Resultats de la cerca

A les files del Cropusa fou guanyador del Circuit Muntanyès 2001, fou segon a la Volta a Tarragona 2001 i guanyà una etapa del Circuit Muntanyès Els anys 2002 i 2003 competí per l’equip portuguès ASC-Vila do Conde

Professional des de l’any 1944, destacà com a gran corredor en resultar campió d’Espanya 1948 —campionat que, al llarg de la seva carrera, guanyà en les modalitats per regions 1947, 1948, 1949, 1954, 1957, 1958, 1960, de muntanya 1947, 1948, 1949, de velocitat 1949, 1951, 1957, 1959-62 i de pista americana 1952 El 1948 també guanyà el Gran Premi Marca de ciclisme El 1952 fou el guanyador de la Volta Ciclista a Catalunya, i el 1955, del Grand Prix Midi Libre, a França Des d’aleshores es convertí en una figura internacional El 1957 guanyà la cursa Milà-San…

El 1998 s’incorporà al ciclisme professional Campió del món de fons en carretera el 1999, el 2001 i el 2004, aquest últim any també aconseguí la Milà-San Remo El 2000 guanyà dues etapes de la Volta a Espanya i el 2002, una etapa del Tour

Professional des del 1985 i dues vegades consecutives campió del món 1991 i 1992, ja havia estat tercer classificat el 1990 En el Tour de França fou tercer els anys 1990 i 1992, i segon a l’edició del 1991 Ha guanyat diverses curses per etapes la volta a Romania, la volta a Trentino 1990, etc i proves classificatòries com la Milà-San Remo 1990, o la Clàssica de Sant Sebastià 1991, com també nombroses etapes del Giro d’Itàlia guanyador el 1990 i del Tour de França

Fundat el 1992 i presidit per Jaume Coca Començà amb un equip mixt des d’infantils fins a veterans practicant les modalitats de carretera i bicicleta tot terreny amb el nom de Sport Ter-Cesadena Entre el 1995 i el 2000 formà un equip sub-23, que sobresortí en l’àmbit estatal, i el 1999 guanyà la Volta a Castelló i etapes a les voltes a Girona i Tarragona Destacaren ciclistes com Eloi Coca, Daniel López, Ricard Sancho, Xavier Pérez, Israel Núñez, Isaac Gálvez, Rafael Milà, Joan Horrach i Dídac Cuadros Organitza una màniga de la Copa Girona de BTT des del 1993, l’escalada…

Amb un palmarès de més de 500 victòries, és considerat, junt amb Coppi i Anquetil, com un dels tres grans del ciclisme mundial Començà el 1961 i arribà a professional, el 1965, amb 98 victòries Guanyà cinc vegades el Tour de França 1969, 1970, 1971, 1972 i 1974, cinc el Giro d’Itàlia 1968, 1970, 1972, 1973 i 1974, una la Vuelta Ciclista a Espanya 1973, set la Milà-Sanremo 1966, 1967, 1969, 1971, 1972, 1975 i 1976 i quatre vegades el campionat del món com a amateur el 1964 i com a professional el 1967, 1971 i 1974 Superà el rècord mundial de l’hora el 1972 a Mèxic amb 49,431 km Es…

Guanyador del Tour de l’Avenir 1964 per a corredors amateurs El 1965 es professionalitzà i assolí el Tour de França Guanyà, també, el Giro d’Itàlia 1967, 1969, 1976 i la Vuelta a Espanya 1968, victòria amb la qual es convertí en el segon ciclista amb tots tres títols En el seu palmarès hi ha també primeres posicions a la cursa París-Roubaix 1966, la Volta a Llombardia 1966, 1973, la París-Brusselles 1966, 1976, la Volta Ciclista a Catalunya 1972 i la Milà-San Remo 1974 El 1973 assolí el Campionat del Món de ciclisme de carretera a Montjuïc Considerat un dels grans ciclistes de…

S’inicià amb la Penya Ciclista Bonavista en la categoria juvenil Com a amateur obtingué el triomf a la Volta a la Cerdanya, la Volta a Girona i el Gran Premi d’Amposta L’any 1987, installat a Bescanó, participà en el projecte de l’equip Cesadent, ocupant el càrrec de director Parallelament, competí en la categoria de veterans acumulant èxits com el Campionat d’Espanya de fons 2002 i diverses competicions de BTT El 1993 creà el Club Ciclista Sport Ter, d’on sorgiren ciclistes com Isaac Gálvez, Joan Horrach, Rafael Milà i Israel Núñez El 2000 fou nomenat seleccionador de les…

Professional des del 1982 fins el 1993, que es retirà, formà part successivament dels equips Renault 1982-85, Système U 1985-89, Castorama 1990-91 i Gatorade 1992-93 i obtingué un total de 76 victòries Destacat corredor per la combinació de talent natural i tenacitat, del seu palmarès sobresurten dues Voltes Ciclistes a França 1983 i 1984, una Volta Ciclista a Itàlia 1984, el Campionat de França en carretera 1984, dues curses Milà-San Remo 1988-89 i una Flèche Wallonne 1986 El 1987 i 1989 fou sancionat per dopatge, el segon dels quals reconegué, tot i que es declarà contrari als controls…

Professional des del 1960, destacà molt aviat en la competició internacional Malgrat ser el ciclista que més cops ha assolit el podi en la Volta Ciclista a França  segon els anys 1964, 1965 i 1974 tercer els anys 1962, 1966, 1969, 1972 i 1976, mai no aconseguí la primera posició, i fou superat per Jacques Anquetil  i Eddy Merckx Tanmateix, el seu palmarès el converteix en un dels grans ciclistes de tots els temps entre altres curses, guanyà el Campionat de França en ruta 1961, la Milà-Sanremo 1961, el Gran Premi de Lugano 1961, la Fletxa Valona 1963, el Gran Premi de les Nacions…