Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Rumèlia
Geografia històrica
Nom creat pels otomans rūm) per designar els territoris (Tràcia i part de Macedònia) que conqueriren a l’imperi Bizantí al s. XIV.
El 1878 el congrés de Berlín en disgregà una part i la convertí en província autònoma amb el nom de Rumèlia Oriental, la qual més tard esdevingué un principat sota vassallatge turc i el 1885 part del regne búlgar El 1918 la Rumèlia Occidental es dividí entre Grècia i Iugoslàvia
comtat de Salona
Geografia històrica
Territori a Grècia —prop del mont Parnàs—, el més ferm puntal de la dominació catalana, que comprenia la ciutat (l’antiga Amphyssa) i castell de Salona, el castell de Lidoríkion i el de Veteranitza.
Pertangué —com a senyoria— a la família franca dels Autremencourt, fins que el 1311 fou pres a Thomas d’Autremencourt, mariscal d’Acaia, pels catalans comandats per Roger Desllor, que el senyorejà i sembla que el tingué fins que fou adquirit per Alfons Frederic d’Aragó Des d’aleshores fou un comtat, en el qual el succeïren els seus fills Pere Frederic d’Aragó, que navegà com a corsari i lluità contra els venecians, i Jaume Frederic d’Aragó Aquest fou pare de Lluís Frederic d’Aragó, la filla del qual, Maria Frederic d’Aragó, fou la darrera comtessa, car el castell caigué en poder dels turcs el…
ducat de Bremen
Geografia històrica
Territori del Sacre Imperi, al cercle de la Baixa Saxònia, creat en ésser secularitzat el principat episcopal de Bremen a la pau de Westfàlia (1648) i adjudicat a Suècia.
El 1712 passà a Dinamarca, i el 1720, a Hannover
senyoria de Citó
Geografia històrica
Feu medieval català a Grècia, centrat sobre l’actual Làmia (Zituni).
Assetjada la fortalesa el 1310 pel duc d’Atenes Gautier de Brienne amb l’ajuda de la Companyia Catalana, el 1319 fou ocupada per Lluís Frederic d’Aragó, comte de Salona, i fou incorporada al comtat de Salona
Götaland
Geografia històrica
Regió geograficohistòrica de la Suècia meridional, la més fèrtil i la de més rendiment del país, amb una intensa vida agrícola i comercial.
La ciutat principal és Göteborg
senyoria de Lidoríkion
Geografia històrica
Jurisdicció feudal a la Grècia catalana, centrada al castell homònim (Fòcida), que fou conquerit el 1319 per Alfons Frederic d’Aragó a Joan II Àngel-Ducas, senyor de Neopàtria.
Passà als seus fills Pere i Jaume Frederic d’Aragó, i a aquest la hi prengué 1361 Pere de Pou, però aquell la recuperà l’any següent i la transmeté al seu fill Lluís Frederic d’Aragó
Kástri
Geografia històrica
Indret de Grècia que fou centre de la senyoria catalana del Castell de l’Estanyol
.
senyoria de Kapraina
Geografia històrica
Jurisdicció feudal a la Grècia catalana del s XIV, situada dins el ducat d’Atenes; antigament fou la famosa Queronea.
Fou posseïda per Pere de Bellestar, també senyor de Patrici en català el Patriau
Amfípolis
Geografia històrica
Colònia atenesa fundada al segle V aC a uns 5 km de la costa de Macedònia, al N de la mar Egea.
Situada a la vora del riu Estrimó en una zona de gran riquesa aurífera, fou conquerida el 424 aC pels espartans i retornada a Atenes després de la pau de Nícies El 357 aC fou presa per Filip II de Macedònia , que aprofità l’or amfipolità per a començar una encunyació macedònia El seu fill Alexandre el Gran la convertí en una important base naval del seu imperi, i posteriorment formà part del regne dels antigònides Conquerida pels romans 185 aC, fou capital d'un dels districtes autònoms de l'antic regne, posteriorment integrats a la província de Tràcia A la fi de l'imperi Romà hom hi…
senyoria del Castell de l’Estanyol
Geografia històrica
Territori feudal de Grècia situat més enllà de la frontera nord del comtat de Mitra, a l’indret actualment anomenat Kastri, on hi ha restes d’una interessant ciutadella amb torres semicirculars.
Era l’avançada més septentrional del ducat de Neopàtria Passà a la família catalana dels Novelles per l’enllaç d’Ot de Novelles amb la germana i hereva de Stefanos Melissenos El darrer senyor català fou el seu net Missili de Novelles