Resultats de la cerca

S'estructurà al començament del segle XIII com a subdivisió de la vegueria de Cervera En depenien els llocs dels Prats de Rei, la Manresana dels Prats, Montfalcó el Gros, Sant Puvim, Vallmanya, Solanelles, Puigdemàger, Segur, quadra de Galí, Puigfarnes, les Coromines, SantPere Sallavinera, la Fortesa i Boixadors El sotsveguer exercia sovint el càrrec de batlle de la vila dels Prats de Rei, on residia

Consta un primer sotsveguer o veguer del Lluçanès entre els anys 1176 i 1187, quan el rei segrestà la jurisdicció del terme de Lluçà a Pere I de Lluçà, pel fet de no voler-li'n reconèixer, aquest, el vassallatge El 1396 s’intentà de tornar-la a crear, però els senyors de la baronia de Lluçanès s’hi oposaren tenaçment El 1449 la reina Maria donà un privilegi de creació de la sotsvegueria, i nomenà un sotsveguer, amb una cúria a Perafita, per a la part osonenca del Lluçanès, i una altra a Sant Feliu Sasserra, per a la part bagenca o manresana El 1455 un decret de Joan II anullà aquesta creació…

El 1233 consta com a sotsvegueria de la vegueria de Vilafranca Al segle XIV desaparegué momentàniament, i reaparegué després del 1381, data en què Igualada passà a formar part de la vegueria de Barcelona El 1467 la integraven Capellades, Castellolí, Claramunt, Espoia, Espelt, Òdena, Orpí, la Torre de Claramunt, Tous i Vilanova del Camí El 1508 el duc de Cardona en féu desmembrar els termes dels castells d’Òdena, Montbui i Claramunt, que foren inclosos a la vegueria de Manresa, però l’escissió fou transitòria, així com la unió de Rubió, Jorba i Copons, a la sotsvegueria d’Igualada, que…

Comprenia la vall de Camprodon amb les valls del Bac, de Beget i de Bolòs, de la conca del Fluvià, la plana d’Olot amb les valls de Bianya i de Ridaura i el Ripollès estricte les valls de Sant Joan, Ripoll, Vallfogona, Gombrèn, les Llosses i Viladonja, però no Palmerola ni les valls de Besora i de Vidrà i una zona de l’alt Lluçanès Alpens A l’edat mitjana, Olot i totes les zones de la conca del Fluvià formaven part de la vegueria de Besalú d’altra banda, hi foren incorporades les antigues vegueries de Ripoll i de la Ral El 1716, la vegueria de Camprodon fou incorporada al corregiment de Vic,…

Comprenia les terres més meridionals del Principat a la dreta de l’Ebre límit de la vegueria de Berrús i Riba-roja a Móra i Benissanet i, a l’esquerra, Ginestar, Rasquera i tot el sector del terme general de Tortosa d’aquesta banda de riu o sia, fins al coll de Balaguer A partir del 1716 esdevingué corregiment de Tortosa

El 1994 fou dividida en tres províncies el Cap Occidental 129370 km 2 , 4118000 h est 1996, amb capital a Ciutat del Cap el Cap Oriental 169580 km 2 , 5865000 h est 1996, amb capital a Bisho i el Cap Septentrional 361830 km 2 , 746000 h est 1996, amb capital a Kimberley El relleu és dominat, aproximadament en els dos terços septentrionals, per un conjunt d’altiplans interiors, drenats pel riu Orange i els seus tributaris, que davallen mitjançant escarpaments enèrgics Al terç meridional, una sèrie de cadenes muntanyoses de plegament i altitud mitjana 1 500-2 000 m els cims més alts es disposen…

La major part passà el 1921 al Regne Unit de la GranBretanya amb el nom d'Irlanda del Nord La resta constitueix una província de la República d'Irlanda, dividida en tres comtats 8011 km 2 234251 h 1996

Situat a l’actual província del Nord regió històrica i antiga província del Transvaal, limitava al S pel bantustan de Gazankulu Era format per dos territoris discontinus que ocupaven 6 677 km 2 Tenia uns 500 000 h, la majoria d’ètnia venda La capital era Thohoyandou

Tenia una superfície de 91481 km 2 i uns 8600000 h La capital era Ulundi Habitat principalment per zulús, obtingué l’estatus de bantustan autònom l’any 1973 El 1991 foren abolits els bantustans i el 1994 el territori restà integrat en la província de KwaZulu-Natal

Tenia una superfície de 1 031 km 2 i una població d’uns 230 000 h N'era la capital Siyabushwa Habitat principalment pels ndebeles, obtingué l’estatus de bantustan autònom l’any 1977 El 1994, després de la supressió dels bantustans, el territori fou inclòs a la província de Mpumalanga