Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Bunyoro
Geografia històrica
Antic regne d’Uganda, a la regió Occidental.
Es formà en desaparèixer l’estat de Kitara principi del s XVII, i mantingué una forta rivalitat amb el regne de Buganda Convertit en protectorat britànic 1900-01, el 1962 el regne de Bunyoro esdevingué estat federal de la Uganda independent, i el 1967, un districte, posteriorment suprimit
Buganda
Geografia històrica
Antic regne i regió d’Uganda, al nord-oest del llac Victòria.
La disgregació del gran estat de Kitara donà lloc, al començament del s XVII, a la formació dels regnes hima de l’actual territori d’Uganda Bunyoro, Ankole, Toro i Buganda El regne de Buganda, compost ètnicament pels baganda i els invasors hima, era governat pel kabaka , o rei, el primer dels quals s’anomenà Kinton Després de dos segles d’hegemonia de Bunyoro, el kabaka , Mutesa I, arribat al poder a Buganda el 1860, organitzà un exèrcit poderós i una flota lacustre, amb els quals inicià una política expansionista, i s’establí d’aquesta manera el perllongat predomini de Buganda damunt la…
Aràbia Pètria
Geografia històrica
Nom donat a la part nord-occidental de la península Aràbiga, compresa la península del Sinaí i la zona transjordana fins a la Síria meridional.
El 106 dC, l’emperador Trajà la féu província romana, amb capital a Petra Ampliada al s III, fou dividida als s IV i V en dues províncies Aràbia, al nord, amb capital a Bostra, i Palestina Salutaris, al sud, amb capital a Petra
Aràbia
Geografia històrica
Província romana creada entre els s. IV i V amb la part septentrional de l’antiga Aràbia Pètria.
Situada a l’actual Transjordània i a la part sud de Síria, tenia com a capital Bostra
comtat de Mont Pelegrí
Geografia històrica
Territori feudal llatí, amb capital a Tortosa de Síria, que fou conquerit pel comte Ramon IV de Tolosa, el qual, a la seva mort (1104), el deixà al comte Guillem II de Cerdanya.
diòcesi d’Orient
Geografia històrica
Divisió administrativa de l’imperi Romà que comprenia la Síria, la Palestina, el Sinaí i una franja meridional de l’Àsia Menor, amb capital a Antioquia.
L’organització eclesiàstica cristiana hi acomodà també pràcticament el patriarcat d’Antioquia, els titulars del qual porten sempre el títol de “patriarca d’Antioquia i de tot l’Orient”
Síria
Geografia històrica
Regió del Pròxim Orient antic que comprenia, aproximadament, la Síria i el Líban actuals.
Des d’un punt de vista físic, apareixia dividida en una franja costanera, l’estepa i el desert sirià i, des d’un de polític, en una Síria meridional, amb Damasc, Biblos, Sidó, Tir, i Kadeš com a principals nuclis de població una Síria central, amb regnes importants Neye, Nukhašše i Amurru i amb Ugarit, Hamath, Ṣumura i Qatna com a ciutats estat més característiques, i una Síria septentrional on radicaven, entre d’altres, dues ciutats estat de primera magnitud Karkamiş i Alep El regne de Māri, vora l’Eufrates, quedava un xic despenjat respecte a aquest conjunt Cruïlla, i, doncs, lloc de pas…
Armènia Menor
Geografia històrica
Nom amb el qual fou coneguda en l’antiguitat la part d’ Armènia
a l’oest de l’Eufrates, que fou convertida per Vespasià en província romana.
Fenícia
Geografia històrica
Antiga regió del Pròxim Orient, al llarg de la costa mediterrània, corresponent, actualment, al Líban i a una part de Síria i d’Israel.
Fou la pàtria dels fenicis fenici i tingué com a ciutats principals Biblos, Beirut, Tir i Sidó
Abilene
Geografia històrica
Antiga regió de l’Antilíban, al NW de Damasc, que tingué per capital Abila.
L’any 34 aC fou desmembrada de la Iturea A l’inici de l’era cristiana era una de les quatre tetrarquies, governada per Lisànies El 37 dC passà a les mans del rei Agripa I Herodes Després la governaren els procuradors romans de Palestina fins que l’emperador Claudi la donà a Agripa II Herodes 53-100 dC Finalment fou incorporada a la província de Síria