Resultats de la cerca

Corredor de la Penya Solera Barcelona, del Reial Club Deportiu Espanyol Barcelona i del Grup Esportiu Ignis Itàlia El títol més rellevant que aconseguí fou la victòria en el Campionat d’Espanya de Persecució a Palma 1957 En pista, aconseguí el rècord de volta llançada al velòdrom de Palma 1956 i el rècord del quilòmetre llançat al velòdrom d’Irun 1956 Aquell mateix any, també en pista, guanyà el Gran Premi Internacional de Velocitat celebrat a Irun Entre el 1955 i el 1960 guanyà diversos Campionats Provincials de Reus, Tarragona i rodalia També guanyà el Critèrium de Tarragona en la prova de…

Fill de Josep Anguera i Martorell, ciclista amateur , seguí el camí del seu pare començant a practicar ciclisme a l’Escola de Ciclisme de Vila-seca Es proclamà campió d’Espanya juvenil de velocitat i quilòmetre En el camp amateur , el 1987 fou campió estatal d’americana en companyia de Daniel Moreno Acumulà 18 podis en els Cam-pionats d’Espanya de pista i fou seleccionat per participar en els Campionats del Món juvenils de Florència 1982 i amateurs de Zuric 1983 en les disciplines de velocitat i de persecució per equips Es retirà el 1988 Fou nomenat millor esportista provincial del 1987 per…

El 1949 començà a córrer amb llicència espanyola, tot i que a causa d’un accident hagué de deixar la competició al cap de dos anys El 1973 fundà l’Associació Ciclista Alcanar i en fou president Creà un equip ciclista amateur , patrocinat per una marca local durant trenta-cinc anys Rebé la insígnia de la Federació Catalana de Ciclisme

Competí amb el Club Ciclista Bétulo fins el 1976 Posteriorment corregué amb l’Esport Ciclista Mataró i aconseguí la victòria al Trofeu Intervelòdroms El 1982 assumí el càrrec de director de l’equip de la secció de ciclisme de la Unió Esportiva de Sants, època en la qual fou nomenat responsable del centre de tecnificació de Barcelona i Mataró L’any 1988 organitzà un equip de quatre ciclistes que participaren en el primer Campionat del Món de BTT L’any 1993 s’integrà en el projecte paralímpic de l’ONCE com a tècnic de tàndems Sota la seva direcció l’equip ciclista fou present en tres edicions…

Pare de la ciclista Montserrat Alonso i Bernal, fou president de l’Esport Ciclista Mataró entre el 1999 i el 2010 Entrenà ciclistes com José Antonio Gil Betancourt, bronze mundial de pista, i Manel Valls, campió d’Espanyade pista En el vessant organitzatiu portà a Mataró diverses curses com els Campionats de Catalunya de pista i la Copa Catalana de ciclocròs També collaborà en la creació del Centre de Tecnificació Ciclista de Mataró

Es formà esportivament a Perpinyà El 1936 participà en la Jaca-Barcelona i en la Vuelta a Espanya enrolat al Racing Club de Perpinyà Participà en el Tour de França del 1938 Adquirí la nacionalitat francesa el 1946

Format a l’Escola de Trial de la Unió Ciclista de Vic, el 2006 fou campió d’Espanya i de Catalunya cadet i cinquè als Jocs Mundials de trial de la joventut amb la selecció espanyola L’any següent fou campió de Catalunya en categoria júnior2007 El 2009 es proclamà campió d’Espanya en categoria elit B i de la Copa Catalana, aquest últim títol revalidat el 2010 Participà en tres mànegues de la Copa del Món 2009

Formada a l’Esport Ciclista Bicisprint de Sabadell, compagina les dues especialitats En el seu palmarès destaquen els quatre títols de campiona de Catalunya 2004-07 i els cinc d’Espanya 2002, 2005, 2006, 2008, 2009 de bicitrial, el campionat europeu 2009 i els quatre mundials 2005, 2008, 2009, 2011 en la mateixa especia-litat Quant al trial, és campiona d’Espanya 2005 i mundial 2008, 2010, a més de gua-nyadora dels World Youth Games 2007 i la Copa del Món 2010, 2011 Forma part de la selecció espanyola des del 2002, equip amb el qual s’ha proclamat campiona del món de bicitrial 2004-08 i trial…

Competí entre el 1935 i el 1947 Resident a Sant Andreu de la Barca, guanyà diversos torneigs de Catalunya i formà part de la selecció catalana en diverses edicions dels Campionats d’Espanya Debutà a la Vuelta a Espanya 1935 El seu primer triomf arribà el 1939, quan guanyà la Volta a Aragó i el Campionat d’Espanya de fons El 1940 guanyà el Trofeu Masferrer i l’any següent la Volta Ciclista a Catalunya 1941, a les files del Futbol Club Barcelona Aconseguí victòries de la Vuelta a Espanya 1941, 1942, 1946 El 1946 defensà els colors del Galindo-Tabey

Especialitzat en camp a través, a dotze anys ingressà a les files de l’Esport Ciclista Guíxols Posteriorment formà part de l’equip Liberto-Megamo, amb el qual guanyà la competició estatal Obert Coronas 1994, 1995 i el Campionat d’Espanya en categoria juvenil Es retirà l’any 2000, tot i que seguí vinculat al ciclisme creant un equip de BTT centrat en el calendari regional