Resultats de la cerca

Conquerida per Cir s VI aC, seguí la sort d'Armènia A la seva capital, Karkathiokerta l’actual Harput, Turquia, Zariadres fundà una dinastia que durà fins a la victòria de Luculle sobre Tigranes II 95 aC Fou disputada per capadocis, perses, romans i bizantins

Hom ha fet equivaler el nom amb el d’Ucraïna, que abasta, però, un territori més gran i més estès cap a l’E En època moderna hom aplicà aquest nom Rutènia Carpàtica , o Rússia subcarpàtica a la província més oriental de Txecoslovàquia que, el 1945, restà incorporada a Ucraïna, on constituí una oblast’ amb el nom de Transcarpàcia

El 1878 el congrés de Berlín en disgregà una part i la convertí en província autònoma amb el nom de Rumèlia Oriental, la qual més tard esdevingué un principat sota vassallatge turc i el 1885 part del regne búlgar El 1918 la Rumèlia Occidental es dividí entre Grècia i Iugoslàvia

Comprenia el litoral bàltic entre el Vístula i el Nemunas, tenia com a capital Königsberg i, aproximadament, corresponia als dominis de l’orde Teutònic, que el 1525, en secularitzar-se l’orde, havien constituït un ducat hereditari a favor d’Albert de Brandenburg Durant la Segona Guerra Mundial la major part de la seva població, d’ètnia i cultura germàniques, fou evacuada a la fi del conflicte, la conferència de Potsdam 1945 n'atribuí la part nord a la Unió Soviètica i el sector meridional a Polònia

Durant els s XII i XIII constituí el ducat polonès de Pomerèlia, conquerit el 1309 per l’orde Teutònic El 1466 es reincorporà a Polònia, i aleshores rebé el nom de Prússia reial El primer repartiment de Polònia 1772 l’atribuí al regne de Prússia, i pel tractat de Versalles 1919 s’incorporà novament a l’estat polonès, llevat de l’enclavament de Gdańsk, no unit a Polònia fins el 1945

Possible pàtria dels indoeuropeus, certament hi habitaren i en feren centre d’emigracions entre el 2500 i el 2000 aC Els aborígens hi desenvoluparen diverses cultures durant el bronze superior, conegudes per les tombes reials descobertes Esdevingué regne autònom durant les lluites dels diàdocs diàdoc 220 aC gràcies a la política de Mitridates Atès el seu cim, sota Mitridates IV Eupàtor ~132 — 63 aC, amb les conquestes a Bitínia, Galàcia, Paflagònia, etc, s’extingí ràpidament per l’ocupació romana de Pompeu 63 aC i posteriorment l’annexió definitiva a l’imperi Romà 64 dC Hi florí una colònia…

Als segles X-XI era habitada pels pomeranis Cristianitzada per Boleslau III de Polònia amb l’ajut de l’emperador Lotari III, les terres properes a l’Oder 1135, vassalles de Lotari, restaren pràcticament a les mans dels antics senyors, que el 1170 adoptaren els títols de ducs de Stettin i de Demnin Quant a la zona oriental Pomerània vistuliana o Pomerèlia, fou governada des de Gdańsk per ducs nominalment sotmesos als sobirans de Polònia en 1308-09 la conqueriren els Cavallers Teutònics, i el 1466, en virtut del segon tractat de Toruń, es reincorporà al regne polonès La zona inclosa dins l’…

Fundat per Osman I, de qui prengué el nom, aviat anà guanyant territori en detriment dels mongols, seljúcides i bizantins L’organització del naixent imperi fou obra d’Orhan I 1326-59, que establí la capital a Brusa, dividí el territori en sanǧaqs ‘banderes’ i obligà els nous súbdits a un impost tributari i a participar en les empreses d’expansió creació de la infanteria i la cavalleria genísser Orhan arrabassà a l’emperador Andrònic Nicea, İzniq, İzmid i Nicomèdia i s’emparà de diversos principats d’Anatòlia així guanyà la sortida a la mar Egea i inicià les incursions marítimes a les costes…

L’organització eclesiàstica cristiana hi acomodà també pràcticament el patriarcat d’Antioquia, els titulars del qual porten sempre el títol de “patriarca d’Antioquia i de tot l’Orient”

A la conferència de Jalta les tres majors potències aliades acordaren de fer recular la frontera oriental polonesa amb la Unió Soviètica cap a l’W, situant-la aproximadament a la línia Curron, però aquesta rectificació significava una pèrdua substancial de territori polonès Acabada la guerra, l’exèrcit soviètic havia ocupat totes les terres situades a l’E de la línia de l’Oder-Neisse i la seva administració fou transferida a les autoritats del govern polonès provisional, la qual cosa provocà la més enèrgica protesta per part de les potències occidentals Aquest afer es convertí en un dels…