Resultats de la cerca

Fou professional del 1905 al 1911 Debutà al Campionat d’Espanya i quedà en setena posició Fou campió d’Espanya de fons 1908, amb un rècord de 100 km, i subcampió 1910 Participà en la primera Volta a Catalunya 1911

Competí durant la dècada de 1950 Presidí el Club Ciclista Provençalenc a partir del 1957 i en diverses etapes Sota el seu mandat s’inicià l’historial dels trofeus Joan Campillo i Mossèn Borràs

Informava de l’actualitat del ciclisme professional i de les grans competicions internacionals, així com també del ciclisme amateur local Editada per Carles Gil, entre els seus collaboradors figuraren noms com José Luis Piñero, Marià Cañardo, Sebastià Masdeu, Mossèn Borràs, Francesc Alguersuari, Antoni Vallugera i Anvalo

Fill del campió d’Espanya de ciclocròs 1941 Santiago Mostajo, competí durant la dècada de 1950 amb l’equip Faema-Guerra i guanyà el Trofeu Borràs 1953 i una etapa de la Volta a Catalunya 1957 Collaborà amb el seu pare en la gestió del velòdrom Mostajo al Camp del Guinardó de Barcelona, on s’installà una escola de ciclisme El 1978 es proclamà subcampió del món de veterans

Fou fundat el 1930 per un grup de socis del Club Ciclista Sant Martí, entre els quals hi havia Francesc Simó, que presidí la nova entitat Organitzà el Trofeu Mossèn Borràs 1965-94, en el palmarès del qual figuren Josep Lluís Laguia, Jordi Mariné i Josep Pessarrodona, i el Trofeu Joan Campillo, en record del ciclista professional que competí amb Federico Martín Bahamontes Des del 2006 organitza el Premi Inauguració per a veterans

Desenvolupà la seva activitat a Catalunya, on guanyà, entre altres curses, el Trofeu Borràs 1967, el Trofeu Capità General de Catalunya 1969 i la Volta als Pirineus 1969 El 1970 fou campió d’Espanya Competí com a professional amb els equips La Casera-Bahamontes 1971-73 i Super Ser 1974 Debutà a la Vuelta a Espanya el 1971 i disputà dues edicions del Tour de França 1973, 1974 Guanyà el Gran Premi Cuprosan 1972

Fou fundat el 1948 per antics membres de la desapareguda Penya Ciclista Ripollet, creada el 1934 En el primer any d’activitat organitzà la 33a edició de la Festa del Pedal i homenatges a Olmos, Poblet i Massip Amb el Club Ciclista Provençalenc participà en l’organització dels trofeus Joan Campillo i Mossèn Borràs Creà les curses Puigcerdà-Ripollet i l’escalada al Farell Té la placa d’or al Mèrit Ciclista de la Federació Catalana de Ciclisme

Fou fundat el 1945 i presidit per Jaume Jorba La seva activitat organitzadora fou molt intensa i creà nombroses competicions, com el Trofeu Mossèn Borràs, el Gran Premi d’Òdena, el Trofeu Diputació de Barcelona, el Gran Premi Baix Penedès, el Gran Premi Ciutat d’Igualada, el Trofeu Vila de Piera, el Gran Premi Generalitat i el Trofeu Futbol Club Barcelona per elit i sub-23 També ha organitzat diferents edicions dels Campionats de Catalunya de ruta i contrarellotge

Començà a competir amb l’Ignis de Montcada el 1965 Es mantingué actiu fins els 27 anys i guanyà les voltes a Girona i Toledo, el Trofeu Mossèn Borràs i el Campionat de Catalunya Posteriorment entrà com a director esportiu dels equips de l’Esport Ciclista Barcelona, i participà en l’organització de curses de l’entitat com la Setmana Catalana i l’Escalada a Montjuïc Treballà per al club barceloní fins el 1986, que entrà com a director de l’equip professional Colchón CR, on treballà amb ciclistes com José Luis Laguía i Álvaro Pino

Membre de la Unió Ciclista Sabadell, com a ciclista amateur Fou campió d’Espanya de ciclocròs 1950 L’any 1952 es professionalitzà i competí amb diferents equips fins el 1961 Fou segon 1952 i tercer 1954 en el Campionat d’Espanya de ciclocròs El 1956, amb l’Splendid, guanyà el Gran Premi de Martorell i fou segon al Trofeu Borràs i a la Barcelona-Vilada L’any 1957 guanyà dues etapes i fou líder de la Volta a Espanya i del Campionat Basc-navarrès, amb el Faema El 1958 guanyà la Barcelona-Vilada amb l’equip Ignis Posteriorment, fitxà per l’equip Ferrys