Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Palestina
Paisatge prop de Jericó (Palestina)
CC-BY-SA Diego Delso, delso.photo
Geografia històrica
Designació tradicional de l’antic país de Canaan o d’Israel, sobretot a partir de la revolta jueva del 132-135, en què l’anterior Judea formà part de la província romana de Síria.
També és anomenada Terra Santa El nom es relaciona amb els antics filisteus Actualment, fora de l’àmbit historiogràfic i en el seu ús més corrent sol designar els territoris de Gaza i Cisjordània controlats per Israel i habitats per una població de llengua àrab i religió quasi exclusivament musulmana “palestins” L’estatut legal d’aquests territoris és disputat i motiu d’un dels conflictes més sagnants i amb més repercussions del món contemporani La geografia Al N queda delimitada pels darrers contraforts de l’Hermon i les muntanyes de l’Hauran 1830 m, i al S pel desert del Nègueb De N a S,…
diòcesi d’Orient
Geografia històrica
Divisió administrativa de l’imperi Romà que comprenia la Síria, la Palestina, el Sinaí i una franja meridional de l’Àsia Menor, amb capital a Antioquia.
L’organització eclesiàstica cristiana hi acomodà també pràcticament el patriarcat d’Antioquia, els titulars del qual porten sempre el títol de “patriarca d’Antioquia i de tot l’Orient”
Aràbia Pètria
Geografia històrica
Nom donat a la part nord-occidental de la península Aràbiga, compresa la península del Sinaí i la zona transjordana fins a la Síria meridional.
El 106 dC, l’emperador Trajà la féu província romana, amb capital a Petra Ampliada al s III, fou dividida als s IV i V en dues províncies Aràbia, al nord, amb capital a Bostra, i Palestina Salutaris, al sud, amb capital a Petra
la Gal·lècia
Geografia històrica
Província romana amb capital a Bracara (actual Braga).
Comprenia l’extrem nord-oest de la península Ibèrica, des de Noega , a la costa càntabra, fins a Porortucale , a la costa atlàntica, al sud de Bracara i, a l’interior, els antics territoris dels galaics, dels asturs i dels vacceus Fou establerta al sIII per Dioclecià en territori de l’antiga Hispània Citerior
Fenícia
Geografia històrica
Antiga regió del Pròxim Orient, al llarg de la costa mediterrània, corresponent, actualment, al Líban i a una part de Síria i d’Israel.
Fou la pàtria dels fenicis fenici i tingué com a ciutats principals Biblos, Beirut, Tir i Sidó
Lusitània
El pont romà de la ciutat de Mèrida, que fou capital de la província romana de Lusitània establerta en època d’August amb el nom d'Emerita Augusta
© B. Llebaria
Geografia històrica
Establerta en època d’August sobre la base de l’antiga província Ulterior , es mantingué estable durant tot l’Imperi i, ocupada la part NW pels sueus i recuperada per Leovigild, hi continuà durant l’època visigòtica La capital fou Emerita Mèrida, i es dividia en tres convents jurídics el d' Emerita Mèrida, el de Scalabis Santarém i el de Pax Iulia Beja Unes altres ciutats importants foren Olisipo Lisboa i Evora Évora