Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Palestina
Paisatge prop de Jericó (Palestina)
CC-BY-SA Diego Delso, delso.photo
Geografia històrica
Designació tradicional de l’antic país de Canaan o d’Israel, sobretot a partir de la revolta jueva del 132-135, en què l’anterior Judea formà part de la província romana de Síria.
També és anomenada Terra Santa El nom es relaciona amb els antics filisteus Actualment, fora de l’àmbit historiogràfic i en el seu ús més corrent sol designar els territoris de Gaza i Cisjordània controlats per Israel i habitats per una població de llengua àrab i religió quasi exclusivament musulmana “palestins” L’estatut legal d’aquests territoris és disputat i motiu d’un dels conflictes més sagnants i amb més repercussions del món contemporani La geografia Al N queda delimitada pels darrers contraforts de l’Hermon i les muntanyes de l’Hauran 1830 m, i al S pel desert del Nègueb De N a S,…
diòcesi d’Orient
Geografia històrica
Divisió administrativa de l’imperi Romà que comprenia la Síria, la Palestina, el Sinaí i una franja meridional de l’Àsia Menor, amb capital a Antioquia.
L’organització eclesiàstica cristiana hi acomodà també pràcticament el patriarcat d’Antioquia, els titulars del qual porten sempre el títol de “patriarca d’Antioquia i de tot l’Orient”
Àustria Anterior
Geografia històrica
Conjunt dels territoris de la casa d’Àustria al cercle de Suàbia.
Comprenia el comtat de Brisgòvia, una sèrie de petits districtes a la part sud del cercle, anomenada Àustria Suàbia, la major part del Vorarlberg i el Sundgau i altres possessions menors a Alsàcia Els territoris d’Alsàcia foren cedits a França per la pau de Westfàlia 1648 Brisgòvia i l’Àustria Suàbia passaren a mans d’altres estats alemanys Baviera, Baden, Württemberg, Hohenzollern arran de les guerres napoleòniques i la dissolució del Sacre Imperi Només el Vorarlberg romangué unit a Àustria
regne d’Arle
Geografia històrica
Nom amb el qual també és conegut, preferentment d’ençà del segle XIII, el regne de Borgonya, que comprenia els territoris provençals provinents de l’heretatge del darrer rei de Borgonya sotmesos a la sobirania dels emperadors germànics a partir del 933.
Carles V intentà vanament de restaurar el regne d’Arle 1536
comtat de Beaufort
Geografia històrica
Feu francès, a l’Anjou, donat (1200) pel rei d’Anglaterra Joan Sense Terra a la seva muller Elisabet, comtessa d’Angulema.
El 1461 fou donat a Renat d’Anjou, rei de Nàpols, i fou definitivament incorporat a la corona francesa el 1559
Armòrica
Geografia històrica
Nom amb què fou coneguda la regió nord-occidental de França, entre el Sena i el Loira, a les èpoques celta, gal·loromana i franca.
Com a conseqüència d’haver estat poblada durant els s VI i VII pels celtes britònics gallesos i cornuallesos actuals provinents de la Bretanya insular actualment Gran Bretanya, fou anomenada Bretanya antigament també rebé els noms de Bretanya Menor i de Bretanya continental
Aràbia Pètria
Geografia històrica
Nom donat a la part nord-occidental de la península Aràbiga, compresa la península del Sinaí i la zona transjordana fins a la Síria meridional.
El 106 dC, l’emperador Trajà la féu província romana, amb capital a Petra Ampliada al s III, fou dividida als s IV i V en dues províncies Aràbia, al nord, amb capital a Bostra, i Palestina Salutaris, al sud, amb capital a Petra
Fenícia
Geografia històrica
Antiga regió del Pròxim Orient, al llarg de la costa mediterrània, corresponent, actualment, al Líban i a una part de Síria i d’Israel.
Fou la pàtria dels fenicis fenici i tingué com a ciutats principals Biblos, Beirut, Tir i Sidó
Índia Francesa
Geografia històrica
Nom donat al conjunt de colònies franceses a l’Índia (1664-1954): Pondicherry, Kārikāl, Chandannagar, Māhe i Yanam.
comtat de Dunois
Geografia històrica
Territori feudal francès ja existent al segle X sobre el pagus del mateix nom.
Estigué en poder dels Châtillon-Saint Pol, fins que fou venut al duc Lluís d’Orleans i als seus descendents, els comtes i ducs de Longueville, els quals el feren erigir en ducat-pairia de Dunois el 1525