Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
bisbat de Constança
Geografia històrica
Principat eclesiàstic del Sacre Imperi al cercle del Baix Rin.
Fundat el 1570 per trasllat del bisbat de Windisch, prosperà ràpidament i abastà el territori entre el Neckar i el Sant Gotard Dependent de l’arquebisbat de Magúncia, defensà el papa en la lluita de les investidures La reforma protestant obtingué el control eclesiàstic de Constança fins a la reacció del 1548, que tornà el bisbe catòlic El 1802 el bisbat fou secularitzat el 1821 fou suprimit, i el 1827, traslladat a Friburg
baronia de Castellfollit de la Roca
Geografia històrica
Antiga jurisdicció feudal de la Garrotxa (el 1515 comprenia els termes de Castellfollit, Castellar de la Muntanya, Montagut, Sant Joan les Fonts i Begudà).
Pertangué als Santapau, de qui passà als Cruïlles, als Negrell, als Margarit, als Bou i als La Croix
comtat de Flandes
Geografia històrica
Territori que fou regit per distintes dinasties comtals.
La primera dinastia fou iniciada per Balduí I de Flandes , dit Braç de Ferro mort el 879, gendre de l’emperador Carles II, que hagué de defensar el comtat de les escomeses dels normands El seu fill Balduí II, dit el Calb mort vers el 919, fou, de fet, el primer comte independent El seu fill Arnulf I , dit el Vell mort el 964, i el besnet d’aquest, Balduí IV , dit el Barbut mort el 1036, continuaren la política d’independència, d’expansió —fins a tocar del ducat de Normandia i ocupant els comtats de Zelanda 1006 i d’Aalst 1033— i de consolidació territorial, seguida també pel fill del darrer,…
comtat de Namur
Geografia històrica
Feu imperial el centre del qual fou la ciutat de Namur i el primer titular el comte Berenguer I, gendre de l’emperador Lotari I.
El 1429 Joan de Namur vengué el feu a Felip III de Borgonya, i el comtat restà integrat dins els estats borgonyons
vescomtat de Sanluri
Geografia històrica
Senyoria feudal sarda que el 1479 Perot de Castellví i Tolsà comprà a Enrique Enríquez y de Quiñones, oncle del rei Catòlic.
El 1495 la cedí al seu germà Lluís de Castellví i Tolsà, el qual la vinculà i llegà testamentàriament al seu nebot o net Pere de Castellví i Boter, que fou oficialment creat i confirmat vescomte de Sanluri pel rei el 1506 El títol continuà en els seus descendents, els marquesos de Lacon
Nova Granada
Geografia històrica
Virregnat dependent de la monarquia hispànica que comprenia el territori dels actuals estats de Colòmbia, l’Equador, Veneçuela i Panamà i una part del Perú i del Brasil.
Establert el 1717, de la lluita per la independència es formà, el 1819, la República de la Gran Colòmbia, fins que es desintegrà per constituir les repúbliques de Veneçuela 1829, l’Equador 1830 i Nova Granada 1831, que el 1886 prengué el nom de República de Colòmbia, de la qual sorgí, el 1903, la de Panamà
bisbat de Bamberg
Geografia històrica
Principat eclesiàstic del Sacre Imperi, al cercle de Francònia.
S'estenia per l’alta vall del Main i per les valls baixa i mitjana del Regnitz, possessions que foren acumulades per la seu exempta de Bamberg durant el s XIII, mentre que Villach, a la Caríntia, fou venut el 1759 a Àustria El principat fou secularitzat i incorporat a Baviera l’any 1803
comtat de Besalú
Geografia històrica
Territori entorn de Besalú, regit per un comte i centrat en l’antic pagus de Besalú; comprenia, originàriament, la Garrotxa i alguns territoris veïns, des de Mogrony i Setcases (Ripollès) fins a Agullana i Figueres, a l’Alt Empordà, i Banyoles, al Gironès.
El 844 el pagus de Besalú era unit al comtat de Girona, aleshores a mans de Sunifred I, pare de Guifré I el Pelós Mort Sunifred el 848, el comtat de Girona-Besalú passà a mans d’un comte, Guifré II, de filiació desconeguda El 878, en el concili de Troyes, foren assignats a Guifré el Pelós els comtats de Barcelona i de Girona-Besalú, que uní als de Cerdanya i d’Urgell, que ja posseïa En una data desconeguda, Guifré cedí al seu germà Radulf el pagus de Besalú, que en endavant fou anomenat sempre comtat Mort Radulf el 913, el nou comtat tornà als descendents de Guifré, en la persona del seu…
bisbat de Basilea
Geografia històrica
Principat eclesiàstic del Sacre Imperi, al cercle de l’Alt Rin, que s’estenia pel Jura fins més enllà del Rin.
En introduir-se la Reforma a la ciutat 1528-1529 el bisbe abandonà Basilea i es retirà a Porrentruy, mentre que el capítol s’installà a Friburg de Brisgòvia i, més tard, a Arlesheim 1678 Després del període de les guerres de la Revolució Francesa i de l’Imperi, la pau de Viena 1815 atribuí la major part del territori al cantó de Berna Jura