Resultats de la cerca

Fou membre de l’Aeroclub de Catalunya i formà part del personal de l’aeròdrom Canudas El 1928 acompanyà Guillem Xuclà en nombrosos vols per la rodalia de Barcelona Foren els primers catalans a volar i aterrar a la Cerdanya El 1931 treballà en la nova línia aèria entre Barcelona i Andorra i el 1935 entrà a formar part de la Cooperativa de Treball Aeri També participà com a mecànic en diversos raids aeris de la Volta a Espanya El 1936 acompanyà el pilot Josep Maria Carreras en la travessia Barcelona - Guinea Espanyola El 1995 rebé el guardó Perfil d’Or

Primer transmissor de l’activitat aeronàutica a Sabadell, s’interessà per l’aviació a l’octubre del 1919 en presenciar l’aterratge d’emergència d’una avioneta a la Creu Alta de Sabadell Al principi de la dècada de 1920 acudí regularment a l’aeròdrom de la Volateria, i des del 1923 a l’aeròdrom Canudas com a membre de la Penya de l’Aire El 1925 dirigí la delegació d’aquesta entitat a Sabadell i acompanyà Josep Canudas en el vol inaugural de l’aeròdrom de Ca n’Oriac Fou un dels impulsors de l’Aeroclub de Sabadell i del Vallès, fundat l’any 1931, un any després de la seva mort

Format a l’Escola d’Aviació Progreso, aconseguí el títol de pilot l’any 1934 Al novembre del mateix any acompanyà Ramon Torres en la travessia d’Àfrica que li valgué el Trofeu Harmon i, al gener del 1935, participà en un raid a Tombouctou Membre de l’Aeroclub Popular de Barcelona, el mateix any realitzà un raid turístic en solitari amb el qual creuà dotze països d’Europa i aterrà en les seves capitals L’any 1936, juntament amb Ramon Torres, feu dos raids aeris Primerament bateren el rècord d’Espanya per a avionetes, amb el vol Barcelona-Agadir, tot i que la seva intenció inicial era arribar…

El primer titular conegut del comtat, Borrell I d’Osona, ho era també de Cerdanya abans d’ésser-ne desposseït l’any 820, en benefici del comte aragonès Asnar I 820-32 i del seu fill Galí II, que els retingué fins el 838, que en fou foragitat El seu successor Sunifred I, pertanyent a la família comtal de Carcassona, originària del Conflent, n’havia obtingut la investidura, segons que sembla per mediació de Berenguer de Tolosa, el 834, i els governà fins a la mort 848, després de la qual, malgrat la intrusió de l’enigmàtic comte Salomó 848-70, l’herència paterna, esdevinguda hereditària, fou…

En principi el nom designava només el territori equivalent aproximadament a l’actual Baixa Àustria, que passà a formar un conjunt de terres, diverses quant a raça, llengua, religió i cultura, el lligam de les quals radicava principalment en la comuna dependència a la dinastia dels Habsburg, però també en un conjunt d’interessos polítics, militars i econòmics comuns Aquests territoris formaren el nucli patrimonial bàsic de les possessions dels emperadors alemanys i més tard un estat multinacional que unificava les terres del Danubi mitjà i s’expansionava vers Itàlia i els Balcans Així, sota el…