Resultats de la cerca

El 1973 guanyà una etapa del Tour de l’Avenir Fou professional en el període del 1976 al 1984 Amb l’equip Kas, el primer any 1976 guanyà el Gran Premi de Biscaia, fou tercer en el Campionat d’Espanya de carretera i desè al Giro d’Itàlia, on finalitzà com a segon millor jove de la cursa El 1977 debutà al Tour de França i guanyà el Gran Premi Nostra Senyora d’Or El 1979 debutà amb el Transmallorca a la Vuelta a Espanya, que disputà fins el 1984 En aquesta temporada guanyà a més una etapa de la Vuelta a la Costa del Azahar El 1980 passà a l’equip Kelme i guanyà una etapa de la Vuelta a Astúries…

Fill de Joan Pujol El 2006 guanyà etapes a les voltes a Cantàbria i Salamanca, on fou tercer a la general final El 2007 guanyà la Clàssica d’Aitzondo i etapes a la Bira i Volta a Navarra El 2008 passà a l’equip continental Burgos Monumental just abans de fitxar pel Cervelo Test Team El 2010 participà en la Vuelta a Espanya El 2011 competí per l’Omega Pharma i el 2012 entrà a l’equip iranià Azad University Cross Team, amb el qual guanyà una etapa i la general de la Volta a Singkarak Posteriorment, formà part de diferents equips asiàtics, i el 2015 fitxà per l'equip japonès del Team Ukyo, amb…

Com a president del Club Ciclista Ripoll 1971, organitzà proves de diferents modalitats, com la Marxa BTT Transpirineus, curses de BTT i la continuació de l’històric Gran Premi Ripoll

Establerta a Palamós, el 1999 fitxà per l’equip Kastke i guanyà la classificació final de l’Obert d’Espanya, l’Iron Bike d’Itàlia i el campionat de Catalunya El 2000, amb l’equip Rotor, renovà el Campionat de Catalunya, fou segona en el d’Espanya i participà en la Copa del Món El 2001 entrà a l’equip Orbea i fou medalla de bronze en el Mundial de relleus i campiona de l’Obert i la Copa d’Espanya El 2002 guanyà la general de la Copa Catalana i el 2003 fou campiona d’Espanya de relleus i quarta en el Campionat del Món de la modalitat amb la selecció espanyola Tot i ser seleccionada per…

Amb la Penya Ciclista Poblet guanyà el Mercat del Ram 1959 Fou segon al Trofeu Berkel 1960 i es proclamà campió d’Espanya de velocitat 1962

Com a professional competí als equips Reynolds 1981-86, Kas 1987-88 i ONCE 1989-90 L’any 1981 guanyà una etapa de la Vuelta a Espanya, les Tres Províncies i a la Costa d’Azahar El 1983 s’imposà en una etapa de la Vuelta a Burgos, just després de debutar al Tour de França, on participà ininterrompudament del 1983 al 1988 El 1989 fou subcampió d’Espanya de fons i tercer a la Clàssica de Sant Sebastià i a la Vuelta a Burgos, resultat que repetí el 1985, en què també guanyà el Gran Premi de Navarra El 1986 fou tercer a la Vuelta a Castella i Lleó, el 1987 segon al Trofeu Luis Puig i el 1990…

Format a la Penya CIT, fou campió de Catalunya júnior A partir del 1994 competí per la Unió Ciclista l’Hospitalet, i guanyà el Trofeu Joan Soler, els grans premis de Gràcia, Inauguració i Ibercaja i la Volta a Osona, i liderà el rànquing català la temporada 1997 El 1998 passà al Grup Esportiu Porcelanatto, amb el qual guanyà la Volta a Castelló, i disputà el Campionat del Món Es retirà el 1999

La distància recorreguda varia en funció de la prova Aquestes s’agrupen en diferents calendaris o circuits de competició, com la Challenge Catalana 1991, el Circuit de Llarga Distància 1997, que aplega proves amb recorreguts d’uns 150 km, i el Ciclopirineus 1998, que inclou marxes que transcorren per les muntanyes pirinenques Entre el 1979 i el 1981 es crearen les primeres marxes modernes, la Terra de Comtes, creada pel Club Ciclista Ripoll, la Ruta Pirinenca de les Tres Nacions, organitzada pel Club Poliesportiu Puigcerdà, i les Rutes del Montseny, a càrrec del Club Ciclista…

Competí com a amateur amb l’Esport Ciclista Mataró i el Club Ciclista l’Hospitalet i destacà en la modalitat de pista Es proclamà tres cops campió de Catalunya de persecució individual, dos de persecució per equips i una vegada de cursa a l’americana El 1972 guanyà el Trofeu Intervelòdroms Un cop deixà la competició entrà com a tècnic de pista i de carretera a l’EC Mataró El 1984 formà part del grup de tècnics de la Federació Catalana de Ciclisme que treballà al velòdrom de Mataró primer i, un parell d’anys més tard, passà al de Barcelona Fou seleccionador català de ciclisme en pista 2001-10…

Fou el guanyador de la primera edició del Campionat de Catalunya de persecució 1950, títol que revalidà dos anys després 1952 Guanyà el Gran Premi de Catalunya 1955 Entre el 1989 i el 1994 exercí de delegat de Barcelona de la Federació Catalana de Ciclisme