguí la seva primera victòria important, el Grand Prix Ouest-France L'any 2010 guanyà la Vuelta Ciclista a España i fou vencedor de la combinada, el 2013 el Giro d'Italia a més de dues etapes i el 2014 el Tour de França, en el qual guanyà quatre etapes

Installat a Catalunya, competí com a professional de la carretera amb els equips ONCE 1991-95 i US Postal 1998, i guanyà una etapa a la Volta a Andalusia 1993 i el trofeu de Mallorca 1994 Com a ciclista de pista obtingué els seus millors resultats Fou set vegades campió del món, quatre en puntuació 1996, 1998, 2000, 2007 i tres en cursa a l’americana 1997, 1999, 2006, el primer títol del qual el guanyà amb Miquel Alzamora i els altres dos amb Isaac Gálvez En els Campionats del Món també fou medalla d’argent 2003 i de bronze 1997, 2005 en la modalitat puntuació i medalla d’argent 2000, 2001 en…

El 1998 s’incorporà al ciclisme professional Campió del món de fons en carretera el 1999, el 2001 i el 2004, aquest últim any també aconseguí la Milà-San Remo El 2000 guanyà dues etapes de la Volta a Espanya i el 2002, una etapa del Tour

Nascut Lance Edward Gunderson, el 1974 la seva mare li canvià el cognom peI del seu segon marit Inicià la carrera esportista en el triatló, del qual fou campió als EUA el 1989 i el 1990 en la modalitat de menys de vint anys, però poc després passà al ciclisme l 1991 fou campió amateur dels EUA i el 1992 participà en els Jocs Olímpics de Barcelona, i ja com a professional, entre d’altres, participà al Campionat de Zuric, on aconseguí una segona posició El 1993 guanyà el mundial de ciclisme Establert durant vuit mesos l’any a Europa, guanyà curses com la Fletxa Valona o la Clàssica de Sant…

En categoria amateur començà a córrer amb l’equip Kaiku, i debutà com a professional el 1992 En la temporada 1994-95 guanyà la medalla d’or al campionat del món de carretera i la de plata en la cursa contra rellotge individual, quedà segon a la Vuelta a Espanya i tercer al Giro d’Itàlia Als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 fou medalla de plata a la contra rellotge El 1997 fitxà per l’equip del Banesto

Fill de Pere Pi, fou pioner del bicitrial, denominat trialsín fins el 1992 A 15 anys assolí el subcampionat mundial absolut i el subcampionat del món de bicicròs 1986 L’any següent aconseguí el primer títol mundial de bicitrial, a partir del qual inicià un extens palmarès que el portà a obtenir dotze campionats a l’aire lliure i vuit copes del món en pista coberta, divuit títols de campió d’Espanya, així com 3 rècords Guinness i 4 rècords del món El 1988 visqué als Estats Units, on popularitzà la modalitat El 1990 creà el Club Ot Pi Biketrial, des del qual organitzà…

Guanyà tres vegades el Tour de França 1986, 1989 i 1990 i dues vegades el Campionat del Món 1983 i 1989

Professional des del 1985 i dues vegades consecutives campió del món 1991 i 1992, ja havia estat tercer classificat el 1990 En el Tour de França fou tercer els anys 1990 i 1992, i segon a l’edició del 1991 Ha guanyat diverses curses per etapes la volta a Romania, la volta a Trentino 1990, etc i proves classificatòries com la Milà-San Remo 1990, o la Clàssica de Sant Sebastià 1991, com també nombroses etapes del Giro d’Itàlia guanyador el 1990 i del Tour de França

Començà la seva vida professional el 1994, i el mateix any guanyà el Tour del Porvenir Posteriorment tingué una progressió irregular i passà per diversos equips Ciclista amb gran desenvolupament físic, expert en les etapes contra rellotge, tingué un progrés evident en la muntanya sense ser-ne especialista Al seu palmarès hi ha el cinquè lloc al Tour de França del 1999, la primera posició a la Vuelta del 2001 i dos títols de campió d’Espanya 1998 i 1999

Debutà com a professional als 24 anys i els seus èxits més importants arribaren a una edat considerada avançada en el món del ciclisme En destaquen la Vuelta a Espanya 1991, 1993 i 1994, el Giro d’Itàlia 1995, la París-Niça 1990 i el Criterium Internacional 1993, entre altres competicions El 1995 baté el rècord de l’hora, i als Jocs Olímpics d’Atlanta obtingué una medalla de bronze en la prova de contrarellotge