Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Rumèlia
Geografia històrica
Nom creat pels otomans rūm) per designar els territoris (Tràcia i part de Macedònia) que conqueriren a l’imperi Bizantí al s. XIV.
El 1878 el congrés de Berlín en disgregà una part i la convertí en província autònoma amb el nom de Rumèlia Oriental, la qual més tard esdevingué un principat sota vassallatge turc i el 1885 part del regne búlgar El 1918 la Rumèlia Occidental es dividí entre Grècia i Iugoslàvia
Panticapèon
Geografia històrica
Antiga colònia grega de Crimea (a l’actual Kerc’) fundada probablement per colons milesis al sVI aC, en territori habitat pels escites.
Adquirí una gran importància, gràcies al comerç de grans
regne del Bòsfor
Geografia històrica
Reialme grecoescita creat a la fi del segle V aC entorn de Panticapèon, colònia grega d’origen milesi a la península de Crimea.
Dominava les dues ribes de l’estret de Kerč’, però tenia influència fins al Caucas i agrupava ciutats gregues Panticapèon, Fanagòria, Nimfèon i tribus escites A la fi del segle II aC passà a formar part dels estats de Mitridates IV Eupàtor Caigué sota el domini de Roma en temps de Cèsar i hi romangué fins al segle IV dC
ducat de Durazzo
Geografia històrica
Territori independent format el 1333 quan Joan d’Anjou (mort el 1335), comte de Gravina, fill del rei Carles II de Nàpols i fundador de la branca dels Anjou-Durazzo, en renunciar al principat d’Acaia a favor de Caterina de Valois, rebé la ciutat de Durazzo amb el títol de rei d’Albània.
El succeí el seu fill Carles mort el 1348 i la filla d’aquest, Joana morta el 1387, que el tingué fins el 1383, que fou ocupat pels serbis Perduda la ciutat de Durazzo, els drets al ducat passaren a la germana de Joana, Margarida de Durazzo morta el 1412, la qual es casà amb el seu cosí germà Carles de Durazzo , comte de Gravina, que esdevingué rei Carles III de Nàpols, i després a llurs fills, el rei Ladislau I mort el 1414 i la reina Joana II morta el 1435