Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
ducat de Bremen
Geografia històrica
Territori del Sacre Imperi, al cercle de la Baixa Saxònia, creat en ésser secularitzat el principat episcopal de Bremen a la pau de Westfàlia (1648) i adjudicat a Suècia.
El 1712 passà a Dinamarca, i el 1720, a Hannover
Cipangu
Geografia històrica
Nom donat per Marco Polo a una illa de l’arxipèlag japonès i amb el qual fou conegut el Japó a Occident.
Aràbia Pètria
Geografia històrica
Nom donat a la part nord-occidental de la península Aràbiga, compresa la península del Sinaí i la zona transjordana fins a la Síria meridional.
El 106 dC, l’emperador Trajà la féu província romana, amb capital a Petra Ampliada al s III, fou dividida als s IV i V en dues províncies Aràbia, al nord, amb capital a Bostra, i Palestina Salutaris, al sud, amb capital a Petra
Aràbia
Geografia històrica
Província romana creada entre els s. IV i V amb la part septentrional de l’antiga Aràbia Pètria.
Situada a l’actual Transjordània i a la part sud de Síria, tenia com a capital Bostra
Götaland
Geografia històrica
Regió geograficohistòrica de la Suècia meridional, la més fèrtil i la de més rendiment del país, amb una intensa vida agrícola i comercial.
La ciutat principal és Göteborg
Norrland
Geografia històrica
Regió septentrional de Suècia, literalment ‘terra del nord’ en suec, que abasta els läner de Norrbotten, Västerbotten i Jämtland, a més d’altres regions històriques menors, i un 15% de la població sueca; geogràficament, però, hom pot incloure-hi també Värmland i Dalarma.
Si hom prescindeix d’aquestes dues regions, el Norrland pròpiament dit ha d’ésser considerat com a territori de colonització relativament recent
Palestina
Paisatge prop de Jericó (Palestina)
CC-BY-SA Diego Delso, delso.photo
Geografia històrica
Designació tradicional de l’antic país de Canaan o d’Israel, sobretot a partir de la revolta jueva del 132-135, en què l’anterior Judea formà part de la província romana de Síria. També és anomenada Terra Santa. El nom es relaciona amb els antics filisteus. Actualment està repartida entre els estats d’Israel i de Jordània.
La geografia Al N queda delimitada pels darrers contraforts de l’Hermon i les muntanyes de l’Hauran 1830 m, i al S pel desert del Nègueb De N a S, la vall del Jordà la divideix en dues parts Cisjordània a llevant, fins a la Mediterrània, i Transjordània a ponent, fins al desert de Síria Al S de la mar Morta, la plana de l’‘Araba continua aquesta divisió fins al golf d’‘Aqaba o d’Elat Transjordània presenta una sèrie de valls en direcció EW, fins a la depressió del Jordà, mentre que Cisjordània es caracteritza per la cadena muntanyosa que la travessa en direcció NS al centre del país Samaria,…
diòcesi d’Orient
Geografia històrica
Divisió administrativa de l’imperi Romà que comprenia la Síria, la Palestina, el Sinaí i una franja meridional de l’Àsia Menor, amb capital a Antioquia.
L’organització eclesiàstica cristiana hi acomodà també pràcticament el patriarcat d’Antioquia, els titulars del qual porten sempre el títol de “patriarca d’Antioquia i de tot l’Orient”
Svealand
Geografia històrica
Prehistòria
Regió històrica de Suècia central, que duu el nom del poble prehistòric dels svear i que vers l’any 600 s’uní amb la regió de Götaland, al S, i formà el nucli del reialme de Suècia.
Comprèn les províncies històriques de Dalarna, Wärmland, Närke, Västmanland, Södermanland i Uppland Encara avui hom considera dividida Suècia en les tres regions de Götaland, Svealand i Norrland
Västergötland
Geografia històrica
Regió històrica de Suècia, estesa entre els llacs Väner i Vätter i l’estret de Kattegat.
Comprèn part dels läner de Göteborg-Bohus, Älvsborg i Skaraborg