Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
Veliko Târnovo
![](/sites/default/files/media/FOTO/OTBu_Veliko.jpg)
Panoràmica de Veliko Târnovo
Oficina de Turisme de Bulgària
Ciutat
Ciutat de la província de Loveč, Bulgària.
Nucli industrial indústria tèxtil, alimentària, de la fusta i maquinària Capital de l’imperi búlgar del 1185 al 1396, que fou ocupada pels turcs, i seu del patriarcat búlgar fins el 1572, el 1908 hi fou proclamat el regne independent de Bulgària Conserva diverses esglésies medievals o posteriors, especialment la de Sant Pere i Sant Pau, amb frescs dels segles XIII i XIV
Varna
![](/sites/default/files/media/FOTO/OTBu_Varna.jpg)
Carrers de Varna
Oficina de Turisme de Bulgària
Ciutat
Capital de la província de Varna, Bulgària, a la mar Negra.
Tercera ciutat de l’estat i el port principal, té indústries mecàniques, tèxtils, químiques i alimentàries i refineries de petroli Centre cultural, té universitat, diversos museus i biblioteques, teatres i òpera Hi ha aeroport Centre turístic, a la vora hi ha les platges de Družba i Zlatni Pjasâci És seu metropolitana ortodoxa Colònia milèsia Odessos al s VI aC, fou ocupada pels búlgars 680, i pertangué a l’Imperi Bizantí a partir del s X Ocupada pels turcs 1393, aquests hi derrotaren, el 1444, els polonesos i hongaresos Fou anomenada Stalin els anys 1949-56
Dimitrovgrad
Ciutat
Ciutat de Bulgària, a la vora del Marica.
Ciutat nova, és un centre miner lignit i nucli industrial indústria química, del ciment i de la construcció Central tèrmica
Tolbukhin
Ciutat
Ciutat de la província de Varna, a la Dobrudja, Bulgària.
Hi ha indústries mecàniques tractors, tèxtils, alimentàries i de la fusta Fins el 1949 el nom de la ciutat era Dobrič, canviat en honor del mariscal soviètic F'odor Ivanovič Tolbukhin fins el 1992, que recuperà el nom primitiu
Ushuaia
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC_Ushuaia.jpg)
Aspecte d’Ushuaia a l’hivern
© Jose Tejo / Dreamstime.com
Ciutat
Ciutat de la Terra del Foc, a la part oriental de l’arxipèlag, Argentina, és la capital de la província de la Terra del Foc.
Fundada a partir d’una missió anglesa el 1884, és la ciutat més austral del món Amb la partició de l’Argentina i Xile 1893 fou declarada ciutat És port i base naval i té aeroport
Vraca
Ciutat
Ciutat de Bulgària, situada a la serralada dels Balcans.
Centre industrial, té indústries d’adobs, tèxtils i construccions mecàniques
Jambol
Ciutat
Capital de l’okrǎg de Jambol, Bulgària, fronterer amb Turquia.
És un centre industrial
Bahía Blanca
Ciutat
Ciutat de la província de Buenos Aires, Argentina, situada a les vores de la badia homònima.
És un nucli industrial important indústries derivades de l’agricultura i la ramaderia, tèxtils, de frigorífics i un centre comercial molt actiu, que centralitza l’exportació de llana, carn i blat de la Pampa meridional La ciutat no té port, però hom fa el comerç pels ports de Nacional, Ingeniero White, Galván, General Cerri i Belgrano on hi ha una base naval, cadascun d’ells especialitzat en un determinat producte Té refineria de petroli, oleoducte i gasoducte Centre d’ensenyament superior amb la Universidad Nacional del Sur, fundada el 1956 És un nus de comunicacions ferrocarril i carretera…
Blagoevgrad
Ciutat
Ciutat de Bulgària, a l’ oblast’
de Sofia, als contraforts occidentals del massís de Rila.
Situada a la vall del Struma, és un mercat ramader i té organitzacions cooperatives per al conreu de tabac És, també, un nucli de comunicacions ferrocarril i carreteres
Sofia
![](/sites/default/files/media/FOTO/OTBu_Teatre_Sofia.jpg)
Teatre Nacional Ivan Vazov, a Sofia
Oficina de Turisme de Bulgària
Ciutat
Capital de Bulgària.
Té un estatus d’ okrag independent 1038 km 2 i fa les funcions de capital de l’ okrag homònim 7385 km 2 304000 h est 1984 És situada al peu del massís del Vitosa, a l’alta vall de l’Iskār, i ocupa una situació estratègica a la cruïlla de les vies que uneixen l’Europa central i l’Europa oriental i mediterrània El seu creixement ha estat lent, i arrenca de la seva capitalitat de l’estat búlgar, el 1878, que fou preferida a la històrica metròpolis de Târnovo, malgrat la seva posició excèntrica respecte al país El 1880 només tenia 20000 h, i 154000 el 1920 L’època de màxim creixement correspon…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7