Resultats de la cerca

Hi participen només tres corredors, i hom cronometra els darrers 200 m on sovint s’atenyen velocitats de 60 a 65 km/h Les proves de velocitat es fan en bicicletes especials, sense fre i molt lleugeres

Format al Club Ciclista Salt, destacà en categories inferiors i a mitjan anys vuitanta fitxà pel Club Ciclista La Jabugueña El 1986 s’interessà per la pista i fou campió de Catalunya del quilòmetre A partir del 1988 se centrà en les curses de pista Fou 31 vegades campió d’Espanya en les especialitats de velocitat 1992, 1995-97, 1999, 2004, 2007, 2009, velocitat olímpica 1997, 1999, 2005-09, quilòmetre 1992, 1994, 1996, 1997, 1998, 2001, 2002 i cursa keirin 1995, 1998, 2003-09 Aconseguí la medalla de plata en velocitat i la de bronze en la prova del…

S’inicià l’any 1997 en el Club Ciclista Medina Posteriorment fou membre del Club Ciclista Bon Pastor 2000-02, de la Unió Ciclista l’Hospitalet 2003-06 i del Catalunya Track Cycling Team des del 2006 Guanyà cinc Campionats d’Espanya de velocitat per equips 2005-09 El 2006 començà a competir en l’àmbit internacional, participà en diverses proves de la Copa del Món i guanyà el Campionat d’Hivern de velocitat de Bordeus Guanyà la West Indies vs The World Cycling Series, a Trinitat i Tobago 2007, el Gran Premi d’Edimburg 2008, el Trofeu Ciutat de Barcelona de …

Establert a Tortosa, fou professional entre els anys 1908 i 1911 Guanyà el Campionat d’Espanya de ciclisme en ruta de 100 km 1911 i també en fou tercer classificat 1910 Destacat esprintador, guanyà set edicions del Campionat d’Espanya de velocitat El 1929 es creà el premi Jaume Duran de velocitat

S’inicià l’any 1990 al Club Ciclista Lluçanès i posteriorment fou membre del Club Ciclista Maco Destacà en categories inferiors en la modalitat de velocitat El 1994 fou subcampiona d’Espanya i aconseguí el rècord estatal de 200 m en sortida llançada El 1995 guanyà el Campionat d’Espanya de velocitat i participà en el Campionat del Món de la modalitat Es retirà l’any 1996

Fill de Josep Anguera i Martorell, ciclista amateur , seguí el camí del seu pare començant a practicar ciclisme a l’Escola de Ciclisme de Vila-seca Es proclamà campió d’Espanya juvenil de velocitat i quilòmetre En el camp amateur , el 1987 fou campió estatal d’americana en companyia de Daniel Moreno Acumulà 18 podis en els Cam-pionats d’Espanya de pista i fou seleccionat per participar en els Campionats del Món juvenils de Florència 1982 i amateurs de Zuric 1983 en les disciplines de velocitat i de persecució per equips Es retirà el 1988 Fou nomenat millor esportista…

Pertany al Club Ciclista Vila-seca Des del 2003 ha estat 27 cops campiona d’Espanya, onze de les quals ho ha estat en categoria absoluta Té els rècords d’Espanya de 200 m i 500 m Fou medalla de bronze al Campionat d’Europa 2008 Ha participat en quatre Mundials 2007, 2009, 2010, 2011 i tres europeus 2008, 2009, 2010 Ha pres part amb el Catalunya Team en proves internacionals com ara la Copa del Món, que disputa des del 2007 Participà en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016 en les proves de keirin, de velocitat i de velocitat per equips, en què aconseguí diploma…

Fill de Joan Coma Bargalló, s’inicià al Club Ciclista Cornellà i acumulà 24 títols de campió de Catalunya en diferents categories i especialitats, tant de carretera –contrarellotge i fons–, com de pista –velocitat, persecució per equips i eliminació– A més, fou campió d’Espanya de persecució olímpica 1982, 1983 i segon al Campionat d’Espanya de velocitat 1980 Abandonà el ciclisme de competició per malaltia L’any 1984 s’integrà com a mecànic del nou velòdrom de Barcelona i treballà simultàniament per a diferents equips, com el Cesaden o el Reynolds, durant el Tour de…

Pista de ciclisme construïda al voltant del camp del Guinardó i inaugurada el 27 de maig de 1942, moment a partir del qual el recinte fou conegut com Velòdrom de Gràcia S’hi disputà el Campionat d’Espanya de ciclisme en pista en la modalitat de fons 1951-53, velocitat 1952, 1953 i persecució 1951, el Campionat d’Espanya amateur de ciclisme en pista en la modalitat de fons 1951-52, velocitat 1951-53 i persecució 1952, així com diversos Campionats de Catalunya Al final de la dècada de 1950 fou adquirit pel ciclista Santiago Mostajo, que en renovà les installacions i al…

Desenvolupà part de la seva trajectòria esportiva a Catalunya Competí com a professional entre el 1945 i el 1968 Formà part dels equips Alycon de França, Lube, Faema, Ignis i Teka S’especialitzà en la varietat darrere moto Fou campió del món de mig fons sis vegades 1955, 1959, 1960, 1962, 1964, 1965 i dos cops subcampió 1956, 1958 En la mateixa especialitat, assolí catorze títols estatals, el darrer, el 1984 Pel que fa al ciclisme de pista, es proclamà diverses vegades campió d’Espanya de velocitat, a l’americana i en persecució Rebé les medalles d’Or de la Ciutat de Palma 1964 i…