Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Al-Raqqa
Ciutat
Capital del muḥāfaẓa d’Al-Raqqa, Síria.
Situada a l’esquerra de l’Eufrates, prop de la confluència amb el Balīkh Antiga Nikēforion, florí sota Abū Ǧa'far al-Mansūr, el qual hi construí la residència d’ar-Rāfiga Capital de Hārūn al-Rašid 786, entre els altres palaus hi bastí el Qaṣr al-Salāma Durant la guerra civil de Síria, a principis del 2014 Al-Raqqa fou ocupada per l’autoanomenat Estat Islàmic, que convertí en capital del que anomenà “el califat” i on aplicà una versió extremament repressiva de la llei islàmica El novembre del 2016 una coalició militar de l’oposició àrab i kurda començà una ofensiva sobre la ciutat, de la qual…
Quneitra
Ciutat
Capital del muḥāfaẓa de Quneitra, Síria.
Situada 65 km al S de Damasc, a la cruïlla de camins de Safed i Haifa, ha estat dues vegades 1967 i 1973 ocupada i finalment destruïda pels exèrcits israelians guerres araboisraelianes i abandonada pels seus habitants En l’acord de cessació del foc novembre del 1973 fou tornada a Síria, que es resisteix a repoblar-la
Dayr al-Zawr
Ciutat
Capital del muḥāfaẓa homònim, Síria, situada a la vora dreta de l’Eufrates.
Centre comercial de productes agrícoles i industrials
Damasc

Interior de la mesquita de Zeinab, Damasc
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Capital de Síria, que constitueix un muḥāfaẓa independent i a la vegada fa les funcions de capital del muḥāfaẓa homònim.
És a l’extrem occidental del desert de Síria, al peu del mont Qāsyūm, prop de les falles orientals de l’Antilíban, en un fèrtil oasi, el Guta, regat pel riu Baradā La ciutat, voltada d’hortes de fruiters, amb una zona intermèdia de cereals i oliveres, és una important cruïlla de camins que la convertí en un florent centre comercial entre Orient i Occident Poc temps després de la independència, la ciutat tenia 303952 h, i d’aleshores ençà ha crescut molt ràpidament, a raó del 5,5% anual Té famoses indústries artesanes tapissos, objectes de metall i fusta i perfums, però també s’hi han…
Cusco

Plaça d’Armes de Cusco
© Martin St-Amant
Ciutat
Capital del departament de Cusco, Perú, situada en un altiplà dels Andes orientals, a 3 410 m d’altitud.
L’antiga ciutat inca era dividida en ciutat alta Hanan Qusqu i ciutat baixa Huri Qusqu el conjunt era defensat per un poderós sistema de fortificacions La ciutat actual és de pla irregular, amb carrers estrets i amb graons i molts edificis de clara influència colonial Els barris moderns són a la part baixa És el centre comercial i de comunicacions i nucli industrial de la regió, la qual produeix fruita, llana, pells, cacau i or És un centre turístic important, comunicat amb Lima per la carretera Panamericana, i per ferrocarril amb Molledo, a la costa Té aeroport Centre d’ensenyament superior…
Chimbote
Ciutat
Ciutat del departament d’Ancash, al Perú.
És el principal centre del país de la indústria siderúrgica Nus de comunicacions port i aeroport
Chiclayo
Ciutat
Capital del departament de Lambayeque, al Perú.
Centre comercial d’una àrea agrícola canya de sucre, cotó, arròs té algunes indústries alimentàries, de ciment, serradores Té aeroport
Ayacucho
Ciutat
Ciutat del Perú, capital del departament d’Ayacucho.
Aeroport i universitat, fundada el 1677
Arequipa
Vista d’Arequipa, ciutat del Perú situada als peus del volcà Misti
© X. Pintanel
Ciutat
Capital del departament d’Arequipa, Perú, a la vall del riu Chili i al peu del volcà Misti.
Centre agrícola blat, patates, fruita i verdures i industrial alimentació, teixits de seda artificial i llana Nus de comunicacions ferrocarril a Bolívia, aeroport i carretera Panamericana Universitat Fou fundada pels castellans el 1540
Lima
Exterior del monestir de Santo Domingo, a Lima, Perú
© X. Pintanel
Ciutat
Capital del Perú i del departament de Lima.
La ciutat, situada sobre la riba esquerra del riu Rímac, a 13 km de l’oceà Pacífic, i el port d’el Callao formen una extensa aglomeració Situada a 150 m sobre el nivell de la mar, a l’E s’alcen dos turons, San Cristóbal i San Agustino, pertanyents als contraforts andins, on s’ha installat un gran nombre de població i ha creat barris molt populosos La població ha tingut un fort creixement al llarg del segle de 140 000 h el 1908 passà a més de tres milions el 1972 Ha estat centre administratiu i comercial d’una gran importància i ha donat lloc a un gran desenvolupament cultural la Universitat…