Resultats de la cerca

Competí amb el Club Ciclista La Jabugueña El 1996 entrà a la Federació Catalana de Ciclisme FCC com a president de la comissió de veterans El 1998 fou nomenat assembleista de la Reial Federació Espanyola de Ciclisme, on també formà part de la comissió delegada i presidí la comissió de veterans des del 2000 Fou secretari de la FCC 2008-11

El 1912 entrà en l’organització de la Volta Ciclista a Catalunya i fou president 1923-28 de la Unió Esportiva de Sants Treballà en els diaris La Nación i España Deportiva , i el 1927 entrà a collaborar en Mundo Deportivo A partir de l’any 1973, l’organització de la Volta a Catalunya batejà el cim més alt de cada edició amb el nom de sostre Francesc Maria Peris Al cap de poc es creà el Trofeu Francesc Maria Peris, de categoria juvenil

Exercí de seleccionadora femenina a la Federació Catalana de Ciclisme 2001-10

El 1979 entrà a formar part de l’organització de la Volta Ciclista a Catalunya, on exercí de responsable de les relacions institucionals i protocol 1981-87 i com a director d’organització 1988-99 Durant els Jocs Olímpics de Barcelona fou director esportiu de ciclisme 1990-92, i en els Jocs d’Atenes 2004 i Londres 2012, cap d’equip de la selecció espanyola de ciclisme Fou també cap del Gabinet de Relacions Públiques i Comunicació de la Secretaria de l’Esport 1994-2000 i de l’Àrea de Relacions Externes de la UFEC, i director de ciclisme de RPM Racing 2006-17, on treballà principalment en l’…

Installat a Catalunya des de jove, com a amateur 1954-58 guanyà unes 60 competicions, entre les quals cal destacar els Campionats d’Espanya i el de Catalunya amateur 1954, 1955, 1956, a més del Cinturó de Catalunya 1955, 1957 Com a professional desenvolupà la seva trajectòria a l’equip Ferrys 1960-66, al Kas i al Bic 1969-70 Fou campió d’Espanya de ruta 1960, 1963 i per regions 1960, guanyà etapes de la Volta a Catalunya 1960, 1962, 1963 i a Llevant 1963, 1968, la general de la Volta al Rosselló 1960, la Setmana Catalana 1963, la Volta a Llevant 1965, 1966, el Gran Premi de Sabadell 1960, la…

Començà a treballar a la marca catalana de bicicletes Peliser i posteriorment esdevingué director comercial de Casa Masferrer 1998, des d’on contribuí a la creació de la marca de bicicletes Massi Treballà amb el Club Ciclista Granollers i, a partir del 2004, al Club Ciclista Palou, que fundà i presidí Lligat a aquest club creà l’equip de competició de BTT Massi, per al qual fitxà especialistes de renom internacional, com Jean Christophe Peraud, medallista olímpic, i Margarita Fullana, campiona del món

Començà a competir a vint-i-cinc anys El 1924 ho feu amb la Unió Esportiva de Sants i, l’any següent, ingressà en l’equip Dollar Guanyà tres edicions del Campionat de Sants 1923, 1924, 1925, la Volta a Cantàbria 1925 i dues etapes de la Volta a Catalunya, competició en què es classificà segon 1924 i tercer 1925 de la general final També assolí la medalla de bronze al Campionat d’Espanya de fons 1925

Competí per la Unió Esportiva les Corts, amb qui guanyà la Cursa de Gràcia 1945 i la d’Olesa 1946, i el 1948 fitxà pel Club Ciclista Barcelonès El mateix any es proclamà campió de Catalunya per independents El 1952 formà part de l’equip italià Torpado El seu palmarès també inclou la Cursa de Sabadell 1950, el Gran Premi Sniace 1953 i una etapa de la Volta a Portugal 1950 i de la Volta a Catalunya 1953

Competí com a cadet amb l’Esport Ciclista V de Catalunya i, posteriorment, passà per les unions ciclistes Barceloneta i La Salut de Badalona Entre el 1977 i el 1983 competí com a amateur amb la Unió Ciclista de l’Hospitalet i el Grup Esportiu Bicardí, amb el qual guanyà una etapa i la Volta a Sedaví 1981 El 1988, treballà com a tècnic per a la selecció colombiana Formà part de l’Associació de Ciclistes Professionals 1989-92

En categoria juvenil, es proclamà subcampió mundial 1991, 1992 i campió d’Europa 1992 de descens, i guanyà la Copa d’Espanya 1992 i l’Obert Coronas de camp a través 1992 També guanyà la Copa dels Campions del Món 1993 A partir del 1994 fou diverses vegades campió d’Espanya de descens i s’imposà en diverses mànegues de la Copa del Món Fou tercer a la final general de la Copa del Món de descens 1996, 1997 També guanyà la Maxiavalanche de Vallnord 2006 i fou campió del món de descens en la categoria màster 35 2009