Resultats de la cerca

Nucli industrial, indústria química, de material de construcció i de transformació de productes agrícoles

El desenvolupament industrial de la ciutat indústria pesant, principalment s’inicià a mitjan s XIX

És el centre de vacances més important de Polònia, amb bones installacions turístiques i esportives Indústries tèxtils i alimentàries

Centre cultural escoles superiors, comercial i industrial teixits i maquinària

Refineries de petroli, producció de nitrogen, metallisteries i fusteries Bisbat catòlic Del 1772 al 1918 pertangué a Àustria, i des del 1786 era capital d’un bezirk austríac

Formada per la unió de les poblacions de Siemianowitz i Laurahütte, és un centre metallúrgic i de la indústria mecànica Depengué de Prússia fins el 1921

Nus ferroviari i nucli industrial indústria tèxtil, mecànica i alimentària

Situada prop de les ruïnes de Persèpolis, en una plana fèrtil, que contrasta amb els turons calcaris que l’envolten, on hom conrea principalment roses i vinyes Centre comercial dels productes de la regió Té indústria moderna de catifes, a més de refineria de petroli, indústria tèxtil cotó, química, del ciment, sucrera i artesania de l’argent Nucli central de l’imperi persa s VII, la seva situació motivà ocupacions successives mongola s XIII i timúrida final del s XIV Després de la florent època safàvida fou envaïda pels afgans i saquejada per Nādir Shāh 1744 Com a lloc de…

Situada al peu del volcà Sahend, ha estat sovint destruïda pels terratrèmols És centre comercial i estació obligada a la ruta que des de Teheran va a Turquia i a Rússia Centre d’ensenyament superior Té aeroport internacional Correspon a l’antiga ciutat armènia de Kandsag El basar, de grandioses proporcions, és exponent de la importància comercial de la ciutat al començament del s XIX Hi és tradicional la manufactura de catifes, i sota els safàvides s XVI hi hagué una fàbrica reial típiques catifes amb un gran medalló central en forma d’estrella o poligonal Cal esmentar la grandiosa tomba avui…

Situada a les vores de l’Oder, a l’entrada de l’estuari del riu, és un dels primers ports de la mar Bàltica i el primer de Polònia Té importants indústries siderúrgiques, de construccions navals, químiques, tèxtils i alimentàries i refineria de petroli Seu episcopal 1124 i residència dels ducs de Pomerània, el 1243 aconseguí la carta municipal que consagrà la seva autonomia, i el 1360, per tal de defensar-la, s’uní a la Lliga Hanseàtica Ocupada per Gustav Adolf el 1630, els tractats de Westfàlia 1648 en reconegueren la possessió als suecs, que el 1720 la vengueren a Prússia Al s XIX tingué un…