Resultats de la cerca

S’inicià a la Penya Solera Ciclista el 1957 Participà en les curses preliminars de la Volta a Catalunya i fou habitual als entrenaments del velòdrom de Mataró Fou campió d’Espanya 1958 i de Catalunya 1961 de velocitat El 1960 competí per la Penya Ciclista Maó

És gestionat pel Club Ciclista Genesis i disposa de 250 m de recorregut És seu habitual de proves de la Lliga Catalana i del Campionat d’Espanya de bicicròs Fou també escenari de curses de la Copa Catalana de ciclocròs Acull les activitats de l’escola de BMX del CC Genesis

Inaugurat el 1985, és gestionat pel Motoclub Sant Andreu de la Barca Disposa de 320 m de llargària i un nivell de dificultat mitjà-alt Seu habitual de mànegues de la Lliga Catalana i el Campionat d’Espanya de bicicròs, acollí també la celebració de l’Open Internacional de BMX

Fill del també ciclista i dirigent Llorenç Cabrol i Nadal, començà a competir el 1935 i es mantingué en actiu fins el 1943 El 1942 fou integrant del RCE de la Corunya i participà en el Campionat d’Espanya de ciclocròs Collaborador habitual de l’Agrupació Ciclista Montjuïc, fou president de l’entitat 1985-89

Cursa d’un dia organitzada per la Penya Ciclista Bonavista de Manresa des del 1927 El 1952 el guanyador fou Miquel Poblet Sant Fruitós de Bages és la sortida habitual d’aquesta cursa, que té un itinerari de 67 km Durant la dècada dels noranta se centrà en la categoria juvenil, i recentment, en la de veterans, integrada en la challenge de la categoria

Ciclista professional entre el 1948 i el 1956, fou un corredor habitual de les curses catalanes Fou el company de Guillem Timoner en nombroses curses a l’americana Participà en diverses edicions de la Volta a Catalunya El 1950 es proclamà campió d’Espanya de persecució, guanyà el Gran Premi de Catalunya, fou segon en el Campionat de Barcelona i tercer en el Trofeu Canto Arroyo i en la Pujada a Arrate El 1951 guanyà, amb Miquel Poblet, una cursa a l’americana al velòdrom del Pavelló de Barcelona Participà en competicions internacionals, com els Sis Dies de Berlín 1952

Les diverses modalitats de ciclisme es diferencien segons el lloc carretera, muntanya, velòdrom i la superfície asfalt, terra sobre la qual es disputen les proves Les dues principals són el ciclisme de carretera i el ciclisme de pista, ambdós admesos en el programa olímpic i cadascun amb les seves especialitats A la carretera es distingeixen les proves d’un dia, amb una distància que sol situar-se al voltant dels 200 km i que els competidors disputen de forma conjunta, i les proves per etapes En aquest cas, els ciclistes recorren un traçat diferent, entre 150 i 250 km, durant una sèrie de…