Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
vescomtat d’Auloron
Geografia històrica
Territori feudal del ducat de Gascunya, creat al segle X, que englobava les valls de Baretús, Josbaig, Ossau i Aspe.
Fou portat el títol per primera vegada per Llop I, possiblement net del duc Sanç III de Gascunya Passà als vescomtes de Bearn pel matrimoni de la vescomtessa Àngela amb el vescomte Cèntul el Vell
vescomtat de Labarta
Geografia històrica
Territori feudal del comtat d’Aura que englobava la vall de La Neste d’Aura i la baronia de Bramavaca.
El 1083 els vescomtes de Labarta esdevingueren vassalls dels comtes de Bigorra En fou el primer vescomte Dató I mort després del 990, net del comte Dató II de Bigorra Al segle XIII passà als Fumèl
senyoria del Castell de l’Estanyol
Geografia històrica
Territori feudal de Grècia situat més enllà de la frontera nord del comtat de Mitra, a l’indret actualment anomenat Kastri, on hi ha restes d’una interessant ciutadella amb torres semicirculars.
Era l’avançada més septentrional del ducat de Neopàtria Passà a la família catalana dels Novelles per l’enllaç d’Ot de Novelles amb la germana i hereva de Stefanos Melissenos El darrer senyor català fou el seu net Missili de Novelles
vescomtat de Sanluri
Geografia històrica
Senyoria feudal sarda que el 1479 Perot de Castellví i Tolsà comprà a Enrique Enríquez y de Quiñones, oncle del rei Catòlic.
El 1495 la cedí al seu germà Lluís de Castellví i Tolsà, el qual la vinculà i llegà testamentàriament al seu nebot o net Pere de Castellví i Boter, que fou oficialment creat i confirmat vescomte de Sanluri pel rei el 1506 El títol continuà en els seus descendents, els marquesos de Lacon
comtat d’Eu
Geografia històrica
Territori feudal francès erigit el 996 per a Jofre I, comte de Brionne.
El 1186 passà als Lusignan-Issaudoun, i el 1249 als Brienne, fins el 1350, que passà a la corona El 1352 fou donat a Joan d’Artois, i passà successivament als Nevers 1472, als Cleve-La-Marck 1491, als Guisa 1640, als Orléans 1660, que el vengueren 1682 al duc del Maine, i, per enllaç, de nou als Orléans 1793 El darrer a portar el títol fou Gastó d’Orléans mort el 1922, net del rei Lluís Felip I
Veragua
Geografia històrica
Nom donat (1502) per Colom a la part occidental de l’istme de Panamà quan hi arribà, en el seu quart viatge.
L’any següent hi fundà la vila de Santa María de Belén 1503, malgrat la resistència que hi feren els habitants autòctons De primer fou inclosa als dominis del Darién 1508, després passà a la jurisdicció de Castilla del Oro, i més endavant formà el ducat concedit per Carles V al net de Colom 1537 i constituí una de les províncies de l’audiència de Panamà 1538 F Vázquez hi poblà les ciutats de Concepción i de Santa Fe 1557
baronia de Bellpuig
Geografia històrica
Jurisdicció feudal que comprenia la vila de Bellpuig, concedida el 1139 pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona a Berenguer-Arnau d’Anglesola, senyor de Verdú.
El 1386, en morir el darrer baró de Bellpuig, de la família Anglesola, la baronia passà a la seva germana Beatriu, muller del vescomte Hug Folc de Cardona El 1400 Hug de Cardona Anglesola, segon fill del primer comte de Cardona, heretà la baronia El seu net, Ramon de Cardona i de Requesens, que fou virrei de Nàpols, esdevingué duc de Somma els seus successors esdevingueren també, per enllaç matrimonial, comtes de Palamós i ducs de Sessa, amb el cognom de Fernández de Córdoba Cardona Anglesola El 1768 passà als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, més tard als Ruiz de Arana, i el 1917 als…
vescomtat de Millau
Geografia històrica
Territori feudal occità que, al segle X, fou governat pel vescomte Bernat I (mort el 937), que també era vescomte de Carladès i que fundà l’abadia de Conques.
El succeí, a Millau, el seu fill Berenguer I mort vers el 1000 El net d’aquest, Ricard II mort el 1050, heretà 1029 el vescomtat de Gavaldà del seu oncle valencià Esteve I Berenguer II mort el 1080/97, fill de Ricard II, ajuntà Millau i Gavaldà amb els vescomtats de Lodeva i Carladès, pel seu matrimoni amb la vescomtessa Adela Fou succeït per llur fill Gilbert de Millau mort el 1110/12, que es casà amb la comtessa Gerberga I de Provença a Arle Llur filla, la comtessa Dolça I de Provença , heretà el vescomtat i l’aportà al seu marit, el comte Ramon Berenguer III de…
Brunsvic
Geografia històrica
Antic país de l’Alemanya septentrional que s’estenia del riu Aller al Leine i des dels contraforts del massís del Harz fins al riu Fuhse; comprenia, a més, un territori aïllat a la vall de l’alt Weser, vora Holzminden.
La capital era Brunsvic El territori de Brunsvic formà part dels dominis güelfs a Saxònia El 1180, quan Frederic Barba-roja desmembrà el ducat de Saxònia , Enric el Lleó conservà Brunsvic i Lüneburg El seu net, Otó I 1204-52, investit príncep de l’Imperi i duc de Brunsvic i Lüneburg, fracassà en l’intent de crear un poderós estat al nord d’Alemanya a causa de la partició territorial dels seus fills Joan prengué Lüneburg, i Albert Brunsvic Noves divisisons i nous reagrupaments, als segles successius, feren que a l’inici del segle XVIII les dues branques més importants fossin les de Lüneburg-…
comtat de Flandes
Geografia històrica
Territori que fou regit per distintes dinasties comtals.
La primera dinastia fou iniciada per Balduí I de Flandes , dit Braç de Ferro mort el 879, gendre de l’emperador Carles II, que hagué de defensar el comtat de les escomeses dels normands El seu fill Balduí II, dit el Calb mort vers el 919, fou, de fet, el primer comte independent El seu fill Arnulf I , dit el Vell mort el 964, i el besnet d’aquest, Balduí IV , dit el Barbut mort el 1036, continuaren la política d’independència, d’expansió —fins a tocar del ducat de Normandia i ocupant els comtats de Zelanda 1006 i d’Aalst 1033— i de consolidació territorial, seguida també pel fill del darrer,…