Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
Gravelines
Ciutat
Ciutat de Flandes, al departament del Nord, França.
És situada a 25 km de Dunkerque, a la vora de la mar del Nord Fundada al s XII, fou fortificada per Carles V i per Felip II Hi tingué lloc el darrer encontre de l'Armada Invencible
Catona
Ciutat
Població de Calàbria, Itàlia, del municipi de Reggio de Calàbria, dins la província homònima.
El 1283 hi tingué lloc un desembarcament dels almogàvers de Pere II de Catalunya-Aragó , que sorprengueren les forces de Carles d’Anjou, ocuparen la població i donaren mort al comte d’Alençon, cap de l’exèrcit angeví
Angulema
Ciutat
Ciutat de Guiena, Occitània, al departament francès de Charente, vora el Charente.
Ciutat ben comunicada, per ferrocarril i carretera, amb Bordeus i port fluvial vora el Charente, que faciliten la seva funció com a centre agrícola i industrial foneries, motors elèctrics, saboneries i fàbriques de paper La catedral de Sant Pere, del s XII, és un exemple típic del grup d’esglésies romàniques d’influència bizantina i amb cúpules, pròpies del sud-oest de França en aquest cas la nau és coberta amb tres cúpules, i el creuer amb una llanterna coronada d’una quarta cúpula al costat nord s’enlaira el bell campanar, també romànic, de 59 m d’alçària L’església fou restaurada al s XIX…
Karlovy Vary
© Lluís Prats
Ciutat
Ciutat del kraj
de Bohèmia Occidental, Txèquia.
Situada al peu de les muntanyes Metallíferes, vora el Tepla, és una coneguda i tradicional estació termal d’aigües sulfuroses fundada per Carles IV Hi ha jaciments de lignit, i indústria química i de la porcellana Catedral d’estil barroc del segle XVIII
Dellys
Ciutat
Ciutat d’Algèria, a la costa de Cabília, a l’actual wilāya de Tizi-Ouzou.
Als s XIII-XIV fou centre comercial de l’imperi hàfsida, molt visitat per catalans, especialment de Mallorca Conquerida per Ferran II de Catalunya-Aragó 1510, fou adscrita a la corona catalanoaragonesa Es perdé el 1541, en fracassar l’expedició de Carles I a Alger
Coró
Ciutat
Ciutat del nomós de Messènia, al Peloponès, Grècia, situada a l’extrem occidental del golf de Messènia.
A l’edat mitjana fou possessió de Venècia, que hi establí una important base naval El 1532 fou conquerida per l’estol d’Andrea Doria, al servei de Carles V, però el 1533 fou assetjada pels turcs per mar i per terra i l’emperador ordenà de retirar-se'n 1534
Karlsruhe
Ciutat
Ciutat del land de Baden-Württemberg, Alemanya, situada a la dreta del Rin.
És un centre industrial maquinària, bicicletes, electricitat, cervesa, etc Hi ha una refineria i un reactor nuclear És una ciutat d’estructura radial, fundada el 1715, amb el centre a la residència del marcgravi Carles Guillem de Baden-Durlach La seva escola politècnica és la més antiga d’Alemanya 1825
Ancud
Ciutat
Ciutat de la regió de Los Lagos, Xile, a l’illa de Chiloé.
Port del nord de l’illa, al Canal de Chacao , per on exporta fusta per a la construcció i patates Pesqueries Aeroport Centre turístic Fundada l’any 1768 per Carles de Beranguer, governador de Chiloé amb el nom de San Carlos de Chiloé, des de l’any 1834 porta el nom d’Ancud
Reggio de Calàbria
Ciutat
Capital de la província homònima, a Calàbria, Itàlia, situada a l’estret de Messina.
Conreu de flors per a la fabricació d’essències Port comercial Arquebisbat Centre cultural escoles tècniques museu arqueològic municipal Fundada pels grecs de la Calcídia 270 aC, Rhegion conservà el seu caràcter hellènic fins a l’època de Cèsar Després fou, successivament, bizantina i normanda i, sota el domini de les cases d’Anjou i de Catalunya-Aragó, es convertí en una important metròpolis comercial En produir-se l’alçament procatalà de Sicília 1282, s’hi establí Carles I de Nàpols, el qual, en partir cap a França gener del 1283, hi deixà el seu fill Carles com a vicari del regne Aquest,…
Lund
Ciutat
Ciutat del län d’Escània, Suècia.
Situada al NE de Malmö, és centre industrial, universitari i editorial Nucli important vers mitjan s X i bisbat al s XI, fou seu primada d’Escandinàvia 1163 El 1658 passà a Suècia, i Carles XI hi fundà la cèlebre universitat 1668 Té una gran catedral d’estil gòtic renà, força retocada al s XIX Bisbat luterà, el 1947 s’hi reuní la primera assemblea de la Confederació Luterana Mundial