Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
el Puig Subià
Volcà
Antic volcà (713 m alt.) de la regió volcànica d’Olot, dins el terme de Santa Pau (Garrotxa), al SW de la vila.
volcà de Santa Margarida
Vista del volcà de Santa Margarida, un dels cràters més característics de la zona volcànica de la Garrotxa
© Arxiu Fototeca.cat
Volcà
Antic volcà (700 m) de la zona volcànica de la Garrotxa, al municipi de Santa Pau, al pla de la Cot, a l’W de la vila.
És un dels més importants del sector, i la seva extensa boca té uns 2000 m de perímetre És un dels cràters més ben conservats i bells de la comarca, voltat de boscos S’estima que la darrera erupció es produí fa uns 11000 anys Al mig del pla format pel cràter hi ha l’església de Santa Margarida de la Cot , d’origen romànic, sufragània de la de Sant Miquel Sacot L’any 2018 la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona adquiriren el volcà unes 12 ha i en cediren la gestió al parc natural
puig Safont
Volcà
Antic volcà (672 m alt.) del municipi de Santa Pau (Garrotxa), al NE del turó de Croscat, dins la regió volcànica d’Olot.
puig de la Roureda
Volcà
Antic volcà de la regió d’Olot, dins el municipi de Santa Pau (Garrotxa), al sud del turó de Croscat.
regió volcànica d’Olot
regió volcànica d’Olot Vista dels cons volcànics i de la ciutat d’Olot
© Fototeca.cat
Regió
Volcà
Regió volcànica de la Garrotxa inclosa en la seva major part en el parc natural de la zona volcànica de la Garrotxa
el Montsacopa

La zona volcànica de la Garrotxa, amb el Montsacopa en primer terme
© Fototeca.cat
Volcà
Antic volcà, inactiu, que s’alça, a 504 m, a la zona volcànica de la Garrotxa , al N de la ciutat d'Olot, entre els volcans de Montolivet i la Garrinada.
Té una edat estimada d’entre 130000 i 20000 anys L’any 2015 hom confirmà l’existència d’un segon cràter a la paret sud del con, que restà tapat per la lava i les cendres de l’explosió que originà el cràter superior
Montolivet
volcà de les Bisaroques
Volcà
Antic volcà de la zona volcànica de la Garrotxa, de 525 m d’altitud, dins el terme de la ciutat d'Olot, camí de Batet.
Tingué dues fases d’activitat eruptiva la primera, estromboliana, modificà el con volcànic La segona, efusiva, produí el cràter en forma de ferradura La colada de lava que originà arribà fins al Fluvià El 1835 fou construïda una torre de defensa a la vora del cràter
comtat de Besalú

Comtes de Besalú
Geografia històrica
Territori entorn de Besalú, regit per un comte i centrat en l’antic pagus de Besalú; comprenia, originàriament, la Garrotxa i alguns territoris veïns, des de Mogrony i Setcases (Ripollès) fins a Agullana i Figueres, a l’Alt Empordà, i Banyoles, al Gironès.
El 844 el pagus de Besalú era unit al comtat de Girona, aleshores a mans de Sunifred I, pare de Guifré I el Pelós Mort Sunifred el 848, el comtat de Girona-Besalú passà a mans d’un comte, Guifré II, de filiació desconeguda El 878, en el concili de Troyes, foren assignats a Guifré el Pelós els comtats de Barcelona i de Girona-Besalú, que uní als de Cerdanya i d’Urgell, que ja posseïa En una data desconeguda, Guifré cedí al seu germà Radulf el pagus de Besalú, que en endavant fou anomenat sempre comtat Mort Radulf el 913, el nou comtat tornà als descendents de Guifré, en la persona del seu…
el Puig Astrol
Volcà
Antic volcà (625 m alt.) de la zona d’Olot dins l’antic terme municipal de Batet de la Serra (Garrotxa).
Té un dels cràters més característics dels volcans olotins, d’uns 125 m de circumferència i d’uns 3 m de profunditat