Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Cipangu
Geografia històrica
Nom donat per Marco Polo a una illa de l’arxipèlag japonès i amb el qual fou conegut el Japó a Occident.
Aràbia Pètria
Geografia històrica
Nom donat a la part nord-occidental de la península Aràbiga, compresa la península del Sinaí i la zona transjordana fins a la Síria meridional.
El 106 dC, l’emperador Trajà la féu província romana, amb capital a Petra Ampliada al s III, fou dividida als s IV i V en dues províncies Aràbia, al nord, amb capital a Bostra, i Palestina Salutaris, al sud, amb capital a Petra
Aràbia
Geografia històrica
Província romana creada entre els s. IV i V amb la part septentrional de l’antiga Aràbia Pètria.
Situada a l’actual Transjordània i a la part sud de Síria, tenia com a capital Bostra
Amurru
Geografia històrica
Antic país de l’Orient Pròxim ubicat a Síria, al S, sembla, de Qatna.
Una de les nombroses unitats territorials creada pels amorites, apareix documentada al s XVIII aC en els textos de Mari i al XVIII en les tauletes d’Alakah A partir del s XV, caigué sota el domini de la dinastia XVIII egípcia La mediocre política asiàtica d’Amenofis III permeté a Abdi-Ashirta, sobirà amorita ~1380-1350 aC, conquerir nous territoris en direcció a Damasc a expenses d’altres ciutats estat siríaques En aquell moment, Amurru s’estenia des de Biblos fins a Ugarit Sota Aziru ~1350 aC el país arribà al seu cim, a causa, en part, de la pèssima política asiàtica d’Akhenaton Aziru signà…
comtat d’Empúries
![](/sites/default/files/media/FOTO/Empúries_comtat.jpg)
Comtat d’Empúries
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Territori centrat originàriament en l’antiga ciutat d’Empúries, regit per un comte; comprenia la franja litoral des de la serra de l’Albera fins més al sud del Ter, i era limitat pels comtats de Rosselló, Besalú i Girona.
El sector septentrional corresponia a l’antic pagus de Peralada Consta per primera vegada el 813, regit per un comte de nom Ermenguer, probablement autòcton, però al cap de poc, al temps de la intromissió franca, passà a formar part dels territoris governats per Berenguer de Tolosa, des del 832 A la seva mort 835, el territori de Rosselló-Empúries passà al comte Sunyer I, possible fill de Belló de Carcassona Vers el 848 el rei Carles II el Calb confià aquests comtats inclosos en un gran lot de comtats marítims, com els de Barcelona, Narbona i altres satèllits fins al Roine a Aleran i Odalric…
comtat de Mont Pelegrí
Geografia històrica
Territori feudal llatí, amb capital a Tortosa de Síria, que fou conquerit pel comte Ramon IV de Tolosa, el qual, a la seva mort (1104), el deixà al comte Guillem II de Cerdanya.
comtat de Peralada
Geografia històrica
Als segles IX, X i XI territori, dit també pagus, situat aproximadament al nord de la Muga, entorn de la vila de Peralada, que des del principi del domini carolingi a Catalunya estigué unit al comtat d’Empúries formant una unitat política, a vegades anomenada posteriorment comtat d’Empúries-Peralada i, més sovint, comtat d’Empúries.
Els seus comtes foren, doncs, els d’Empúries, per més que el comte Ponç I 1040-78, en morir el 1078, deixà al seu primogènit Hug II el comtat d’Empúries-Peralada i al seu altre fill Berenguer la vila de Peralada, que formà una senyoria i ja no tornà a unir-se al comtat L’expressió comitatus Petralatensis sembla tenir un contingut més geogràfic que polític, car Peralada no tingué a l’edat mitjana comtes privatius
diòcesi d’Orient
Geografia històrica
Divisió administrativa de l’imperi Romà que comprenia la Síria, la Palestina, el Sinaí i una franja meridional de l’Àsia Menor, amb capital a Antioquia.
L’organització eclesiàstica cristiana hi acomodà també pràcticament el patriarcat d’Antioquia, els titulars del qual porten sempre el títol de “patriarca d’Antioquia i de tot l’Orient”
Síria
Geografia històrica
Regió del Pròxim Orient antic que comprenia, aproximadament, la Síria i el Líban actuals.
Des d’un punt de vista físic, apareixia dividida en una franja costanera, l’estepa i el desert sirià i, des d’un de polític, en una Síria meridional, amb Damasc, Biblos, Sidó, Tir, i Kadeš com a principals nuclis de població una Síria central, amb regnes importants Neye, Nukhašše i Amurru i amb Ugarit, Hamath, Ṣumura i Qatna com a ciutats estat més característiques, i una Síria septentrional on radicaven, entre d’altres, dues ciutats estat de primera magnitud Karkamiş i Alep El regne de Māri, vora l’Eufrates, quedava un xic despenjat respecte a aquest conjunt Cruïlla, i, doncs, lloc de pas…
Armènia Menor
Geografia històrica
Nom amb el qual fou coneguda en l’antiguitat la part d’ Armènia
a l’oest de l’Eufrates, que fou convertida per Vespasià en província romana.