Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
baronia de Molins de Rei
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial concedida, el 1430, a Galceran de Requesens i de Santacoloma sobre la vila homònima.
Passà als Zúñiga, als Fajardo, marquesos de Los Vélez, i als Álvarez de Toledo
baronia de Maella
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial concedida el 1472 al capità Pere de Rocabertí i d’Erill
, baró de Sant Mori.
baronia de Llinars
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial que apareix amb aquesta denominació per primera vegada amb Beatriu de Corbera i de Santa Coloma, senyora del castell del Far
(morta vers el 1542), muller de Francesc de Santcliment.
Passà a llurs descendents, el Santcliment, cognominats Corbera-Santcliment, els Rubí, marquesos de Rubí, els Pignatelli i els Jordán de Urríes, marquesos d’Ayerbe, tots ells també cognominats Cobera-Santcliment
baronia de la Sentiu
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de la Sentiu, que al s XVI pertanyia als Meià, dels quals passà als Gilabert, als Lanuza i als Rabassa de Perellós, marquesos de Dosaigües.
baronia de Vilademuls
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial que pertangué —ja al sXII— als Vilademuls, dels quals passà als vescomtes de Rocabertí, després d’una curta possessió —sembla— dels comtes d’Empúries.
Al s XVII comprenia, a més de Vilademuls, Terradelles, Sant Marçal, Vilamarí, Galliners, Viladamí, Parets, Santa Llogaia d’Esterri i Orfes
baronia de Vallverd
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial confirmada com a títol del regne el 1863 a Josep Pere de Vic, òlim de Manglano i Ruiz, baró de Llaurí.
Continua en la mateixa família
vescomtat de Vilamur
Els Vilamur, vescomtes de Vilamur
Geografia històrica
Jurisdicció feudal de l’antic comtat de Pallars que comprenia, a l’origen, la vall de Siarb —avui, de Soriguera—.
Els vescomtes de Pallars, després d’un breu temps d’anomenar-se vescomtes de Siarb, adoptaren el nom definitiu de Vilamur el 1135, però no signaren com a vescomtes fins el 1149 el primer a fer-ho fou Pere II de Vilamur vescomtat de Pallars Al s XII actuaven a les altes valls dels Pirineus frontereres amb l’Urgell, i signaren pactes dels bisbes d’Urgell i dels vescomtes de Castellbò Al s XIII foren convocats a corts, tingueren accés a l’episcopat i establiren un doble matrimoni amb la casa comtal pallaresa 1250, acordat entre el vescomte Pere IV de Vilamur i el comte Roger I com a garantia el…
baronia de Calonge
Geografia històrica
Jurisdicció territorial concedida el 1474 a Martí Guerau de Cruïlles, baró de Llagostera i senyor de Calonge (des del 1463, tot i que no arribà mai a possessionar-la), conseller reial.
Fou tornada a conferir, illegalment 1488, a Galceran de Requesens, després comte de Palamós Passà als Cardona, ducs de Somma cognominats Fernández de Córdoba, als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira i als Casanova, comtes de Cabra
baronia d’Estac
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial que comprenia els castells, els llocs i els termes d’Estac, Arcalís Jussà i Sobirà, Escós i Mencui.
vescomtat de Barcelona
Vescomtes de Barcelona
©
Geografia històrica
Jurisdicció de l’antic comtat de Barcelona.
A causa de la potència absorbent dels comtes de Barcelona, que tenien altres vescomtes en els comtats incorporats de Girona i d’Osona, els titulars del vescomtat barceloní, bé que grans senyors feudals, no arribaren a fixar un feu propi, com obtingueren els d’altres comtats catalans, i no apareixen documentats fins al segle X El primer vescomte conegut és Sunifred 858 més tard apareix Ermenard, vassall del comte Sunyer, vers el 918 Consta també un tal Audegari Otger abans del 966 Sembla que de bell antuvi aquests vescomtes posseïren els dos castells principals de la ciutat, el vell i el nou,…