Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
Argostólion
Ciutat
Ciutat de l’illa de Cefalònia, Grècia, capital del nomós
de Cefalònia (7 595 h [1971]).
Port principal de l’illa
Argos
Ciutat
Ciutat del Peloponès, Grècia, al nomós
d’Argòlida.
Nucli comercial i industrial cigarrets Els poemes homèrics fan d’Argos la capital de rei Agamèmnon, fet que reflecteix la seva importància dins la civilització micènica Després de la invasió dels doris, durant els s VIII i VII aC, Argos superà les ciutats rivals de Tirint i Micenes i, sota el rei Fidó, arribà a dominar tota l’Argòlida i part del Peloponès La seva rivalitat amb Esparta, que s’alià amb moltes de les seves ciutats enemigues, la portà a greus derrotes s IV i V aC i a la pèrdua de la seva preponderància Intervingué al costat d’Atenes contra Esparta a la guerra del Peloponès i fou…
Lindos
Jaciment arqueològic
Ciutat
Població de l’illa de Rodes, Grècia, situada a la part SE.
Fou sempre un gran centre religiós, fins i tot després de la fundació de Rodes 408-407 aC La seva acròpolis, que es dreça al damunt d’un penya-segat que domina la Mediterrània, conserva les ruïnes del santuari d’Atena Líndia, format per diversos edificis emplaçats en terrasses de distint nivell, comunicades per una majestuosa escala segle II aC que, partint de la columnata de la stoá inferior, dóna accés als propileus —els quals, per llur puresa de línies, recorden els de l’acròpolis atenesa— i a la plataforma superior, on hi ha l’altar i el temple d’Atena, d’ordre dòric Tot el conjunt és…
Levàdia
Ciutat
Ciutat de la Grècia Central i Eubea, Grècia, al nomós de Beòcia, al N del golf de Corint.
Té indústria tèxtil Sorgí en el lloc de l’antiga ciutat homònima, cèlebre pel santuari i l’oracle de Trifoni Sota la dependència de Tebes, esdevingué independent el 386 aC Fou pròspera durant l’època romana imperial El 1311 passà a mans de la Companyia Catalana, arran de la batalla del Cefís, i els seus habitants grecs, pel fet d’haver ajudat els catalans, reberen pràcticament els drets i els privilegis dels francs Durant l’ocupació catalana 1311-79 la ciutat formà part del ducat d'Atenes i es regí segons els Usatges Del 1392 a la dominació turca fou regida pels Acciaiuoli
Làrissa
Ciutat
Ciutat de Tessàlia, Grècia, capital del nomós homònim.
Situada al centre d’una plana fèrtil, té recursos agrícoles i és un nus de comunicacions importants entre Atenes i Tessalònica
Atyrau
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, al Kazakhstan.
Fundada el 1640 en el litoral N de la mar Càspia, a la riba del riu Ural i prop de la desembocadura Port fluvial Hi ha refineries de petroli, fàbrica d’alcohols sintètics, pesca i conserves
Amfissa
Ciutat
Ciutat del nomós
de Fòcida, Grècia, al NE de Delfos.
Centre agrícola blat, oli, vi i ramader vaques i ovelles, a prop s’hi troben mines de bauxita Antiga capital dels Locres Òzoles El 338 aC, el tribunal dels amfictions encarregà a Filip de Macedònia de prendre i arrasar la ciutat, atès que els seus habitants l’havien construïda en territori del temple de Delfos Reedificada per August, Amfissa gaudí d’una gran autonomia durant l’Imperi Romà A l’edat mitjana esdevingué la residència dels comtes de Salona comtat de Salona
Alexandrúpolis
Ciutat
Ciutat de Tràcia, Grècia, capital del nomós
d’Hebros (35 799 h [1981]).
Port vora la mar de Tràcia Centre comercial agrícola blat, cotó, seda, arròs, sèsam, tabac enllaçat per ferrocarril a Salònica i a Edirne Anomenada Dedeagach fins el 1918, rebé el nom actual en passar de Turquia a Grècia al final de la Primera Guerra Mundial