Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Ruanda-Urundi
Geografia històrica
Nom donat al territori de l’Àfrica Oriental sota mandat belga (1916-46) i sota fideïcomís belga (1946-62), que es convertí, el 1962, en els estats de Ruanda
i de Burundi
.
Urundi
Geografia històrica
Nom que rebia el sector meridional del territori de Ruanda-Urundi, sota l’administració fiduciària de Bèlgica, abans d’obtenir la independència l’any 1962, el qual passà a ésser l’estat independent de Burundi
.
Tenia Kitega com a capital
Àfrica Oriental Alemanya
Geografia històrica
Antiga colònia establerta entre els llacs Victòria i Tanganyika i l’oceà Índic el 1884-85, per una companyia privada alemanya i que el 1891 passà a dependre de l’administració directa del govern.
Després de la Primera Guerra Mundial, fou posat sota el mandat britànic amb el nom de Tanganyika El 1919 unes comarques occidentals —Ruanda i Burundi— en foren separades i foren atribuïdes al mandat belga
vegueria de Vilafranca del Penedès
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (23 970 h [1718]), dita també vegueria del Penedès, creada al començament del s. XIII.
El veguer de Vilafranca tenia jurisdicció sobre la sotsvegueria d'Igualada , fins que aquesta passà a dependre el 1381 del veguer de Barcelona Inicialment comprengué tot el Penedès i el sector del Camp de Tarragona a l’esquerra del Gaià a la dreta d’aquest riu, comprenia també el Pont d’Armentera i Salmella, i al N, al límit amb la sotsvegueria d’Igualada, dins Anoia, incloïa la vall de la Llacuna, Cabrera d’Anoia, Vallbona d’Anoia, Piera, Pierola, Masquefa i el Bruc, i, al Baix Llobregat, Collbató, Esparreguera i Abrera Poc abans de la Nova Planta, la zona costanera entre el Gaià i Vilanova…
baronia de Font-rúbia
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial (antigament dita de Font Rubí i coneguda també com a baronia de Grabuac) que al segle XVI pertanyia als Fiveller de Palou.
El 1590 una part passà als Torrelles i als Sentmenat i, a mitjan segle XVII fou venuda a l’encant públic i l’altra part passà als Cardona, als Salvà, als Ivorra Copons de la Manresana i als Pinós