Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
ducat de Bremen
Geografia històrica
Territori del Sacre Imperi, al cercle de la Baixa Saxònia, creat en ésser secularitzat el principat episcopal de Bremen a la pau de Westfàlia (1648) i adjudicat a Suècia.
El 1712 passà a Dinamarca, i el 1720, a Hannover
Götaland
Geografia històrica
Regió geograficohistòrica de la Suècia meridional, la més fèrtil i la de més rendiment del país, amb una intensa vida agrícola i comercial.
La ciutat principal és Göteborg
vescomtat de Menerba
Geografia històrica
Territori feudal llenguadocià, centrat en el castell i burg de Menerba, damunt un escarpament que domina la confluència dels rius Cessa i Brian.
El primer vescomte de qui hom té notícia fou Berard 854 El 873, davant el castell, hom celebrà un judici i fou presidit per un missus del comte narbonès Isembert, anomenat Salomó que molt de temps fou confós amb el comte Salomó de Cerdanya Ramon BerenguerI de Barcelona, en el testament, deixà als seus fills tot el que tenia al Menerbès Jaume I de Catalunya-Aragó renuncià a tots els drets al Menerbès pel tractat de Corbeil 1258 Vers el 990 recaigué en Guillem I, fill del vescomte de Narbona Ponç de Menerba, besnet seu, sembla ésser l’homònim que es crià a la cort d’Alfons VII de Castella on…
vescomtat de Fesenzaguet
Geografia històrica
Territori feudal de Gascunya, amb capital a Mauvesin, erigit el 1163 per a Bernat d’Armanyac (mort vers el 1192), nebot i fill adoptiu del comte Bernat IV d’Armanyac.
Revertí als comtes d’Armanyac el 1403
comtat de Fesenzac
Geografia històrica
Territori feudal de Gascunya amb capital a Vic de Fesenzac.
Fou format arran de la divisió vers el 926 del ducat de Gascunya per part dels fills del Duc Garcia I Fesenzac, amb Armanyac, pertocà a Guillem I, que en fou el primer comte A la seva mort poc després del 961, Fesenzac —separat d’Armanyac— fou heretat pel seu fill, el comte Odó I Falca , i fou incorporat al comtat d’Armanyac el 1140
vescomtat de Labarta
Geografia històrica
Territori feudal del comtat d’Aura que englobava la vall de La Neste d’Aura i la baronia de Bramavaca.
El 1083 els vescomtes de Labarta esdevingueren vassalls dels comtes de Bigorra En fou el primer vescomte Dató I mort després del 990, net del comte Dató II de Bigorra Al segle XIII passà als Fumèl
vescomtat de la Guàrdia
Geografia històrica
Denominació que prengué l’antic vescomtat de Barcelona —de manera molt efímera— a partir del vescomte Berenguer de Saguàrdia, almenys des del 1159, pel fet de senyorejar el castell de la Guàrdia del Bruc (o de Montserrat).
vescomtat de Millau
Geografia històrica
Territori feudal occità que, al segle X, fou governat pel vescomte Bernat I (mort el 937), que també era vescomte de Carladès i que fundà l’abadia de Conques.
El succeí, a Millau, el seu fill Berenguer I mort vers el 1000 El net d’aquest, Ricard II mort el 1050, heretà 1029 el vescomtat de Gavaldà del seu oncle valencià Esteve I Berenguer II mort el 1080/97, fill de Ricard II, ajuntà Millau i Gavaldà amb els vescomtats de Lodeva i Carladès, pel seu matrimoni amb la vescomtessa Adela Fou succeït per llur fill Gilbert de Millau mort el 1110/12, que es casà amb la comtessa Gerberga I de Provença a Arle Llur filla, la comtessa Dolça I de Provença , heretà el vescomtat i l’aportà al seu marit, el comte Ramon Berenguer III de Barcelona, i des d’aleshores…
vescomtat de Lomanha
Geografia històrica
Antic territori senyorial de Gascunya, Occitània, comprès en els actuals departaments francesos de Tarn i Garona i Gèrs.
Vescomtat des del segle X, el 1325 fou incorporat al comtat d' Armanyac
comtat de Nimes
©
Geografia històrica
Territori llenguadocià que formà part de Septimània, fronterer amb Provença.
El 757 el rei Pipí el Breu, després de conquerir-lo, hi posà un comte frare Els comtes de Narbona foren generalment també comtes de Nimes Al segle X era regit per vescomtes vescomtat de Nimes , que també ho eren d’Albi Pel matrimoni 1061 del vescomte Ramon Bernat I, dit Trencavell , amb la vescomtessa Ermengarda de Carcassona, llurs descendents senyorejaven també els vescomtats de Carcassona, de Rasès, de Besiers i d’Agde Els vescomtes de Nimes es feren vassalls d’Alfons I de Catalunya-Aragó en temps del vescomte Bernat Ató VI El 1182 el sobirà català ajudà el vescomte de Nimes en la seva…