Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Al-Ruṣāfa
Ciutat antiga
Antiga ciutat del desert de Síria, 30 km al S de la riba dreta de l’Eufrates.
Esmentada en inscripcions assíries i a la Bíblia, fou anomenada s IV Sergiòpolis , a causa del sepulcre del màrtir Sergi, mort el 305 Abandonada al s XIII, se'n conserven ruïnes s VI de les muralles de l’església bizantina i d’un edifici que hom considera sobre la tomba del màrtir
Ebla
Ciutat antiga
Antiga ciutat estat del Pròxim Orient (Síria), coneguda a través dels texts sumeris, que fou localitzada al SW d’Alep.
PMatthiae en descobrí les muralles, les portes monumentals, els edificis públics, els temples i el palau reial En aquest darrer indret hom trobà unes 17 000 tauletes cuneïformes que formaven part de l’arxiu reial, datat entre el 2400 i el 2250 aC, redactades en sumeri i eblaïta
Aràbia Pètria
Geografia històrica
Nom donat a la part nord-occidental de la península Aràbiga, compresa la península del Sinaí i la zona transjordana fins a la Síria meridional.
El 106 dC, l’emperador Trajà la féu província romana, amb capital a Petra Ampliada al s III, fou dividida als s IV i V en dues províncies Aràbia, al nord, amb capital a Bostra, i Palestina Salutaris, al sud, amb capital a Petra
Aràbia
Geografia històrica
Província romana creada entre els s. IV i V amb la part septentrional de l’antiga Aràbia Pètria.
Situada a l’actual Transjordània i a la part sud de Síria, tenia com a capital Bostra
Apamea
Ciutat antiga
Antiga ciutat de Síria, sobre l’Orontes, fundació dels selèucides.
El 188 aC hi fou signada una pau entre els romans vencedors i Antíoc III aquest perdé totes les terres situades a ponent del mont Taure
Amrit
Ciutat antiga
Lloc de la costa síria, a l’emplaçament de la ciutat fenícia de Marathos.
S'hi conserven una capella fenícia i alguns monuments funeraris
comtat de Mont Pelegrí
Geografia històrica
Territori feudal llatí, amb capital a Tortosa de Síria, que fou conquerit pel comte Ramon IV de Tolosa, el qual, a la seva mort (1104), el deixà al comte Guillem II de Cerdanya.
diòcesi d’Orient
Geografia històrica
Divisió administrativa de l’imperi Romà que comprenia la Síria, la Palestina, el Sinaí i una franja meridional de l’Àsia Menor, amb capital a Antioquia.
L’organització eclesiàstica cristiana hi acomodà també pràcticament el patriarcat d’Antioquia, els titulars del qual porten sempre el títol de “patriarca d’Antioquia i de tot l’Orient”
Selèucia
Ciutat antiga
Antiga ciutat i port d’Antioquia, a la costa septentrional de Síria, fundada per Seleuc I (301 aC) prop de les fonts de l’Orontes.
Oberta a l’hellenisme i als cultes orientals, pertangué als selèucides fins a l’ocupació dels romans 64 aC, que en milloraren el port i feren el riu navegable fins a Antioquia Pau i Bernabé hi iniciaren el seu primer viatge missioner Fou destruïda per les invasions persa i àrab s VII
Síria
Geografia històrica
Regió del Pròxim Orient antic que comprenia, aproximadament, la Síria i el Líban actuals.
Des d’un punt de vista físic, apareixia dividida en una franja costanera, l’estepa i el desert sirià i, des d’un de polític, en una Síria meridional, amb Damasc, Biblos, Sidó, Tir, i Kadeš com a principals nuclis de població una Síria central, amb regnes importants Neye, Nukhašše i Amurru i amb Ugarit, Hamath, Ṣumura i Qatna com a ciutats estat més característiques, i una Síria septentrional on radicaven, entre d’altres, dues ciutats estat de primera magnitud Karkamiş i Alep El regne de Māri, vora l’Eufrates, quedava un xic despenjat respecte a aquest conjunt Cruïlla, i, doncs, lloc de pas…