Resultats de la cerca

Professional entre el 1955 i el 1962, els seus primers anys formà part de la secció ciclista del Club Reus Ploms El 1958 s’incorporà a l’equip Mobylette, el 1960 a l’equip Lambretta-Mostajo i el 1962 al Club Ciclista Barcelonès Fou segon al Critèrium de Tarragona 1959 participant a títol individual

Professional des del 1960, destacà molt aviat en la competició internacional Malgrat ser el ciclista que més cops ha assolit el podi en la Volta Ciclista a França  segon els anys 1964, 1965 i 1974 tercer els anys 1962, 1966, 1969, 1972 i 1976, mai no aconseguí la primera posició, i fou superat per Jacques Anquetil  i Eddy Merckx Tanmateix, el seu palmarès el converteix en un dels grans ciclistes de tots els temps entre altres curses, guanyà el Campionat de França en ruta 1961, la Milà-Sanremo 1961, el Gran Premi de Lugano 1961, la Fletxa Valona 1963, el Gran Premi de les Nacions 1963, la…

Professional des del 2006, destaca tant en la modalitat de pista com en ciclisme de carretera En el seu palmarès sobresurten el Campionat del Món de persecució per equips 2006-09, 2011, competició en la qual guanyà també la medalla d’or als Jocs Olímpics de Pequín 2008 i als de Londres 2012, i el de persecució individual 2009 En ciclisme de carretera, guanyà la cursa París-Niça 2016, el Critèrium del Delfinat 2018 i el Tour  2018   

Professional des del 2016, ha competit amb l’equip Androni Giocattoli-Sidermec i, des del 2018, amb el Team Sky Del seu palmarès destaquen la primera posició a la Volta Savoia-Montblanc 2017, el Campionat de Colòmbia de contrarellotge i la Volta a Califòrnia 2018, la cursa París-Niça, la Volta a Suïssa i el Tour  2019, cursa on participà per primer cop en l’edició del 2018

Història Els orígens es troben en la primera celebració de la Volta a Tarragona 1908 El primer organitzador fou el Club Esportiu Barcelona La prova s’inicià el 6 de gener de 1911 a la plaça de Sarrià de Barcelona Sebastià Masdeu en resultà guanyador Les tres primeres edicions recorrien un total d’uns 360 km en tres etapes Barcelona-Tarragona, Tarragona-Lleida i Lleida-Barcelona El 1912 guanyà Josep Magdalena La prova visqué una primera interrupció el 1914 a causa de la Primera Guerra Mundial El 1920 tornà a l’activitat amb la Unió Velocipèdica Espanyola antecessora de la Federació Espanyola…

Desenvolupà part de la seva trajectòria esportiva a Catalunya Competí com a professional entre el 1945 i el 1968 Formà part dels equips Alycon de França, Lube, Faema, Ignis i Teka S’especialitzà en la varietat darrere moto Fou campió del món de mig fons sis vegades 1955, 1959, 1960, 1962, 1964, 1965 i dos cops subcampió 1956, 1958 En la mateixa especialitat, assolí catorze títols estatals, el darrer, el 1984 Pel que fa al ciclisme de pista, es proclamà diverses vegades campió d’Espanya de velocitat, a l’americana i en persecució Rebé les medalles d’Or de la Ciutat de Palma 1964 i de Consell…

Professional, aconseguí diversos premis Trofeu Masferrer, a Barcelona, 1952 Campionat de Muntanya de Durango, 1955, etc Després de participar a la Volta a França 1955 i quan el seu avenir era prometedor, morí d’accident de carretera durant un entrenament

Guanyador del Tour de l’Avenir 1964 per a corredors amateurs El 1965 es professionalitzà i assolí el Tour de França Guanyà, també, el Giro d’Itàlia 1967, 1969, 1976 i la Vuelta a Espanya 1968, victòria amb la qual es convertí en el segon ciclista amb tots tres títols En el seu palmarès hi ha també primeres posicions a la cursa París-Roubaix 1966, la Volta a Llombardia 1966, 1973, la París-Brusselles 1966, 1976, la Volta Ciclista a Catalunya 1972 i la Milà-San Remo 1974 El 1973 assolí el Campionat del Món de ciclisme de carretera a Montjuïc Considerat un dels grans ciclistes de la seva…

Campió del món de fons en ruta 1953 i de persecució en pista 1947, 1949, i cinc vegades guanyador del Giro d’Itàlia 1940, 1947, 1949, 1952 i 1953 i dues del Tour de França 1949 i 1952

Internacionalment es donà a conèixer el 1977, en guanyar les clàssiques GantWevelgem, Lieja-Bastogne-Lieja, el Dauphiné Libéré i el Gran Premi de les Nacions Ocupà un lloc capdavanter del ciclisme mundial amb victòries en les principals proves internacionals Tour de França 1978, 1979, 1981, 1982 i 1985, campionat del món de carretera 1980, Super Prestige 1979 i 1980, París-Roubaix 1981, Vuelta a Espanya 1978 i 1983, Gran Premi de les Nacions 1978, 1979 i 1982, Giro d’Itàlia 1980, 1982 i 1985, etc El 1986 es retirà