Resultats de la cerca
Es mostren 482 resultats
Tombouctou

Mesquita de Sankoré, a la ciutat maliana de Tombouctou
© Nacions Unides / F. Bandarin
Ciutat
Capital de la regió de Tombouctou, Mali, al NW del gran meandre del Níger.
Per la seva posició, prop del Sàhara, ha estat sempre un punt de partença de caravanes Fundada per amazics, probablement tuàregs, islamitzats ~1077, fou aviat un florent centre comercial or, sal i esclaus i cultural de l’islam africà Cobejada, a causa de la seva situació, per diversos imperis veïns annexada al regne de Mali el 1336, a l’imperi Songhai el 1468, diverses incursions tuàregs, etc, a partir de l’expedició marroquina al Sudan 1591 depengué dels soldans del Marroc fins que els governadors militars de la plaça anaren rompent a poc a poc els lligams amb el poder central Al començament…
Tlatelolco
Ciutat
Ciutat asteca, nascuda arran d’una fragmentació de la capital, Tenochtitlán, al N d’aquesta.
Abans de l’arribada dels castellans, tingué importància pel seu mercat fins a l’època colonial Després de la conquesta, els franciscans fundaren a Tlatelolco el collegi de la Santa Cruz, destinat als fills dels cacics indis hi aprenien gramàtica llatina, retòrica, filosofia i medicina entre els que hi estudiaren, una colla d’humanistes nahues aconseguiren de fer més entenedora llur cultura a Europa, mitjançant una bona quantitat d’obres escrites en castellà, llatí o nàhuatl des del punt de vista d’una millor evangelització dels indis, els resultats no foren tan positius, a causa de la curta…
Tlacopán
Ciutat
Ciutat veïna de Tenochtitlán, amb la qual —i també amb Texcoco— formà una confederació sota la direcció del cap asteca Itzcoatl.
Fins aleshores havia estat una ciutat tepaneca, la qual, en morir Tezozomoc, es rebellà contra la supremacia de Tetzcoco A partir del moment de la confederació, Tlacopán constituí una de les tres bases de l’organització asteca, bé que sota l’hegemonia de Tenochtitlán Anomenada Tacuba, actualment és un suburbi de la ciutat de Mèxic
Tirint

Detall de la fortificació de Tirint
Corel / Robert Chadwick
Ciutat
Ciutat grega de l’època micènica, a la plana de l’Argòlida, al S d’Argos.
Habitada des del tercer millenni, fou important durant el segon, com una de les ciutats estat del món micènic, famosa per les seves fortificacions, citada per Homer Se'n conserva l’acròpolis, sobre un petit turó, excavada des del 1884, quan Shliemann començà la resurrecció arqueològica de la cultura aquea, excavacions que han continuat després Destaca el recinte fortificat, amb muralles de tècnica ciclòpia, un dels més ben conservats i imposants, edificat vers el 1400 aC i refet vers el 1200 un oval de 300 m de llarg i entre 100 i 60 d’ample, els propileus, el mégaron o palau reial i altres…
Tiatira
Ciutat
Antiga ciutat de Lídia, situada a la via de Pèrgam a Sardes.
Primitiva colònia militar macedònia, s’hi desplegà un important centre industrial i comercial El 133 passà als romans després del testament d’Àtal III de Pèrgam El llibre dels Actes dels Apòstols hi esmenta una florent comunitat cristiana Conquerida pels àrabs, correspon a l’actual Akhisar
Thórshavn
Ciutat
Ciutat de l’illa de Strømø, capital de les illes Fèroe.
Important port de pesca
Thonon-les-Bains
Ciutat
Ciutat del departament de l’Alta Savoia, França.
Situada al S del llac Léman, és una estació d’estiu i termal
Thionville
Ciutat
Ciutat de la Lorena, al departament de Mosel·la, França.
Situada a la riba del Mosella, prop de la frontera amb Luxemburg i amb Alemanya, és un important centre metallúrgic i també destaca per la indústria química Ciutat carolíngia, al s XI passà als comtes de Luxemburg, i a la fi del s XV a la casa d’Àustria, fins que finalment fou cedida a França pel tractat dels Pirineus 1659 Entre els monuments d’interès cal destacar el castell dels comtes de Luxemburg s XIII i els edificis de la plaça del Mercat
Thiais
Ciutat
Ciutat del departament de Val-de-Marne, França, al S de París.
Centre comercial Gran cementiri de París
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina