Resultats de la cerca
Es mostren 410 resultats
Índia Francesa
Geografia històrica
Nom donat al conjunt de colònies franceses a l’Índia (1664-1954): Pondicherry, Kārikāl, Chandannagar, Māhe i Yanam.
Illes del Pacífic en Administració Fiduciària
Geografia històrica
Grup d’illes del Pacífic, a la Micronèsia, que entre 1947-94 foren administrades pels EUA.
Comprenia unes 2125 illes i illots, de les quals només n’eren habitades unes 84 Les diverses entitats territorials en què eren distribuïdes abandonaren gradualment aquest estatut els Estats Federats de Micronèsia 707 km 2 ho feren el 1979, la república de les Illes Marshall 181 km 2 el 1982 i la república de Palau 487 km 2 el 1994 Tots ells esdevingueren estats lliures associats als EUA, mentre que l’antic districte de les Marianes obtingué l’any 1978 l’estatus de commonwealth dels EUA amb el nom d’ illes Marianes del Nord
Hussein-Dey
Geografia històrica
Antiga població d’Algèria (departament d’Alger).
El 1541 Carles V hi intentà un desembarcament, sense èxit el 1775 ho intentà, també sense èxit, un destacament de l’exèrcit de Carles III d’Espanya, comandat pel general O'Reilly Al s XIX fou centre d’immigració de menorquins
Lòcrida
Geografia històrica
Regió històrica de la Grècia central, dividida en dues parts per la Fòcida i la Dòrida: la sud-occidental (Lòcrida Ozòlia) i l’oriental (Lòcrida Opúncia).
Ocupada per una estirp pregrega, la regió sofrí la invasió dòrica Al s VII aC, els seus habitants fundaren colònies a Occident Locres Epizefiris, i després de la destrucció de Crisa 586 aC lluitaren contra la Beòcia i la Fòcida Sotmesos a l’hegemonia tebana, passaren a mans de Filip de Macedònia després de la desfeta de Queronea 338 Finalment, foren vençuts pels romans el 196 aC
baronia de Llinars
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial que apareix amb aquesta denominació per primera vegada amb Beatriu de Corbera i de Santa Coloma, senyora del castell del Far
(morta vers el 1542), muller de Francesc de Santcliment.
Passà a llurs descendents, el Santcliment, cognominats Corbera-Santcliment, els Rubí, marquesos de Rubí, els Pignatelli i els Jordán de Urríes, marquesos d’Ayerbe, tots ells també cognominats Cobera-Santcliment
república Cispadana
Geografia històrica
Estat creat a Itàlia, al sud del Po, pel general Bonaparte el 16 d’octubre de 1796.
Reunia el ducat de Mòdena i les legacions pontifícies de Bolonya i Ferrara Per la pau de Tolentino 19 de febrer de 1797 li fou agregada la Romanya i el 17 de juliol Bonaparte la fongué amb la república Cisalpina
Cisleithània
Geografia històrica
Regions de l’oest del riu Leitha que foren encomanades al govern d’Àustria en la repartició de l’imperi austrohongarès entre Àustria i Hongria (Cisleithània i Transleithània, respectivament).
A més de l’Àustria pròpia, la Cisleithània comprenia els territoris de Bohèmia, Moràvia, Silèsia, Galítzia, la Bukcovina, Ístria i Dalmàcia Aquesta divisió estigué en vigor fins a la definitiva disgregació de l’imperi austrohongarès el 1918
Ciskei
Geografia històrica
Antic bantustan de la República de Sud-àfrica, situat a l’actual província sud-africana del Cap Oriental, i limitat al sud per l’oceà Índic.
Tenia una superfície de 8 500 km 2 i uns 860 000 h La ciutat de Bisho fou designada capital La major part de la població era d’ètnia xhosa Bantustan autònom des del 1972, fou el quart a assolir una independència pactada amb el govern sud-africà 1981, per bé que no la reconegué cap altre estat —ni tan sols els altres bantustans independitzats—, com tampoc l’ONU ni l’OUA Amb l’abolició de l' apartheid , la supressió dels bantustans i l’aprovació d’una nova constitució 1993, hom l’annexà a la nova província del Cap Oriental malgrat les resistències del govern del territori
República Cisalpina
Geografia històrica
Estat creat per Bonaparte, a partir del 29 de juny de 1797, amb territoris alliberats del jou austríac República Transpadana) o separats de la República de Venècia.
Amb l’addició de la república Cispadana i altres annexions, el nou estat, dividit en departaments, i amb capital a Milà, comprenia més de dos milions i mig d’habitants, i ocupava la major part de les regions actuals de Llombardia i Emília-Romanya excepte Parma i la franja occidental de Venècia Era regit per una constitució que imitava la francesa del 1795, amb un poder executiu collegiat de 5 membres directors i un de legislatiu bicameral Contra dificultats interiors politicosocials i l’atac exterior austríac, pogué subsistir gràcies a les victòries napoleòniques, i recuperà la seva sobirania…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina