Resultats de la cerca

Escoles tècniques de metallúrgia i un dels centres principals del país en aquest sector Ciutat d’estampa barroca, amb notables edificis d’estil gòtic i rococó

Capital de la Caríntia fins el 1518, conserva el castell ducal dels s XV-XVI A prop es troben els castells de Frauenstein i Hunnenbrunn És lloc d’estiueig Té fàbriques tèxtils i serradores

És centre cultural, bisbat catòlic i, juntament amb la seva demarcació, gaudeix d’un estatut peculiar Indústries de maquinària, plàstics i paper Monestir benedictí el 760, fou del 1700 al 1780 un dels principals centres del barroc, estil plasmat en la catedral de fàbrica romànica, en la casa de la ciutat i en moltes altres esglésies i construccions

És un conegut lloc d’estiueig i d’esports d’hivern als Alps, amb l’espectacular engorjat i les cascades de Liechtensteinklamm, és tradicional ciutat de mercat, amb indústria cervesera i d’articles de cuir

Situada a la vora del Salzach, la ciutat antiga s’aixeca a la riba esquerra del riu, al peu del Mönchsberg, coronat pel castell de Hohensalzburg s XI, i conserva el seu tipisme en les cases i els carrers La ciutat nova s’ha desenvolupat a l’altre costat del riu i el seu creixement ha tingut lloc principalment en el període d’entreguerres És un centre comercial i cultural molt important, lligat sobretot a una gran vocació musical unida al record de Mozart Té algunes indústries de mecànica de precisió, tèxtil, alimentària, química, etc Bisbat catòlic Centre d’ensenyament superior Universität…

És situada a la riba occidental del llac de Zell Centre turístic, és seu d’esports d’hivern i d’esports aquàtics

És situada a la plana del Leitha, afluent del Danubi, a l’esquerra del riu i prop de la frontera hongaresa, 47 km al s de Viena Centre comercial i industrial, hi són importants les construccions mecàniques i de material ferroviari i la indústria química, del paper i tèxtil És també un nus important de comunicacions Fundada al s XII com a defensa de la frontera NE de l’Estíria, fou aviat un centre comercial florent Diverses vegades residència imperial, Frederic III hi creà 1477 un arquebisbat Del 1752 al 1919 fou seu de l’acadèmia militar austríaca, fundada per l’emperadriu Maria Teresa La…

Centre comercial i nucli industrial sobretot maquinària agrícola, és seu d’una fira internacional