Resultats de la cerca

Fou constituïda al congrés d’Angostura 1819, i Simón Bolívar en fou el primer president En el congrés de Cúcuta, on en fou elaborada la constitució 1821, es manifestaren les primeres dissensions entre centralistes i federalistes, fet que menà a la seva desintegració Veneçuela 1829 i l’Equador 1830 se separaren i, així reduïda, el 1831 restà formada la República de Nova Granada, que el 1886 prengué el nom de República de Colòmbia

Fou creada al segle XIII amb una part de l’actual comarca del Ripollès, car no comprenia la vall de Ribes, que formava una sotsvegueria autònoma, dependent de la vegueria de Cerdanya i després de Camprodon , ni la vall de Sant Joan, a partir del torrent de Ribamala , que depenia de la vegueria de la Ral S'hi incloïen els termes de Ripoll i Campdevànol, tot el gran terme de la Guàrdia del Ripollès, Mogrony i Mataplana També hi foren inclosos, a partir de la creació del comtat d’Osona 1356, els termes de Sora i de Besora No tingué veguers específics i era regit pels veguers d’Osona, els quals…

Era dependent de la vegueria de Cerdanya després de Puigcerdà i, de fet, als segles XVI i XVII eren sotsveguers els veguers de Camprodon La vall de Toses més amunt de Planoles, que en un principi hi pertanyia, fou, des del segle XVII, agregada a la sots-vegueria de Berga

Comprenia la vall de Camprodon amb les valls del Bac, de Beget i de Bolòs, de la conca del Fluvià, la plana d’Olot amb les valls de Bianya i de Ridaura i el Ripollès estricte les valls de Sant Joan, Ripoll, Vallfogona, Gombrèn, les Llosses i Viladonja, però no Palmerola ni les valls de Besora i de Vidrà i una zona de l’alt Lluçanès Alpens A l’edat mitjana, Olot i totes les zones de la conca del Fluvià formaven part de la vegueria de Besalú d’altra banda, hi foren incorporades les antigues vegueries de Ripoll i de la Ral El 1716, la vegueria de Camprodon fou incorporada al…

Creat el 1542, comprenia Nova Castella Perú, Tierra Firme Panamà, Nova Granada Colòmbia, Quito Equador, Charcas Bolívia, la conca del Riu de la Plata i Xile El primer virrei, Blasco Núñez de Vela, hagué de recuperar l’autoritat reial a la zona i fer aplicar les noves lleis del 1542, fet que provocà una forta resistència entre els encomenderos fins el 1554 Francisco de Toledo 1569-81 organitzà l’administració del virregnat, que esdevingué el més important de l’Amèrica llatina gràcies a la seva producció d’argent, base econòmica del període colonial peruà La capital, Lima, fou el centre…

Establert el 1717, de la lluita per la independència es formà, el 1819, la República de la Gran Colòmbia, fins que es desintegrà per constituir les repúbliques de Veneçuela 1829, l’Equador 1830 i Nova Granada 1831, que el 1886 prengué el nom de República de Colòmbia, de la qual sorgí, el 1903, la de Panamà

El 844 el pagus de Besalú era unit al comtat de Girona, aleshores a mans de Sunifred I, pare de Guifré I el Pelós Mort Sunifred el 848, el comtat de Girona-Besalú passà a mans d’un comte, Guifré II, de filiació desconeguda El 878, en el concili de Troyes, foren assignats a Guifré el Pelós els comtats de Barcelona i de Girona-Besalú, que uní als de Cerdanya i d’Urgell, que ja posseïa En una data desconeguda, Guifré cedí al seu germà Radulf el pagus de Besalú, que en endavant fou anomenat sempre comtat Mort Radulf el 913, el nou comtat tornà als descendents de Guifré, en la persona del seu…