Resultats de la cerca
Es mostren 410 resultats
República Democràtica d’Alemanya
Geografia històrica
Nom que rebé entre 1949 i 1991 l’estat creat en el sector oriental d’Alemanya, a l’est de la línia marcada pels rius Oder i Neisse.
Papuàsia
Geografia històrica
Nom donat al territori occidental de Nova Guinea pertanyent a Indonèsia en ser-li concedit un règim autonòmic el gener del 2002.
Aquest nom substituí el d' Irian Jaya donat pel govern indonesi en annexar-se el territori el 1963 La capital és Jayapura, a la costa septentrional del territori
baronia de Vilademuls
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial que pertangué —ja al sXII— als Vilademuls, dels quals passà als vescomtes de Rocabertí, després d’una curta possessió —sembla— dels comtes d’Empúries.
Al s XVII comprenia, a més de Vilademuls, Terradelles, Sant Marçal, Vilamarí, Galliners, Viladamí, Parets, Santa Llogaia d’Esterri i Orfes
República Democràtica del Vietnam
Geografia històrica
Estat vietnamita establert a Tonquín i a Annam fins al paral·lel 17 entre el 1945 i el 1976.
Per l’agost del 1945 el Viet-minh derrocà l’emperador Bao Dai i proclamà la República Democràtica del Vietnam, implantada a Tonquín, sota la presidència de Ho Chi Minh França reconegué inicialment la nova república 1946, però no hi hagué acord final, i esclatà la guerra d’Indoxina L’ajut militar de la Xina i de l’URSS permeté la victòria de Dien Bien Phu, que provocà l’obertura de converses a Ginebra 1954, en les quals hom acordà un armistici, la partició temporal del Vietnam i la convocatòria d’eleccions úniques l’any 1956 La República Democràtica del Vietnam s’implantà a la zona nord i…
República del Vietnam
Geografia històrica
Estat vietnamita que ocupà la Cotxinxina i l’Annam fins al paral·lel 17 entre el 1955 i el 1975.
Després de la partició del Vietnam, a causa de la conferència de Ginebra 1954, la zona sud, controlada pels sectors prooccidentals, s’oposà a l’aplicació del tractat, seguint els desigs nord-americans El primer ministre, Ngo Dinh Diem, un poderós mandarí catòlic i anticomunista, destronà l’emperador Bao Dai i proclamà la República del Vietnam, amb el suport dels EUA Les eleccions úniques previstes pels acords de Ginebra foren ajornades indefinidament Prop d’un milió de catòlics fugiren de la República Democràtica de Vietnam i s’installaren al sud, on constituïren l’espina dorsal del règim…
Veragua
Geografia històrica
Nom donat (1502) per Colom a la part occidental de l’istme de Panamà quan hi arribà, en el seu quart viatge.
L’any següent hi fundà la vila de Santa María de Belén 1503, malgrat la resistència que hi feren els habitants autòctons De primer fou inclosa als dominis del Darién 1508, després passà a la jurisdicció de Castilla del Oro, i més endavant formà el ducat concedit per Carles V al net de Colom 1537 i constituí una de les províncies de l’audiència de Panamà 1538 F Vázquez hi poblà les ciutats de Concepción i de Santa Fe 1557
les Tres Venècies
Geografia històrica
Nom donat durant el període d’entreguerres (1924-47) a la zona nord-oriental d’Itàlia situada al N del curs inferior del Po i a l’E del Mincio, el Garda i els Alps Rètics.
Aquest territori comprenia l’actual Trentino-Alto Adige, conegut aleshores per Venècia Tridentina, el Vèneto, anomenat aleshores Venècia Euganea, i l’actual Friül-Venècia Júlia, conegut aleshores per Venècia Júlia
Venècia Tridentina
Geografia històrica
Nom donat després de la Primera Guerra Mundial a la regió de la Itàlia septentrional corresponent a l’actual Trentino-Alto Adige
.
Constituïa una de les Tres Venècies El nom de Venècia Tridentina havia estat proposat pel lingüista GIAscoli l’any 1863
Venècia Júlia
Geografia històrica
Nom donat després de la Primera Guerra Mundial a la regió de la Itàlia septentrional corresponent a les actuals províncies italianes de Gorízia i Trieste (dins la regió de Friül-Venècia Júlia) i les províncies de Pula i Fiume, pertanyents fins el 1920 a la Carniola i tornades a Croàcia el 1947.
Constituïa una de les Tres Venècies La denominació de Venècia Júlia havia estat proposada per GIAscoli, en substitució de l’austríaca Küstenland ‘Litoral’, i comprenia també la part de Gorízia passada a Iugoslàvia, territoris corresponents a les antigues Ístria i Libúrnia, conegudes antigament com a Regio Iulia
Venècia i Ístria
Geografia històrica
Desena regió d’Itàlia en l’ordenament d’August, que limitava a l’E amb la Il·líria i la Pannònia, al N amb el Nòric i la Rètia, a l’W amb la Transpadana i al S amb l’Emília.
No coincidia estrictament amb el territori dels vènets Sota Dioclecià esdevingué província romana, amb capital a Aquileia, sotmesa al vicari d’Itàlia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina