Resultats de la cerca

Començà a practicar trial en bicicleta i seguidament bicicròs, modalitat en què fou campió de Catalunya de la seva categoria 1995 El 1999 s’inicià com a pilot de descens al Motoclub Sant Andreu Ha aconseguit sis títols de campió de Catalunya de descens 2001-05, 2010 i un altre de 4-cros 2004 El 2007 fou subcampió d’Europa de descens i cinquè al Campionat del Món

Format a l’Escola de Trial de la Unió Ciclista de Vic, el 2006 fou campió d’Espanya i de Catalunya cadet i cinquè als Jocs Mundials de trial de la joventut amb la selecció espanyola L’any següent fou campió de Catalunya en categoria júnior2007 El 2009 es proclamà campió d’Espanya en categoria elit B i de la Copa Catalana, aquest últim títol revalidat el 2010 Participà en tres mànegues de la Copa del Món 2009

Començà la seva vida professional el 1994, i el mateix any guanyà el Tour del Porvenir Posteriorment tingué una progressió irregular i passà per diversos equips Ciclista amb gran desenvolupament físic, expert en les etapes contra rellotge, tingué un progrés evident en la muntanya sense ser-ne especialista Al seu palmarès hi ha el cinquè lloc al Tour de França del 1999, la primera posició a la Vuelta del 2001 i dos títols de campió d’Espanya 1998 i 1999

La seva trajectòria es desenvolupà principalment a Catalunya amb el Club Ciclista Provençalenc La temporada 1955-56 accedí al camp professional amb l’equip Mobylette, amb el qual fou tercer al Trofeu Masferrer 1956 El 1958, amb l’Ignis-Penya Solera, guanyà la prova de Montblanc En 1959 passà al Faema, equip amb el qual es projectà internacionalment com a gregari de Federico Martín Bahamontes i debutà en el Tour de França, amb una segona classificació en una etapa de la Dauphiné-Libéré, i també aconseguí la victòria al Trofeu Jaumandreu i a Benifaió La temporada 1960-61 competí amb el Kas i…

Installat a Catalunya des de jove, com a amateur 1954-58 guanyà unes 60 competicions, entre les quals cal destacar els Campionats d’Espanya i el de Catalunya amateur 1954, 1955, 1956, a més del Cinturó de Catalunya 1955, 1957 Com a professional desenvolupà la seva trajectòria a l’equip Ferrys 1960-66, al Kas i al Bic 1969-70 Fou campió d’Espanya de ruta 1960, 1963 i per regions 1960, guanyà etapes de la Volta a Catalunya 1960, 1962, 1963 i a Llevant 1963, 1968, la general de la Volta al Rosselló 1960, la Setmana Catalana 1963, la Volta a Llevant 1965, 1966, el Gran Premi de Sabadell 1960, la…

Els circuits, que combinen terra, gespa i obstacles naturals i artificials, incloent-hi també escales, són d’uns 2 o 3 km i tenen el pas per meta sobre asfalt La bicicleta de ciclocròs és similar a la bicicleta de carretera, amb el mateix manillar, però amb rodes més grosses, per la irregularitat del terreny, i frens de tipus cantilever, per evitar que el fang resti efectivitat a la frenada Té la forquilla davantera més separada, l’eix pedaler més elevat i pedals de bicicleta tot terreny La roba de competició és similar a la d’altres disciplines ciclistes Els orígens francesos Les primeres…

La competició inclou quatre especialitats El camp a través XC es desenvolupa per circuits ondulats de 5 a 9 km per volta que alternen obstacles i trams tècnics, amb una durada aproximada de dues hores La marató fa referència a la llargada del recorregut, de 60 a 120 km, i per muntanya El descens DH es disputa contrarellotge, després de superar obstacles en una baixada que combina passatges tècnics amb altres de gran rapidesa, en els quals es pot arribar a velocitats de 80 km/h El 4-cros 4X consisteix en una sèrie de proves de descens disputades entre quatre participants pel…