Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
Gandhāra
Geografia històrica
Antiga província de l’Índia, al NW.
Formà part de l’imperi Persa s VI aC, i fou ocupada per Alexandre el Gran Al s II aC fou dominada pels reis indogrecs de la Bactriana, fins que els Gupta la integraren de nou a l’imperi Indi Durant molt de temps fou un dels centres budistes més actius, i hi nasqué una important escola d’art búdic grecobúdic que féu d’enllaç entre el món mediterrani i l’Àsia oriental
Bundēlkhand
Geografia històrica
Regió històrica de l’Índia central, entre els estats d’Uttar Pradesh i de Madhya Pradesh, des dels contraforts de la serralada de Vindhya, coberts de jungles, al S, fins a les terres pantanoses de la vall del riu Jamnā, al N.
És molt poc poblada Del 1837 al 1948 estigué sota dominació britànica
Bombai
Geografia històrica
Antic estat de l’Índia, creat el 1947, que corresponia al territori de la presidència de Bombai
.
La reorganització amb base lingüística dels estats de l’Índia 1956 li afegí vuit districtes de llengua mahrati segregats del de Madhya Pradesh i li restà quatre districtes de llengua kanaresa que passaren a Mysore El 1960 fou dividit en els actuals estats de Gujarat i Mahārāṣhṭra
Avanti
Geografia històrica
Antic regne de l’Índia central del començament del primer mil·lenni aC, amb capital a Ujjain i que després rebé el nom de regne de Mālava.
Aràbia Pètria
Geografia històrica
Nom donat a la part nord-occidental de la península Aràbiga, compresa la península del Sinaí i la zona transjordana fins a la Síria meridional.
El 106 dC, l’emperador Trajà la féu província romana, amb capital a Petra Ampliada al s III, fou dividida als s IV i V en dues províncies Aràbia, al nord, amb capital a Bostra, i Palestina Salutaris, al sud, amb capital a Petra
vescomtat de Menerba
Geografia històrica
Territori feudal llenguadocià, centrat en el castell i burg de Menerba, damunt un escarpament que domina la confluència dels rius Cessa i Brian.
El primer vescomte de qui hom té notícia fou Berard 854 El 873, davant el castell, hom celebrà un judici i fou presidit per un missus del comte narbonès Isembert, anomenat Salomó que molt de temps fou confós amb el comte Salomó de Cerdanya Ramon BerenguerI de Barcelona, en el testament, deixà als seus fills tot el que tenia al Menerbès Jaume I de Catalunya-Aragó renuncià a tots els drets al Menerbès pel tractat de Corbeil 1258 Vers el 990 recaigué en Guillem I, fill del vescomte de Narbona Ponç de Menerba, besnet seu, sembla ésser l’homònim que es crià a la cort d’Alfons VII de Castella on…
comtat d’Empúries
![](/sites/default/files/media/FOTO/Empúries_comtat.jpg)
Comtat d’Empúries
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Territori centrat originàriament en l’antiga ciutat d’Empúries, regit per un comte; comprenia la franja litoral des de la serra de l’Albera fins més al sud del Ter, i era limitat pels comtats de Rosselló, Besalú i Girona.
El sector septentrional corresponia a l’antic pagus de Peralada Consta per primera vegada el 813, regit per un comte de nom Ermenguer, probablement autòcton, però al cap de poc, al temps de la intromissió franca, passà a formar part dels territoris governats per Berenguer de Tolosa, des del 832 A la seva mort 835, el territori de Rosselló-Empúries passà al comte Sunyer I, possible fill de Belló de Carcassona Vers el 848 el rei Carles II el Calb confià aquests comtats inclosos en un gran lot de comtats marítims, com els de Barcelona, Narbona i altres satèllits fins al Roine a Aleran i Odalric…
vescomtat de Fesenzaguet
Geografia històrica
Territori feudal de Gascunya, amb capital a Mauvesin, erigit el 1163 per a Bernat d’Armanyac (mort vers el 1192), nebot i fill adoptiu del comte Bernat IV d’Armanyac.
Revertí als comtes d’Armanyac el 1403
comtat de Fesenzac
Geografia històrica
Territori feudal de Gascunya amb capital a Vic de Fesenzac.
Fou format arran de la divisió vers el 926 del ducat de Gascunya per part dels fills del Duc Garcia I Fesenzac, amb Armanyac, pertocà a Guillem I, que en fou el primer comte A la seva mort poc després del 961, Fesenzac —separat d’Armanyac— fou heretat pel seu fill, el comte Odó I Falca , i fou incorporat al comtat d’Armanyac el 1140
vescomtat de Labarta
Geografia històrica
Territori feudal del comtat d’Aura que englobava la vall de La Neste d’Aura i la baronia de Bramavaca.
El 1083 els vescomtes de Labarta esdevingueren vassalls dels comtes de Bigorra En fou el primer vescomte Dató I mort després del 990, net del comte Dató II de Bigorra Al segle XIII passà als Fumèl