Resultats de la cerca

Creat el 1542, comprenia Nova Castella Perú, Tierra Firme Panamà, Nova Granada Colòmbia, Quito Equador, Charcas Bolívia, la conca del Riu de la Plata i Xile El primer virrei, Blasco Núñez de Vela, hagué de recuperar l’autoritat reial a la zona i fer aplicar les noves lleis del 1542, fet que provocà una forta resistència entre els encomenderos fins el 1554 Francisco de Toledo 1569-81 organitzà l’administració del virregnat, que esdevingué el més important de l’Amèrica llatina gràcies a la seva producció d’argent, base econòmica del període colonial peruà La capital, Lima, fou el centre…

L’activitat del Canal ocupava la població del territori, així com una part important de treballadors de l’estat de Panamà, l’economia del qual en depenia estretament Cedida als EUA pel tractat Hay-Bunan-Varilla 1903, amb la naixent República de Panamà, pertangué als EUA fins el 1979 i era administrada per un governador Aquell any es firmà un tractat entre Panamà i els EUA, i el Canal i la zona adjacent passaren a ésser administrats conjuntament per ambdós països fins el 1999, quan els EUA abandonaren el territori

Establert el 1717, de la lluita per la independència es formà, el 1819, la República de la Gran Colòmbia, fins que es desintegrà per constituir les repúbliques de Veneçuela 1829, l’Equador 1830 i Nova Granada 1831, que el 1886 prengué el nom de República de Colòmbia, de la qual sorgí, el 1903, la de Panamà

Forma la franja septentrional del Natal, entre les serres septentrionals de les Drakensberg i l’oceà Índic i entre els rius Pongolo N i Tugela

L’any següent hi fundà la vila de Santa María de Belén 1503, malgrat la resistència que hi feren els habitants autòctons De primer fou inclosa als dominis del Darién 1508, després passà a la jurisdicció de Castilla del Oro, i més endavant formà el ducat concedit per Carles V al net de Colom 1537 i constituí una de les províncies de l’audiència de Panamà 1538 F Vázquez hi poblà les ciutats de Concepción i de Santa Fe 1557

Situat a l’actual província del Nord regió històrica i antiga província del Transvaal, limitava al S pel bantustan de Gazankulu Era format per dos territoris discontinus que ocupaven 6 677 km 2 Tenia uns 500 000 h, la majoria d’ètnia venda La capital era Thohoyandou

La geografia Limitava amb els territoris que actualment formen els estats d’Eswatini SE, Moçambic E, Zimbàbue N i Botswana W Amb una superfície d’uns 262499 km 2 , la dècada de 1990 tenia uns nou milions d’habitants La capital era Pretòria, però Johannesburg ha estat tradicionalment el nucli principal El territori consta d’un altiplà travessat per sistemes muntanyosos de SW a NE, amb altituds de 1200 m a 1800 m, solcats pels nombrosos afluents del Limpopo, la frontera septentrional, i el Vaal, afluent de l’Orange, que n’és el límit sud El clima és subtropical àrid Més de la meitat de la…

Amb una extensió de 41 002 km 2 i uns 2,5 milions d’habitants a la meitat dels anys vuitanta, limitava al N amb Lesotho, a l’E amb l’oceà Índic i amb la República de Sud-àfrica hi havia dos enclavaments al N La capital era Umtata Fou el primer bantustan a constituir-se a partir de l’aprovació de la llei de promoció de l’autogovern bantú 1959 La independència del Transkei, proclamada el 1963, no fou mai reconeguda per cap estat, llevat de Sud-àfrica, ni per cap organització internacional, per tal com hauria comportat el reconeixement de l' apartheid a la República de Sud-àfrica Amb el…

El 1994 fou dividida en tres províncies el Cap Occidental 129370 km 2 , 4118000 h est 1996, amb capital a Ciutat del Cap el Cap Oriental 169580 km 2 , 5865000 h est 1996, amb capital a Bisho i el Cap Septentrional 361830 km 2 , 746000 h est 1996, amb capital a Kimberley El relleu és dominat, aproximadament en els dos terços septentrionals, per un conjunt d’altiplans interiors, drenats pel riu Orange i els seus tributaris, que davallen mitjançant escarpaments enèrgics Al terç meridional, una sèrie de cadenes muntanyoses de plegament i altitud mitjana 1 500-2 000 m els cims més alts es disposen…

Bantustan autònom des del 1972, el 1977 assolí una independència pactada amb el govern de Sud-àfrica, per bé que no fou reconeguda per cap altre estat ni per l’ONU ni l’OUA La capital era Mmabatho La declaració de la independència comportà la pèrdua de la ciutadania sud-africana per als nadius negres del bantustan, hi visquessin o no La població era majoritàriament tswana 69,8%, però hi havia importants minories de xhoses, sothos i zulús Hi eren oficials les llengües tswana, anglesa i afrikaans Aproximadament el 65% de la població activa treballava diàriament a la República de Sud-àfrica…