Resultats de la cerca

Centre d’una famosa comarca vinícola, té, a més, indústries alimentàries, de mobles i de teixits

És centre d’una rica comarca olivarera Església gòtica de Sant Llorenç dels s XIII-XIV, època en què la ciutat pertangué als arquebisbes d’Arle

Situada en una comarca ben irrigada, prop de la Durença, és un centre productor i comercial de fruites primerenques, especialment melons Disposa també d’activitat industrial caldereria, tallers mecànics, fabricació d’envasaments i embalatges, arts gràfiques i destilleries d’alcohol

Estigué sota la dominació dels reis d’Arle fins el 1032 Des del 1125 fou possessió dels comtes de Tolosa, en feu de l’Imperi, sota el nom de marquesat de Provença Després de la croada albigesa, el rei de França l’ocupà 1271 i el donà a la seu papal de Roma quan Climent V traslladà el papat a Avinyó 1309 es convertí en un estat pontifici Després del retorn del papa a Roma 1377, romangué encara com a terra pontifícia, i el papa hi era representat per un legat Ocupada per les tropes franceses en diverses ocasions 1663, 1668, 1768 i 1774, la Revolució Francesa hi triomfà…

És situada a la zona de contacte entre el Baix Carcí i l’extrem occidental del Llenguadoc Emplaçada a la confluència dels rius Tarn i Tescon, és un centre comercial i administratiu, mercat d’una comarca agrícola i ramadera, que estén la seva influència a tot el departament, malgrat la proximitat de Tolosa, 50 km al S Indústria d’equipament elèctric i aeronàutic i productes alimentaris Cal esmentar, entre els monuments, el pont de rajola sobre el Tarn i l’església de Sant Jacme ambdós del s XIV la catedral, d’estil clàssic francès, fou construïda entre la fi del s XVII i el començament del s…

Constituí el comtat de Valentinès , concedit el 1163 a Guillem I, membre de la família dels comtes de Poitiers, els descendents del qual el posseïren fins el 1419, que passà al rei de França Convertit en ducat de Valentinès , fou concedit, amb la dignitat de par, el 1498, juntament amb el comtat de Diois i la senyoria d’Inocedan, a Cèsar Borja, a la mort del qual 1507 passà a la seva filla Lluïsa morta el 1553 Revertí a la corona, i fou concedit de nou el 1548 a Diana de Poitiers, morta el 1566, descendent dels antics comtes de Valentinès Després de retornar un altre cop a la corona, el 1642…

Mercat comarcal i fabricació de tèxtils, de sabates i de material ferroviari Destaquen les activitats terciàries administratives, comercials, d’ensenyament, etc i industrials Bisbat catòlic L’antiga Vesunna Petricoriorum fou capital del comtat del Perigord, pertangué a Anglaterra del 1360 al 1369, i al s XVI fou un fogar del protestantisme francès De la seva prolongada història, conserva restes galloromanes muralles, temple, d’un amfiteatre romà del s III i un bon nombre de cases d’estil romànic, gòtic i renaixentista La catedral de Sant Front s XIII i l’església de Sant Esteve s XI-XII són…

Situada a la riba de la Corresa, té fabricació d’armes i d’instruments musicals i indústria elèctrica, tèxtil i alimentària És seu episcopal, i entre els monuments medievals que conserva es destaca la catedral s XII-XIV

Situada als contraforts del massís de Cantal, és un nus de carreteres important i també nucli industrial fabricació de mobles, sabates i paraigües Antiga capital de l’Alta Alvèrnia, cresqué entorn del monestir benedictí de Sant Geraud, fundat vers el 894 per Geraud, senyor d’Orlhac, sota la invocació de sant Pere i sant Climent, i que adoptà la reforma de Cluny En fou monjo, entre altres, Gerbert, futur papa Silvestre II El 1298 l’abat cedí al municipi tots els drets que posseïa sobre la vila llevat de la jurisdicció Convertida en collegiata secular 1562, l’abadia fou incendiada i destruïda…