Resultats de la cerca

A més de l’Àustria pròpia, la Cisleithània comprenia els territoris de Bohèmia, Moràvia, Silèsia, Galítzia, la Bukcovina, Ístria i Dalmàcia Aquesta divisió estigué en vigor fins a la definitiva disgregació de l’imperi austrohongarès el 1918

El 106 dC, l’emperador Trajà la féu província romana, amb capital a Petra Ampliada al s III, fou dividida als s IV i V en dues províncies Aràbia, al nord, amb capital a Bostra, i Palestina Salutaris, al sud, amb capital a Petra

És una regió de contacte entre els últims contraforts del massís hercinià de Bohèmia i els Carpats Blancs, i al mig s’insereix la vall del Morava, que s’obre, al S, cap a la plana Pannònica i, al NE, cap a la conca de l’Oder És una regió de transició i de pas entre l’Europa del sud, o danubiana, i la del nord, o país del Vístula Constitueix una àmplia depressió, recoberta de sediments terciaris i quaternaris i drenada per la xarxa del Morava, la qual depressió es presenta com un conjunt de diverses conques i de diversos altiplans i turons tallats per les…

És una regió desèrtica recorreguda pels nòmades Pertangué primerament a la província de la Cirenaica s IV aC, i passà després a constituir un nomós d’Egipte s II dC Sota Dioclecià formà part del territori anomenat Líbia Inferior

El nom egipci era Pi-emdje , i correspon a l’actual El-Bahnaseh Documentada des de la dinastia XXIV, no tingué importància fins a l’època romana i, sobretot, fins a la cristiana, que fou capital de la província d’Arcàdia i seu d’un bisbat Ha estat excavada diverses vegades en 1896-97, pels britànics Hunt i Grenfell, que la descobrí en 1913-14, per l’italià Pistelli i en 1927-28, per l’italià Breccia Oxyrhynchos té importància sobretot per la troballa d’un interessantíssim fons de papirs d’època grecoromana escrits en grec i de temari molt variat, els quals han donat un gran…

Des del s III fou província romana i comprenia tot l’Alt Egipte A la seva zona desèrtica florí, des del s III, la vida anacorètica amb figures tan destacades com sant Pau l’Ermità, sant Antoni, sant Pacomi i la seva germana Maria Esdevingué tan famosa la vida dels monjos que poblaven la Tebaida, que aquest nom s’ha convertit, en el llenguatge cristià, en sinònim dels llocs destinats al recés i a la contemplació

El projecte d’unir en un sol estat independent els pobles txec i eslovac, sorgit arran de la revolució del 1848 Bohèmia, Moràvia, Eslovàquia i oblidat al cap de poc temps, es revifà a les acaballes del segle XIX, impulsat principalment per Tomáš Garrigue Masaryk la Primera Guerra Mundial donà l’ocasió de fer-lo realitat En esclatar el conflicte, Masaryk, amb l’ajut d’Edvard Beneš, organitzà a Londres un comitè txec 1915, origen del consell nacional txecoslovac format a París el 1916 després mobilitzà a favor dels aliats milers de combatents txecs i eslovacs, i el 1918 passà als…

Comprenia les províncies txeques de Bohèmia i Moràvia, tret dels territoris dels Sudets, que ja pertanyien al Reich des dels acords de Munic setembre del 1938 El primer protector, Von Neurath, fou reemplaçat per Heydrich 1941, el qual fou assassinat per la resistència txeca 1942

El nom gr Τέντψρα copte Tentōre , deriva, segons que sembla, dels dos darrers mots del nom de lloc egipci ’ Iwn-t-ntrt ‘On de la deessa’ Malgrat la seva antiguitat, documentada per les fonts escrites Llibre de les Piràmides , entre d’altres i l’arqueologia capella de Mentuhotep II, blocs d’Ammenemes I, els temples que s’hi conserven daten de la darrera dinastia egípcia sobretot el temple d’Hathor, deessa patrona de la ciutat, i el d’Isis i d’època ptolemaica i romana Prop d’aquest conjunt hi ha la necròpoli dels nomarques de la dinastia VI