Resultats de la cerca

Anys després de perdre les dues cames en un incendi començà una carrera plena d’èxits a l’esport paralímpic Ha practicat diversos esports i disciplines Començà a competir el 1986 en disciplines d’atletisme, com ara llançament de javelina, de disc i de pes Després, el 1992, començà a competir en proves de natació, per posteriorment tornar a l’atletisme, en proves de velocitat, i al ciclisme adaptat Ha participat en els Jocs Paralímpics d’Atenes 2004 i Pequín 2008 En el seu palmarès cal destacar catorze medalles d’or en Campionats d’Espanya de diverses modalitats d’atletisme i natació, dues…

Fundat l’any 1935, nasqué amb el nom de Penya Espinal i un any després prengué el nom actual El seu principal impulsor i primer president fou Adolf Espinal El 1940 es feu càrrec del primer Campionat de Catalunya de muntanya També organitzà la Cursa de la Supremacia i el 1943 promogué el primer Gran Premi de Catalunya, competició que es perllongà fins al principi dels anys vuitanta El 1945 el corredor Delio Rodríguez guanyà la Vuelta a Espanya El 1966, després de la mort del seu primer president, creà el Trofeu Amics d’Adolf Espinal per a juvenils Fou seu del Campionat d’Espanya de ciclocròs…

Competí en categoria sub-23 amb el FC Barcelona i posteriorment a l’ECP-Spiuk, amb el qual guanyà la general de joves de la Volta Portugal del Futur 2007 El 2008 s’imposà a la Clàssica de la Costa Càlida El 2009 debutà com a professional dins de l’Andorra Grandvalira, però un any després tornà a la categoria elit amb l’Azysa, on triomfà en el Gran Premi Macario i en el Trofeu de Castellolí En 2011 fitxà per l’Ajuntament de Tarragona-Mopesa i guanyà etapes al Cinturó de l’Empordà, la Vuelta a Salamanca i el Gran Premi Vilareal, a més de les clàssiques d’Aitzondo i Santa Creu La següent…

Fou la tercera publicació de l’àmbit ciclista a Catalunya després d’ El Ciclista 1891 i La Velocipedia 1892 Tingué la seu a Barcelona

Entrà a formar part de l’Esport Ciclista Manresà l’any 1950 i, cinc anys després, en fou nomenat president Organitzà el Gran Premi de Catalunya i diverses curses de ciclocròs Dirigí un equip amateur de segona categoria

Professional, aconseguí diversos premis Trofeu Masferrer, a Barcelona, 1952 Campionat de Muntanya de Durango, 1955, etc Després de participar a la Volta a França 1955 i quan el seu avenir era prometedor, morí d’accident de carretera durant un entrenament

Fou el guanyador de la primera edició del Campionat de Catalunya de persecució 1950, títol que revalidà dos anys després 1952 Guanyà el Gran Premi de Catalunya 1955 Entre el 1989 i el 1994 exercí de delegat de Barcelona de la Federació Catalana de Ciclisme

Debutà com a professional el 2000 després d’una carrera triomfal en les curses de BTT amb victòries en la Copa del Món del 1998 i 1999 El 2009 fou campió del món de fons en carretera i el 2011 s’adjudicà el Tour de França

La primera edició coincidí amb la setena edició del recuperat Gran Premi Blandinieres El primer guanyador fou Gabriel Saura Després de diversos parèntesis temporals sense disputar-se, s’obrí a diverses categories, de cadets a veterans, i enregistrà guanyadors com Josep Recio en la seva època d’aficionat

S’inicià a la Penya Ciclista Padró el 1927 Dos anys després competí com a independent El 1932 accedí a l’Esport Ciclista Barcelona, com a president i tresorer, i el 1953 ocupà la presidència del Club Ciclista Molins Entre altres organitzacions es feu càrrec del Trofeu Socarrats