Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Azawad
Geografia històrica
Nom donat pels tuàregs a un extens territori del nord de Mali, que reivindiquen com a propi i on constitueixen la població més nombrosa.
Des de la independència de Mali 1960, els tuàregs hi han exigit reiteradament la creació d’una regió autònoma en un llarg conflicte amb el govern, al llarg del qual emergí el Moviment Nacional d’Alliberament d’Azawad MNLA, a partir de la sigla del nom en francès com a organització principal Així mateix, des de la segona meitat de la dècada del 2000 el territori ha estat un centre d’operacions d'Al-Qā‘ida del Magrib islàmic i Anṣār al-Dīn, grups terroristes islamistes que en controlen extenses zones A l’abril del 2012, un més després del cop d’estat de Mali i en un context de desgovern, l'MNLA…
regne de Ghana
Geografia històrica
Antic regne africà (s. III-XIII), entre el Senegal i el curs alt del Níger, que controlava la producció aurífera del Sudan occidental i les rutes caravaneres que unien aquesta regió amb el Magrib.
Des del s VIII fou objecte de les escomeses de l’islam, i el 1076 els almoràvits aconseguiren de sotmetre'l A la darreria del s XI l’estat ghanès ressuscità, però molt disminuït, i vers el 1240 desaparegué, definitivament, absorbit pel regne de Mali
regne de Mali
Geografia històrica
Imperi musulmà fundat pels mandings entre el Níger i el Senegal (s. XIII-XVII).
El keita Sunjata n'assentà ~1230 les bases de l’organització econòmica bàsicament dependent de la funció intermediària entre els jaciments d’or de l’Àfrica central i els mercaders àrabs i berbers procedents de l’altra banda del Sàhara i administrativa, assimilà l’antic regne de Ghana i sotmeté a vassallatge diversos estats veïns En temps de Gongo Mūsà 1312-17, amb les annexions de Songhai 1325, Tombouctou 1336 i Gao, comprenia el territori que va des de l’Atlàntic a les ciutats hausses, i experimentà aleshores la màxima esplendor Gongo Mūsà anà en pelegrinatge a la Meca ~1325 i construí…
illa d’Amat
Geografia històrica
Nom amb què fou denominada l’illa de Tahití, en 1772-76 en passar al domini hispànic a conseqüència de l’expedició promoguda pel virrei del Perú, Manuel d’Amat i de Junyent.