Resultats de la cerca
Es mostren 84 resultats
Cadore
Geografia històrica
Regió històrica dels Alps, al Vèneto, Itàlia.
Comprèn la conca alta del Piave, als Dolomites El bosc i les pastures són els recursos principals, que faciliten la ramaderia hi ha jaciments de galena i de blenda la indústria es redueix a algunes centrals hidroelèctriques El seu pintoresquisme ha afavorit un gran desenvolupament del turisme d’hivern, amb centre a Cortina d’Ampezzo
Bucovina
Geografia històrica
Regió de l’Europa centreoriental, situada entre la regió històrica de Galítzia i la regió de Moldàvia, i actualment dividida entre Ucraïna i Romania.
La part sud-occidental, muntanyosa, constituïda per gresos i conglomerats, s’estén sobre els Carpats, i la part nord-oriental, formada per dipòsits alluvials, s’estén sobre la plana dels rius Prut i Siret El clima és continental, amb hiverns molt freds -4°C de temperatura mitjana al mes de gener i estius molt calorosos 25°C de mitjana el mes de juliol i una pluviositat escassa uns 635 mm anuals, que cauen sobretot a l’estiu És drenada per nombrosos rius Moldova, Siret, Prut, i el Dnièster en constitueix el límit septentrional Els sòls, molt fèrtils, són la base d’una agricultura pròspera, i…
Emília
Geografia històrica
Regió històrica de la Itàlia septentrional que, amb la Ligúria, formà una província romana fins al s IV.
El nom li ve de la Via Emília , via de comunicació de l’època romana, de 265 km, construïda el 187 aC, en direcció SE-NW, sota Marc Emili Lèpid, i a la qual foren afegides diverses ramificacions a l’època imperial Lligada a l’exarcat de Ravenna durant la dominació bizantina, i conquerida pels llombards al s VIII, una part de l’Emília fou cedida a l’Església per Pipí i definitivament per Otó Romanya Durant tota l’edat mitjana fou centre de lluites entre el poder imperial i el papal i entre les diverses senyories, que miraven d’atreure's les ciutats principals Mòdena, Reggio de l’Emília, Parma…
baronia de Claret
Geografia històrica
Baronia concedida el 1654 a Francesc d’Areny i de Toralla, senyor de Claret (despoblat del terme de Tremp).
L’església parroquial és dedicada a l’Esperança La baronia de Claret fou concedida el 1654 a Francesc d’Areny i de Toralla, senyor de Claret El 1787 passà als Gràcia
república Cispadana
Geografia històrica
Estat creat a Itàlia, al sud del Po, pel general Bonaparte el 16 d’octubre de 1796.
Reunia el ducat de Mòdena i les legacions pontifícies de Bolonya i Ferrara Per la pau de Tolentino 19 de febrer de 1797 li fou agregada la Romanya i el 17 de juliol Bonaparte la fongué amb la república Cisalpina
Cisleithània
Geografia històrica
Regions de l’oest del riu Leitha que foren encomanades al govern d’Àustria en la repartició de l’imperi austrohongarès entre Àustria i Hongria (Cisleithània i Transleithània, respectivament).
A més de l’Àustria pròpia, la Cisleithània comprenia els territoris de Bohèmia, Moràvia, Silèsia, Galítzia, la Bukcovina, Ístria i Dalmàcia Aquesta divisió estigué en vigor fins a la definitiva disgregació de l’imperi austrohongarès el 1918
República Cisalpina
Geografia històrica
Estat creat per Bonaparte, a partir del 29 de juny de 1797, amb territoris alliberats del jou austríac República Transpadana) o separats de la República de Venècia.
Amb l’addició de la república Cispadana i altres annexions, el nou estat, dividit en departaments, i amb capital a Milà, comprenia més de dos milions i mig d’habitants, i ocupava la major part de les regions actuals de Llombardia i Emília-Romanya excepte Parma i la franja occidental de Venècia Era regit per una constitució que imitava la francesa del 1795, amb un poder executiu collegiat de 5 membres directors i un de legislatiu bicameral Contra dificultats interiors politicosocials i l’atac exterior austríac, pogué subsistir gràcies a les victòries napoleòniques, i recuperà la seva sobirania…
Ausònia
Geografia històrica
País dels àusons, un dels més importants dels pobles pròxims a la zona de colonització grega d’Itàlia.
El nom d’Ausònia fou sovint utilitzat pels grecs antics com a sinònim de península Itàlica
baronia d’Arbeca
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial centrada en el castell d’Arbeca, que el 1106 ja pertanyia als Tarroja.
Passà als vescomtes de Cardona al principi del s XIII i a la fi d’aquest mateix segle fou venuda als Erill Al s XIII passà als Anglesola i al XIV als Cornells i als Pallars El 1388 Jaume Roger de Pallars, baró de Mataplana, la vengué al primer comte de Cardona A la fi del s XVII, la baronia d’Arbeca passà, juntament amb el ducat de Cardona, a la casa ducal castellana de Medinaceli
Apúlia
Geografia històrica
Antiga regió del SW d’Itàlia, que comprenia l’actual Pulla, compresa l’antiga Calàbria, i la regió de Benevent, amb Canúsium com a capital.
Era una zona de colonització grega que fou conquerida pels romans el 317 aC